Translate

dimarts, 27 de febrer del 2018

Nova Germania - Hora 0 - Lluís M. Xirinacs


Encetem amb aquest interessant escrit de Lluís Maria Xirinacs que ens ha enviat la Núria Roig des de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs la secció Opinió del nostre blog. El text, en forma d'apunts presos a rajaploma des de l'agilitat i profunditat de pensament que caracteritzà el seu autor, està datat, com veureu, al poble de Massalfassar el dijous 22 d'octubre de 1998 i està ple de referències a les Germanies valencianes i a un dels seus capdavanters, en Joan Llorenç, motiu que fa reflexionar Xirinacs sobre la naturalesa de la revolució i les formes organitzatives que ha d'adoptar fins a la constitució, "en cada lloc i nivell de l'assemblea sobirana". 
· · ·

Massalfassar, Horta Nord, País Valencià. Dijous, 22 d’octubre de 1998.



0.- Record del míting apoteòsic a la Plaça de bous de València, en la celebració de la Diada Nacional del País Valencià el 9 d’octubre de 1978. Ens cal una segona transició més valenta que aquella primera.

1.- La tercera revolució: la fraternitat, l’agermanament. El domini públic, entre el privat i l’oficial o estatal. La república. La sobirania. A) Subjecte: la comunitat agermanada del poble segons pacte (acte de conjura) lliure i igualitari entre els seus membres. L’antic soviet eslau. El comtat dels països celtes i anglosaxons. B) Ànima: l’ideal, l’amor, la festa, més enllà dels enfrontaments. Ni negar l’Estat, contra anarquistes, ni assaltar l’Estat contra socialistes. Mantenir l’autoritat - no el poder- de l’Estat amb els seus dos braços: el legislatiu i l’executiu amb la seva administració. Controlar el servei (ministeri) estatal amb poder propi (democràcia) des de la font de la sobirania. Recordem el líder agermanat Joan Llorenç, que es mantingué sempre al marge de tot càrrec. Recordem la Junta agermanada dels Tretze, constituïda, per elecció, amb total independència de les autoritats reials i municipals existents i reconeguda per aquestes a 28 de desembre de 1519.

2.- C) La institució fonamental: l’Assemblea oberta: territorial, de base, no electoralista, suprapartidista. La boulé atenesa. El lloc: la Sala, el temple? El palau de Cnosos. El kahal jueu. La mesquita àrab. L’alqueria islàmica de St. Llorenç. D) Patrimoni: els béns comunals, la plusvàlua comunitària.

3.- El “castell” social bàsic o les comunitats troncals o les nacions en sentit ampli etimològic. Comunitats de convivència, de barri, municipal, comarcal, regional, de país, nacional, etc. Sobirania plena de baix a dalt. Principi de subsidiarietat.

4.- La salut radical: fonamentats en l’individu vivent, en la seua salut corporal i en la seua terra fins a l’arrel més profunda de la realitat on s’ajunten el temps i els valors absoluts, la matèria i l’esperit. Dades de la física quàntica.5.- Control troncal de totes les entitats i actuacions transversals.

6.- El greu problema entre poble troncal i plebs massiva. Els sobrevinguts. A) Causes profundes a atacar: Lleis de drets humans, de democràcia, d’autoinversió, en el país d’origen? B) Efectes a tractar: Lleis d’estrangeria: immigració moderada (hospitalitat per al transeünt, integració per al resident que estima la comunitat, expulsió o resistència davant l’invasor, pedagogia per a l’ignorant), invasió (refús o resistència), superació prudent i tenaç dels problemes històrics pendents.

7.- Moviment popular (no polític) dels Països Catalans: recuperació de l’estructura troncal de la comunitat. Estratègia elàstica de desmassificació a tots els nivells i en tots els territoris possibles. Exportació del moviment. Finalitat última: l’establiment permanent, democràtic i consolidat, a cada lloc i nivell, de l’assemblea sobirana.

8.- Grups provisionals, en xarxa, promotors del moviment popular: les Germanies. S’autodissoldran en assolir-se la finalitat última, la majoria d’edat social del poble.

9.- Podríem esmentar abundants romanalles confirmatòries de democràcies ancestrals recuperables per tota la geografia i la història mundials. Un exemple: les Germanies als Països Catalans del segle XVI, de les quals manllevem el nostre nom.



Lluís M. Xirinacs i Damians
 












[Una foto de la Plaça de Bous de València del 9 d'octubre de 1978.]


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada