Translate

dimarts, 27 de febrer de 2018

Nova Germania - Hora 0 - Lluís M. Xirinacs


Encetem amb aquest interessant escrit de Lluís Maria Xirinacs que ens ha enviat la Núria Roig des de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs la secció Opinió del nostre blog. El text, en forma d'apunts presos a rajaploma des de l'agilitat i profunditat de pensament que caracteritzà el seu autor, està datat, com veureu, al poble de Massalfassar el dijous 22 d'octubre de 1998 i està ple de referències a les Germanies valencianes i a un dels seus capdavanters, en Joan Llorenç, motiu que fa reflexionar Xirinacs sobre la naturalesa de la revolució i les formes organitzatives que ha d'adoptar fins a la constitució, "en cada lloc i nivell de l'assemblea sobirana". 
· · ·

Massalfassar, Horta Nord, País Valencià. Dijous, 22 d’octubre de 1998.



0.- Record del míting apoteòsic a la Plaça de bous de València, en la celebració de la Diada Nacional del País Valencià el 9 d’octubre de 1978. Ens cal una segona transició més valenta que aquella primera.

1.- La tercera revolució: la fraternitat, l’agermanament. El domini públic, entre el privat i l’oficial o estatal. La república. La sobirania. A) Subjecte: la comunitat agermanada del poble segons pacte (acte de conjura) lliure i igualitari entre els seus membres. L’antic soviet eslau. El comtat dels països celtes i anglosaxons. B) Ànima: l’ideal, l’amor, la festa, més enllà dels enfrontaments. Ni negar l’Estat, contra anarquistes, ni assaltar l’Estat contra socialistes. Mantenir l’autoritat - no el poder- de l’Estat amb els seus dos braços: el legislatiu i l’executiu amb la seva administració. Controlar el servei (ministeri) estatal amb poder propi (democràcia) des de la font de la sobirania. Recordem el líder agermanat Joan Llorenç, que es mantingué sempre al marge de tot càrrec. Recordem la Junta agermanada dels Tretze, constituïda, per elecció, amb total independència de les autoritats reials i municipals existents i reconeguda per aquestes a 28 de desembre de 1519.

2.- C) La institució fonamental: l’Assemblea oberta: territorial, de base, no electoralista, suprapartidista. La boulé atenesa. El lloc: la Sala, el temple? El palau de Cnosos. El kahal jueu. La mesquita àrab. L’alqueria islàmica de St. Llorenç. D) Patrimoni: els béns comunals, la plusvàlua comunitària.

3.- El “castell” social bàsic o les comunitats troncals o les nacions en sentit ampli etimològic. Comunitats de convivència, de barri, municipal, comarcal, regional, de país, nacional, etc. Sobirania plena de baix a dalt. Principi de subsidiarietat.

4.- La salut radical: fonamentats en l’individu vivent, en la seua salut corporal i en la seua terra fins a l’arrel més profunda de la realitat on s’ajunten el temps i els valors absoluts, la matèria i l’esperit. Dades de la física quàntica.5.- Control troncal de totes les entitats i actuacions transversals.

6.- El greu problema entre poble troncal i plebs massiva. Els sobrevinguts. A) Causes profundes a atacar: Lleis de drets humans, de democràcia, d’autoinversió, en el país d’origen? B) Efectes a tractar: Lleis d’estrangeria: immigració moderada (hospitalitat per al transeünt, integració per al resident que estima la comunitat, expulsió o resistència davant l’invasor, pedagogia per a l’ignorant), invasió (refús o resistència), superació prudent i tenaç dels problemes històrics pendents.

7.- Moviment popular (no polític) dels Països Catalans: recuperació de l’estructura troncal de la comunitat. Estratègia elàstica de desmassificació a tots els nivells i en tots els territoris possibles. Exportació del moviment. Finalitat última: l’establiment permanent, democràtic i consolidat, a cada lloc i nivell, de l’assemblea sobirana.

8.- Grups provisionals, en xarxa, promotors del moviment popular: les Germanies. S’autodissoldran en assolir-se la finalitat última, la majoria d’edat social del poble.

9.- Podríem esmentar abundants romanalles confirmatòries de democràcies ancestrals recuperables per tota la geografia i la història mundials. Un exemple: les Germanies als Països Catalans del segle XVI, de les quals manllevem el nostre nom.



Lluís M. Xirinacs i Damians
 












[Una foto de la Plaça de Bous de València del 9 d'octubre de 1978.]


dissabte, 24 de febrer de 2018

Vídeo de la lectura del manifest el 24F


[Lectura del manifest 'Solidaritat amb Catalunya en defensa de la democràcia' feta Maria Josep Escrivà i Manel Rodríguez-Castelló.
Vídeo realitzat per Rafa Pla. Plaça de la Seu de València, 24 de febrer de 2018.]

La concentració a València del 24F en fotos (1)












[Fotos de Rafa Pla,  Felip Berbegal, Begonya Mezquita, Ximo Graña...]

dilluns, 19 de febrer de 2018

Un manifest obert: nota bene

Algunes persones, davant la possibilitat de subscriure el nostre Manifest, han dubtat si fer-ho, tot i estar-hi d'acord, de fora del País Valencià estant. Hem d'aclarir, doncs, que el manifest Solidaritat amb Catalunya en defensa de la democràcia és obert i el pot signar qui vulga (també des de Catalunya, òbviament), qui s'hi senta interpel·lat, qui crega en la necessitat d'expressar la solidaritat amb la majoria del poble català que està empenyent un procés per a la creació de la República Catalana des de la radicalitat democràtica. Ser 'solidaris i solidàries amb Catalunya' inclou la possibilitat de ser-ho també des del Principat, perquè ben mirat la solidaritat ben entesa és abans que res un solidaritat interna, amb els propis conciutadans, amb el propi poble. El Manifest parteix, a més, d'una idea clara de pertinença als Països Catalans de valencians, catalans i balears, i d'una aposta per enfortir-ne els lligams. Més enllà de les circumstàncies per què cada un dels nostres països travessa, del moment històric que cada un d'ells viu, creiem que ara més que mai l'exemple de Catalunya i la seua empenta ha de servir el conjunt de la nació, ara més que mai hem d'organitzar la solidaritat, l'enfortiment de la unitat des del reconeixement de la diversitat i de les múltiples vies que van obrint-se en el camí de la llibertat.
Signeu el Manifest, doncs, tots els qui en subscriviu els principis. Una de les raons d'aquesta iniciativa, si aconsegueix un suport significatiu, és convertir-se en eina de reivindicació i pressió davant els diversos poders (autonòmic, estatal, europeu). Per la nostra banda, però, també ens interessa saber quants i quins valencians i valencianes hi donen suport. Omplir en part el buit que el procés de Catalunya i la consegüent repressió de la maquinària institucional han obert al País Valencià és també un propòsit clar dels qui promovem aquesta iniciativa, així com el d'obrir vies directes a la coordinació estable i útil del moviment per l'autodeterminació i la República a nivell dels Països Catalans.

dilluns, 12 de febrer de 2018

Convocada la primera concentració al carrer el 24F

Els promotors del manifest 'Solidaritat amb Catalunya en defensa de la democràcia' hem convocat el primer acte al carrer. Es tracta d'una concentració que tindrà lloc el proper dissabte 24 de febrer a la Plaça de la Mare de Déu de València a les 12.00 h. Pretenem així, mentre avancem en la recollida de signatures i suport al Manifest per vies telemàtiques, començar a fer visible al carrer la solidaritat del País Valencià amb el poble de Catalunya. Hem pensat en un acte senzill amb recollida de signatures, solta de globus grocs, lectura del Manifest i potser alguna altra acció vistosa, per reclamar la llibertat dels presos polítics, la llibertat d'expressió, el lliure exercici de l'activitat política que s'expressa per vies pacífiques i democràtiques i la independència de la justícia, entre els altres punts del Manifest. Pengem ací la convocatòria de l'acte i us demanem d'estendre-la tant com pugueu.


divendres, 2 de febrer de 2018

Solidaritat sindical amb l'ANC i Òmnium

Des d'ací saludem la mostra de suport que el sindicalisme de classe i combatiu –entre d'altres la Intersindical Valenciana– dels Països Catalans i d'altres llocs de l'estat ha expressat amb l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, els seus representants empresonats i els altres presos polítics de Catalunya. Cal esperar (i fomentar) que aquesta solidaritat vaja materialitzant-se en mobilitzacions de més ampli abast i més decidides en favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya i dels altres països, el trencament amb el règim monàrquic i l'obertura de processos constituents per a la creació de repúbliques plenament democràtiques que fomenten la justícia social, la llibertat, la pau i la solidaritat entre tots els treballadors i els pobles del món. Salut i República!