26 d'Octubre: manifestació a Barcelona

L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, més una àmplia representació d'entitats cíviques del Principat, han convocat per a aquest dissabte 26 d'octubre una gran manifestació a Barcelona sota el lema "Llibertat". La capçalera de la manifestació, convocada a les 17.00 h., se situarà a la cruïlla del carrer de la Marina amb Ramon Turró i marxarà per buscar l'avinguda d'Icària. Es preveu una assistència massiva després de dues setmanes d'intenses mobilitzacions contra la sentència que han posat de nou el conflicte polític que viu el poble germà en la primera plana de l'actualitat. Europa, com aquell 1 d'octubre de 2017, torna a mirar Catalunya. Un autèntic salt endavant en el procés d'independència que ha fet agitar-se l'endormiscat món polític i institucional. Exhausta o ves a saber què, la Policia Nacional i els Mossos, davant la tenacitat de la resistència, han rebut ordres de retirar-se dels carrers, per la qual cosa la violència desfermada i provocada per ells aquests dies s'ha feliçment esvaït. Veurem fins quan. Els empresonaments, ferits, apallissats i mutilats són molts. Però també és molta l'energia i moral acumulada, la fermesa de la gent, la sensació que alguna cosa es mou per fi en el bon sentit. Des de l'ocupació de l'aeroport del Prat organitzada des de les xarxes per un Tsunami Democràtic que l'Estat s'ha pres com l'enemic públic número 1 i que fa dies que no piula o no el deixen piular, passant pels durs enfrontaments a Urquinaona, les paraules del president Quim Torra i el canvi d'actitud del Parlament, fins a la constitució de MAR (Mares i Àvies per la República), un col·lectiu de dones grans disposades a posar-se en primera línia del combat per defensar els seus joves, l'escenari polític ha canviat de dalt a baix. I no només a Catalunya. Mentre a l'Estat espanyol estiren el guió de l'exhumació de la mòmia de Franco com la gran victòria post mortem de la mateixa democràcia i l'espectacle neofeixista, digne dels pitjors NO-DOs del franquisme, envaeix tot l'univers mediàtic espanyol, el País Valencià també sembla moure's. Des de l'1 d'octubre en què Solidaritat i República País Valencià va convocar "Un clam de silenci en blanc i negre per la llibertat" a la plaça de la Mare de Déu de València, tres concentracions-manifestacions més a la capital i una bona colla d'altres actes a Castelló, Elx, Dénia, Benicarló o Pedreguer han donat expressió a la creixent solidaritat del poble valencià amb el Principat de Catalunya i la seua lluita per la democràcia i l'autodeterminació. Assenyalem també el feliç retorn de Va de democràcia, el primer col·lectiu que va convocar manifestacions de protesta pels empresonaments dels líders independentistes. Acció Cultural del País Valencià sembla també espolsar-se la mandra dels últims anys amb crides a manifestar-se per la llibertat. Celebrem des d'ací el retorn a la raó i la dignitat democràtica. També el Bloc Nacionalista Valencià, per fi, ha condemnat la sentència del Suprem i ha demanat la llibertat dels presos polítics. Quan des de baix es fa força, a dalt procuren espavilar-se. Excepte a ca la senyora Mónica Oltra, que es deu pensar que vivim en el millor dels mons possibles i que en una democràcia com l'espanyola la justícia funciona perfectament, o una cosa així, i que s'ha apressat a corregir els seus companys de coalició dient que els d'ella (que encara es diu Iniciativa pel País Valencià) no demanen la llibertat dels presos, sinó el compliment de les condemnes. I de pas ens alliçonen perquè en un Estat de Dret [sic] tots complim la llei com déu mana. Cosas veredes amb el temps i l'acomodació d'alguns culs a les poltrones del poder. O, en rigor, poderet.

Manel Rodríguez-Castelló