Translate

dimecres, 21 de novembre de 2018

Cent perquès personals


CENT PERQUÈS PERSONALS
A Iñaki Gabilondo

El franquisme a l’escola i el franquisme al carrer.
La imposició d’una llengua.
Les desfilades militars a la Girona dels seixanta.
Un santcrist amb un lladre a cada costat.
La religió de la por.
L’actitud del submís.
Un milió de morts als peus de Francisco Franco.
L’acceptació d’una vida indigna i trista.
La imposició d’una llengua.
La destrucció del paisatge íntim.
Una repressió sistemàtica de la identitat.
Una manipulació de la història.
L’escarni envers els vençuts.
L’exaltació de la ignorància.
La presència i el poder dels assassins.
La imposició d’una llengua.
Les prohibicions constants.
Els càstigs i les tortures.
El desenfundar de pistoles al so de la llengua catalana.
Els militars espanyols.
La consciència de la maldat humana.
La humiliació de l’altre.
L’atiament de la divisió entre catalans, mallorquins i valencians.
L’ocultació d’una literatura.
L’ocultació de Ramon Llull.
L’ocultació d’Ausiàs March.
L’ocultació de Mercè Rodoreda.
Una ànima prostituïda.
Un complex d’inferioritat.
Una educació sense la llengua pròpia.
Una llengua esborrada.
L’estupidesa brutal de l’exèrcit espanyol.
La concepció nacional excloent espanyola.
La incapacitat lingüística espanyola.
L’ofegament econòmic.
La mandra secular de l’os a l’esquena.
L’armada invencible.
Les raons de la força.
L’enraonar situat en un concepte inexistent.
La invasió vírica dels topònims.
Les mentides de la Transició Espanyola.
Un conte inventat de grandeses imaginades.
El preu de la venda d’una ànima.
El burro i l’àguila reial.
El saqueig dels Borbons.
Les traves a la informació.
La contundència policial.
¡Quieto todo el mundo!
· · ·
Unes arrels catalanes i unes arrels murcianes.
Un mestre a Badalona durant la República.
Les cartes a l’oncle des de Badajoz.
Les cartes al nebot des de Riudarenes.
Una gramàtica apresa a partir dels vint-i-tres.
La llengua catalana.
La consciència a còpia de patacades i de consciència.
El Coral romput de Vicent Andrés Estellés.
L’ Espacio de Juan Ramón Jiménez. L’Spoon River Anthology d’Edgar Lee Masters.
Les dones i els dies de Gabriel Ferrater.
La fàbrica de Miquel Martí i Pol.
El mirall occità i el mirall gal·lès.
La impossibilitat gal·lesa de la poesia de R. S. Thomas.
Una font de consciència en la lectura d’El Quixot.
Una decisió ferma.
La consciència de la bondat humana.
El trencament d’una relació basada en l’acatament d’una de les parts.
Una voluntat indestructible.
L’empirisme de la vida viscuda.
La llengua catalana.
Totes les llengües vistes com a tresors humans.
Un professor de llengua i un professor de literatura.
La idea d’un món millor.
Els Països Catalans banyats per la mar Mediterrània.
El Sol de llevant i el Sol de ponent.
El traç prodigiós de la carena de Santa Magdalena.
Una línia imaginària entre Olot i Girona.
Les classes de català per a adults.
El vent en la poderosa veu de Raimon.
Una estaca caiguda.
La formació de la llengua catalana explicada pel rector de Medinyà.
La complicitat de vuit amics asseguts a taula.
Els carrers de Barcelona el 10 de juliol de 2010.
Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.
La força de la raó.
Un camí sense retorn.
La utopia assolida.
L’ascens a un nivell més humà.
Un exemple per als altres.
Els carrers de Barcelona l’11 de setembre de 2012.
Una estrella a la bandera.
El fruit de la vinya i el treball dels homes.
Mans i mans i mans i mans enllaçades de nord a sud.
El riu de Joan Teixidor i la núvia fosca de Marià Manent.
Toda la caterva de los famosos caballeros andantes del pasado tiempo.
El mestratge de Bartomeu Fiol.
La felicitat a l’aula.
L’alegria en la presó del present.
La llengua catalana.

Jaume Bosquet, 15 de setembre de 2013
(Basses i pluja, XXXII Premi Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi, Editorial Denes, Paiporta, 2016)

dimarts, 13 de novembre de 2018

Taula redona: més participació, més democràcia


El percentatge dels vots vàlids emesos necessari per obtenir representació parlamentària varia molt en els diversos estats, des del 0,67 % dels Països Baixos al 10 % de Turquia, passant pel 2 % d'Israel, el 4 % de Suècia, el 5 % d'Alemanya o el 7 % de Rússia. A l'Estat espanyol aquest percentatge oscil·la entre el 3 % a les eleccions al Congrés i a la majoria de parlaments autonòmics, el 5 % del País Valencià i Galícia i el 6 % de Canàries.
No és el del límit o barrera electoral l'únic factor a tenir en compte per definir la qualitat democràtica d'una societat, és cert, però d'entrada sembla raonable conjecturar que una major representativitat de la ciutadania beneficia la participació democràtica i, per tant, el nivell de compromís i responsabilitat en la gestió dels recursos comuns i en l'organització de la vida col·lectiva. Les valencianes i els valencians, en aquest sentit com en tants d'altres, ens situem quasi a la cua estatal pel que fa al nivell de representativitat. De fet, la sempre ajornada reforma de l'Estatut Valencià, responent a un debat clàssic entre les organitzacions polítiques, proposa abaixar aquesta barrera al 3 %. Com en tantes coses, sembla que alguns només se'n recorden de Santa Bàrbara quan plou i obliden les urgències reformadores quan estan a aixopluc de les institucions. Més enllà de la lògica lògica dels partits, a la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià pensem que efectivament cal reduir el percentatge de representativitat política tant com es puga per millor encaixar la diversitat que es troba en la mateixa societat i que s'ha de visibilitzar, també, en el lloc on resideix la sobirania popular, el Parlament. Qui té por de la diversitat? No animaria això el debat polític, de vegades massa tancat entre formacions històricament majoritàries? Obrir la paleta dels colors permetria, també, l'entrada al Parlament Valencià de veus i projectes valuosos que altrament s'han de moure en la marginalitat i la invisibilitat d'eixos territoris que tots coincideixen a defugir com a espais on fa massa fred.
Per reprendre i animar el debat, que podem estendre a altres qüestions com la territorialitat, les circumscripcions electorals, els referèndums i consultes a la ciutadania, etc., tindrem representants destacats d'EUPV, ERPV, Agermanats, PACMA i Bloc i País (Compromís), en un acte que conduirà i moderarà el director de la revista Saó Vicent Boscà. Perquè una democràcia de qualitat ha d'augmentar la quantitat i la qualitat de la participació, ha d'incentivar la responsabilitat política dels ciutadans i ciutadanes, ha de possibilitar el dret de decidir cada un dels aspectes de la vida de les persones i dels pobles.

Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià