Translate

dimecres, 28 de març de 2018

Creix la solidaritat del País Valencià amb Catalunya

Unes instantànies. Les dues primeres a Dénia, ahir 27 de març. Vegeu en la segona d'elles com la nostra pancarta va replicant-se, cosa que ens ompli d'orgull. La tercera foto correspon a la concentració que va tenir lloc a Alacant també ahir. I l'última, les Torres de Serrans en una imatge històrica, amb el llaç groc sobre fons negre. Des d'ací trobem oportuníssima l'acció, encara que la pancarta ha estat ràpidament despenjada, i animem a pensar i executar accions similars en d'altres punts del país. L'enhorabona per la iniciativa, siga qui siga que l'haja realitzada. Avant, a fer créixer l'onada solidària arreu del país, amb fermesa, continuïtat i imaginació.






dimarts, 27 de març de 2018

Un miler de manifestants a València. Avui concentracions a Dénia i Burjassot

Dilluns 26 de març un miler de manifestants es van concentrar a València davant la seu de la Delegació del Govern espanyol per reclamar la llibertat dels presos polítics, la solidaritat amb Catalunya i la defensa de la democràcia i les llibertats. Convocats per diverses entitats, partits i grups, la concentració comptà amb una nodrida presència de joves (remarquem aquest fet perquè l'absència de joves ha estat la tònica de les darreres mobilitzacions al País Valencià), la força de les dolçaines i els tabals d'Estrela Roja i un cor de joves d'Igualada que féu una bonica versió del Cant dels ocells. A més d'una extensa gamma de consignes, els assistents cantaren L'estaca en diverses ocasions i el Bella Ciao. L'acte tingué lloc entre les 19.00 i les 20.00 de la vesprada. Creix a totes llums la solidaritat del País Valencià amb Catalunya en defensa de les llibertats i la democràcia. Ara cal organitzar-la més bé, donar-li contingut, augmentar-ne el nombre i la qualitat i fer-la persistent en el temps. Avui hi ha convocats més actes a Burjassot i Dénia. De totes les imatges que han circulat per les xarxes, pengem ací aquesta foto panoràmica, amb la pancarta que més mans estan tocant i compartint aquests dies al País Valencià.




diumenge, 25 de març de 2018

Unes 300 persones es concentren a Castelló

Malgrat que la primera (i exitosa per a la nostra sorpresa) piulada parlava d'un parell de centenars de concentrats a la plaça de Maria Agustina, davant la Subdelegació del Gobierno, la ponderació posterior sobre el nombre dels assistents, sense pretensions d'exactitud matemàtica i establerta a ull i amb l'intercanvi de parers amb companyes i companys, n'apujava el càlcul en més d'un centenar d'ànimes animoses. Siga com vulga, una xifra a tenir molt en compte per la urgència amb què la Plataforma pel Dret a Decidir de Castelló havia mogut la convocatòria i tenint en compte el que teòricament costen les mobilitzacions dels valencians. Diem teòricament, perquè si una cosa demostra el bonic acte d'ahir a Castelló de la Plana, és una cosa que ja hem assenyalat en les nostres assemblees: que la gent té, tenim, ganes de lluitar, que ens en sobren motius, que estem farts d'aquest Estat i d'aquest estat de coses. Només cal (i no és poc, certament) organitzar-se, és a dir, reflexionar, debatre, marcar-se objectius, treballar amb esforç i alegria.
El que al principi, doncs, semblava una lacònica concentració més de quatre gats, va anar animant-se de mica en mica, fins i tot amb la novedosa presència d'un parell o tres de rogles de joves, de joves-joves volem dir. Els cinc del Manifest que hi vam anar des de València vam desplegar de seguida la pancarta i això va ser com oli en un cresol. Sembla mentida la força que pot tenir una pancarta: situar un focus d'atenció, dibuixar unes paraules ("Solidaritat amb Catalunya en defensa de la democràcia"), alçar una barricada simbòlica, animar el crit. I així fou com van començar els crits: "Llibertat presos polítics!", "Solidaritat amb Catalunya!". La pancarta era a més motiu fotogràfic i alguns dels manifestants hi posaven per a la posteritat en franca germanor. Un goig, una protesta tranquil·la i ferma (com al cronista li sembla en general la gent de les comarques de Castelló), una alegria de trobar-nos junts colze amb colze compartint aquest viatge, un impuls que és capaç d'ofegar tants motius per a la tristesa i la impotència com ens assetgen dia a dia, com ens provoquen els sàtrapes del poder i els seus sequaços. I dels crits, a la cançó. L'amic Maties Segura (amb Rafa Xambó els combatius cantants de les assemblees universitàries de mitjans setantes), a qui no veia des de feia anys i panys, em proposa de cantar L'estaca, i així fem a dues, a tres, a deu, a desenes de veus agermanades pel record de les lluites compartides, per tantes derrotes amargues, per tantes esperances entrevistes. Més amics, coneguts i saludats: l'incombustible i imprescindible Vicent Pitarch, el Toni Royo d'Acció Cultural, el poeta irredempt Antoni Albalat, i amics d'ara mateix, l'actor Miquel Àngel Prades, de Vilafranca del Maestrat, i la seua dona terrassenca, una petita família del Raval de Barcelona membres dels Comitès de Defensa de la República del seu barri originària de Castelló i que s'emocionen quan els expliquem que l'1 d'octubre nosaltres també vam ser a Barcelona, en una escola del Raval precisament. Intercanvi de números telefònics i comptes de Twitter ("Nosaltres estem molt ben organitzats", em diu la dona, "som la gent del poble, la d''Els carrers seran sempre nostres!'". Entesos a la primera).
Al cap d'una hora la concentració va disgregant-se amb la mateixa calma i tenacitat, aquella tranquil·litat d'estar com al saló de casa de la gent de Castelló que fa inútil fins la presència discreta d'algun municipal en algun racó de la plaça. Més intercanvis d'adreces abans de plegar amb cura la protagonista de la nit, la pancarta del Manifest, per desar-la a la motxilla. Informació per als darrers contertulis: estem preparant a València una mobilització per a la propera setmana. Somriures de complicitat. La lluita continua. I ja al cotxe, entre nosaltres tres, la consciència de la botella mig buida ens diu que potser hi hauria calgut –sempre cal en aquesta mena d'actes– la megafonia, la paraula, els deures per emportar-se a casa, la propera fita, el repte ben dibuixat, la propera passa a fer. I la botella mig plena ens l'anem bevent de tornada a València amb el bon gust de boca dels moments viscuts en tranquil·la plenitud. Demà més. I sempre.



[I LES FOTOS QUE SEGUEIXEN, GENTILESA DE C. GUZMÁN]





divendres, 23 de març de 2018

Prou de repressió!

El jutge Llarena acaba d'enviar a la presó Jordi Turull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Josep Rull, que se sumen així als altres quatre empresonats injustament. L'Estat espanyol sembla decidit a estimbar-se en l'autoritarisme més ferotge, la repressió cega (i ben calculada) i les pràctiques antidemocràtiques. Davant això no podem sinó continuar apel·lant els valencians i valencianes a organitzar-se i lluitar en solidaritat amb el poble de Catalunya i la defensa de les llibertats democràtiques, avui greument amenaçades. Prou de repressió! Llibertat presos polítics! Lliure retorn dels exiliats! Per una solució democràtica als conflictes polítics! Per la independència real de la justícia!



Us recomanem, per entendre les perversions judicials que està forçant el jutge Llanera, la lectura de l'article que avui publica a l'ara.cat el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo.


dimecres, 21 de març de 2018

Nous manifestos per la llibertat i la República catalana

· El diumenge passat es presentava a Barcelona la Crida per la Llibertat a través d'un manifest que podeu llegir ací. Hereva directa d'aquella Crida a la Solidaritat en defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana que va nàixer precisament el 18 de març de 1981 i que va ser activa durant una quinzena d'anys. El conegut logotip de Genovés tornarà a acompanyar la nova entitat, que aposta per la lluita no-violenta a fi d'aconseguir "l’alliberament dels empresonats del procés sobiranista, la recuperació de les institucions catalanes i el desplegament de la república fent accions de ‘defensa civil del país’". Entre els presentadors de l'acte hi havia els mateixos que van fer el tret d'eixida de l'antiga Crida, Carles Riera (avui diputat de la CUP) i Àngel Colom (activista que va passar per ERC i CDC, que fou fundador del PI i ha tingut diversos càrrecs en representació de l'antiga Convergència). Només hi faltava Jordi Sánchez, expresident de l'ANC avui encara a la presó, número dos de Junts per Catalunya, recent candidat a la presidència de la Generalitat i que finalment ha fet pública la seua renúncia a l'acta de diputat.






· L'altre manifest és el que ha redactat el Col·lectiu Pere Quart i es titula Declaració conjunta contra la repressió i a favor de la República catalana. El manifest està obert a entitats, institucions i col·lectius i també a persones vinculades al món de la cultura i les lletres.


dilluns, 12 de març de 2018

Convocades concentracions per a aquest divendres 16M

Divendres es compleixen 5 mesos de l'entrada a presó de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Per tal motiu l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Omnium Cultural han convocat concentracions a les places dels ajuntaments el proper divendres 16 de març a les 19.00 h. S'hi demanarà la llibertat d'aquests dos presos polítics i també d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Es dóna la circumstància, a més, que Jordi Sánchez, número 2 per Junts per Catalunya, és el candidat a la Presidència de la Generalitat, tot i que el jutge Pablo Llarena Conde ha denegat el permís perquè el pres, expresident d'ANC, puga assistir a la sessió d'investidura, en un nou episodi de prevaricació, segons l'acreditada opinió del catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo en aquest article.





dimecres, 7 de març de 2018

La repressió cas per cas: els Jordis

Jordi Cuixart i Jordi Sánchez

100 dies sense els Jordis

els Jordis. 3 mesos a la presó

Els Consellers empresonats i els Jordis demanen eixir de la presó

Junqueras, Forn i els Jordis restaran empresonats

Noves concentracions 3 mesos després de l'empresonament dels Jordis

Llibertat per als presos polítics catalans

Retiren la pancarta dels presos polítics a la plaça Catalunya

Presos polítics, noticies, articles i informacions d'última hora

Llibertat: Catalunya demana l'alliberament dels presos polítics

Presos polítics: l'Ajuntament de Barcelona demana acostar a Catalunya els presos

Presos polítics: El País

Els 10 presos del procés. La Vanguardia

Presos polítics: VilaWeb

Imatges de presos polítics, polítics catalans presos

Presos Polítics: Nació Digital

Us volem a casa - Us volem a casa. Llibertat presos polítics catalans

El Museu de Lleida Inaugura l'exposició vetada en Arco

La repressió cas per cas: els joves d'Altsasu

Ens proposem de recopilar en aquestes pàgines tots els casos "afectats" per la repressora llei Mordassa aprovada pel govern del PP en aquella legislatura en què tingué majoria absoluta.

Ara ens venen al cap casos com el dels joves d'Altsasu, en presó preventiva acusats per la llei antiterrorista; els titellaires de Madrid, tancats ipso facto arran d'una denúncia per enaltiment del terrorisme; el raper de Lleida Pablo Hasel, condemnat a 5 anys per cantar criticant la monarquia espanyola i l'estat, i tants d'altres que aniran eixint, a poc a poc.

Us proposem que aporteu denúncies de repressió en persones i col·lectius a fi que mostrem el nostre rebuig envers aquesta llei mordassa injusta i antidemocràtica... que, d'altra banda tot i que més tard que aviat, els tribunals de la Unió Europea de segur que s'encarregaran de derogar.

Els Joves d'Altsasu








diumenge, 4 de març de 2018

Concentració a València 4M

Avui a l'Estació del Nord de València companyes i companys signataris del Manifest hem assistit a la convocatòria que la Plataforma València Sense Mordassa havia convocat en defensa dels drets i llibertats democràtics, la llibertat d'expressió i l'alliberament dels presos polítics, entre d'altres. Un parell de centenars de persones –la majoria pertanyents al col·lectiu Iaioflautes Valencians– hem corejats diverses consignes durant prop d'una hora de concentració. Nosaltres, com podeu veure en les fotografies, hem desplegat la nostra pancarta. Bé, sí, ateses les circumstàncies sociopolítiques, realment poca gent (també s'ha de dir que la convocatòria a penes si ha comptat amb tres o quatre dies per poder ser difosa). Pensem, però, que el cas ara com ara és persistir, ser presents allà on puguem coincidir amb d'altres col·lectius en la defensa de les llibertats, aportar-hi el nostre granet d'arena, la nostra sensibilitat i el nostre trellat. La convocatòria sembla que ha animat la Plataforma València Sense Mordassa per començar a organitzar una manifestació més ambiciosa. També hi serem, sens dubte.