Translate

dilluns, 24 de desembre de 2018

Long Walk Home


LONG WALK HOME

1
Jo no soc un poeta i això no és cap poema
que brolla de les deus secretes de la llengua.
No; a tot estirar, jo intente recollir
el batec de les veus que pugen del carrer,
aquells crits i el desig que clama llibertat,
ja n'hi ha prou, ni un pas enrere, volem ser
la cançó compartida, el somni irrenunciable,
un poble viu i múltiple que resisteix encara.
Perquè sí: resistència, aquest és el gran mot,
el nom que ens agermana amb tot de dones i homes
a través d’anys i panys i de tots els paranys.
En nosaltres ressona el crit dels segadors,
dels qui varen lluitar contra tots els Borbons,
i dels antifranquistes i dels seus successors.
Nosaltres som la pell d’un somni que allibera.
I, sí, sí: resistència és el nom, resistents.

2
I ens van dir això és per fi la democràcia,
podem parlar de tot sense cap violència.
Podem somiar en tot, cap somni no està exclòs.
També ens van dir tenim un projecte comú,
lliurement podeu viure des de la vostra escola
la llengua mil·lenària i la vostra cultura
arreu reconeguda de treball i d’esforç.
I ens va dir tantes coses que vam voler-nos creure
que la nit escampava i la pluja i els llamps.
Però la llum mostrava poc a poc la brutícia,
l’engrut, la pols, el sutge, la ronya que s’hi arrapa.
Si diem consultem per reformar l’estat,
ens omplin de bastons i de tots els atacs,
de burles i d’escarnis, de mentides i enganys.
Si diem en veu alta volem una República,
no volem monarquia ni aquesta ni cap altra
i menys encara aquesta imposada per Franco,
l’assassí dels coloms i del garrote vil,
el botxí de les roses i la llengua que ens parla,
riuen sense vergonya i es pixen en l’arena
on un dia jugàvem i elevàvem castells
que l’onada besava amb la ginesta en flor.
Si els hi dèiem volem una justa justícia,
ens envien Lamela, Lesmes o el gran Llarena,
que troben violència, causa de rebel·lia
en qui anima la gent a marxar cap a casa.
I les nostres paraules es perden en un pou
d’odi planificat, de menyspreus i de ràbia.

Amb tot, seguim avant com l’home que retorna,
malgrat la nit, a casa. El camí s’ha fet llarg.
Recorda la cançó Long Walk Home i taral·leja encara:
Last night I stood at your… ‘Bove me the same night sky…
In the distance I could see the town where I was born...
El camí s’ha fet llarg i l’home està cansat.
Pro amb tot l’abatiment i la foscor regnant
l’home alça els ulls i troba en els estels llunyans
forces de nou i guies per retornar a casa,
Long Walk Home, endavant. Long Walk Home, que la mar
ens espera i la sorra, la muntanya, els amics,
els llibres i les flors, soldats d’aquesta brega.

3
Les armes són els cants, les armes són les lletres,
les armes són els cors, les armes són el somni
d’un poble que camina tot i que l’empresonen,
que l’empaiten i encerclen amb jutges, policies,
colps de porra, tertúlies, diaris i ministres.
La iaia porta el nen, la jove l’estimat,
i la vida flueix, la mar i el riu flueixen
i alcem els ulls cansats als estels que ens empenyen:

Do’nt give up, no et rendeixes, Junqueras i Cuixart,
Long Walk Home, Rull, Turull, Bassa, Sànchez, Romeva,
Serret, Forn, Forcadell, Rovira i Punsetí,
Do’nt give up, Puig, Comín, Puigdemont, Gabriel,
Valtònic i Hasél, titellaires, Carrasco,
alcaldes i alcaldesses, bombers, mossos d’esquadra,
Long Walk Home, tots aquells, més de mil quatre-cents,
que també han patit o pateixen la tralla.
Sota els ponts turbulents i entre l’aigua agitada
el riu sempre flueix. No esteu sols, no estem sols,
que tot comença encara i trobarem la riba,
resistiu, resistim, i arribarem a casa.

Manuel Molins
[València, 22-23. 08. 2018]

· Long Walk Home (Llarg camí a casa, 2005) fa referència a la lletra de la cançó de Bruce Springsteen. Do’nt give up (No et rendeixis, 1986), és un altre gran tema de Peter Gabriel.


· Es tracta d’alguns versos de la primera i segona estrofa de la cançó de B. Springsteen, Long Walk Home: Last night I stood at your... (Ahir a la nit vaig ser a la teua porta.) ‘Bove me the same night sky was glowin' / In the distance I could see the town where I was born. (Sobre mi brillava el mateix cel nocturn / En la distància vaig poder veure la ciutat on vaig nàixer.)
 



divendres, 21 de desembre de 2018

Comunicat Dejuni Solidari 20 desembre 2018

DEJUNI SOLIDARI PER LA LLIBERTAT DE TOTS ELS PRESOS I PRESES, ENCAUSATS I EXILIATS POLÍTICS EN SOLIDARITAT AMB
LA VAGA DE FAM

L'1 de desembre els presos polítics Jordi Sánchez i Jordi Turull van iniciar una vaga de fam a la qual es van sumar tres dies després Josep Rull i Joaquim Forn. Amb aquesta acció extrema, digna i admirable, els presos reclamen que el Tribunal Constitucional no obstaculitze els recursos que van presentar fa un any i poder així acudir al Tribunal d'Estrasburg. Acusats dels delictes de rebel·lió i sedició, que impliquen per força l'ús de la violència, els presos saben que els tribunals europeus hi respondran amb el rigor de la justícia que l'Estat espanyol els nega ara com ara, com ja ha passat amb les sentències absolutòries dels polítics exiliats acusats dels mateixos delictes dictades per tribunals d'Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa i en el cas d'Arnaldo Otegi, després de sis anys de presó injusta.
La vulneració de drets democràtics, pel camí de judicialització de la política i la repressió generalitzada del moviment per la democràcia i la independència de Catalunya, situa ja l'Estat espanyol en una deriva autoritària molt allunyada dels ideals europeus, com han denunciat reiteradament Amnistia Internacional, Human Rights Watch, l'Alt Comissariat de l'ONU per als Drets Humans o Rights Internacional Spain i nombrosos parlamentaris europeus, professionals de la justícia o parlaments de diversos països, entre d'altres. L'atac a les llibertats, però, no afecta exclusivament l'independentisme català, que té més de 20.000 persones investigades, sinó que s'ha estès a cantants, militants anarquistes, artistes i titellaires, sindicalistes, feministes i fins als joves d'Altsasu, que porten 765 dies en presó per una baralla de bar.
A la vaga de fam dels presos s'ha sumat fa uns dies l'alcalde de Montblanc Josep Andreu i nombrosos grups de dejuni a Catalunya com els de la Universitat de Girona i a les Illes Balears. L'alemany Uwe P. Tesch porta 20 dies en vaga de fam solidària amb els presos polítics catalans.
El País Valencià també ha de dir no a la vulneració constant de drets i llibertats perquè són els seus, i si vol avançar cap a una democràcia de més qualitat i aprofundir en el propi autogovern. El silenci o la indiferència és, a més d'humanament i políticament reprovable, una irresponsabilitat de greus conseqüències per a la nostra salut com a poble. Per això, des de la necessària solidaritat amb el poble de Catalunya, amb el petit gest del nostre dejuni solidari fem una crida a la mobilització del poble valencià per la defensa de les llibertats i drets democràtics, contra totes les formes de repressió, l'abús autoritari del poder, l'alliberament de tots els presos i preses, el sobreseïment de les causes per raons polítiques i el lliure retorn d'exiliades i exiliats polítics, així com el respecte al dret a decidir que reclama més del 80% dels ciutadans de Catalunya, dret que les valencianes i els valencians també hem de poder exercir.
País Valencià, 20 de desembre de 2018



dimecres, 19 de desembre de 2018

Horari del Dejuni Solidari i suports


HI DONEN SUPORT 
(DE MOMENT, 19/12/2018, 16.30 h.)

PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR DEL PAÍS VALENCIÀ
ASSOCIACIÓ CULTURAL AMICS DE JOAN VALLS I JORDÀ (ALCOI)
FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS M. XIRINACHS
CASAL DE DEBAT ELS4 GATS (MELIANA)
VALÈNCIA SENSE MORDASSA
ESPAI ALTERNATIU
PRUNA LLIBRES
ESQUERRA REPUBLICANA DEL PAÍS VALENCIÀ
ESTRELA ROJA DE BENIMACLET
REVISTA RAÓ
CA REVOLTA
BLOC D'ESTUDIANTS AGERMANATS
REPÚBLICA VALENCIANA/PARTIT VALENCIANISTA EUROPEU
SOLIDARITAT I REPÚBLICA (LA MARINA ALTA)
ESCOLA VALENCIANA
SINDICAT D'ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANS
ASSOCIACIÓ CULTURAL INSTITUT OBRER DE VALÈNCIA
FUNDACIÓ SALVADOR SEGUÍ
GUANYAR ALCOI
ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ


Guillem Agulló i Carme Salvador (pares de Guillem Agulló)
Isabel Robles (poeta i escriptora)
Manuel Molins (dramaturg i escriptor)
Josepa Montagut Mariner (Univ. de València)
Jaume Pérez Montaner (poeta i escriptor)
Antoni Albalat Salanova (poeta i artista)
Felip Berbegal (professor de francès)
Àngels Garcia Cunyat (Mallorca)
Eugènia Mascaró
Anna Garcia Pitarch
Àlex Agulló (poeta)
Maria Conca (lingüista i escriptora)
Francesc Aguilar Cortina
Josep Martínez (editor)
Enric Jordà (psiquiatre)
Laia Puig Olives
Francesc Sanxis (secretari d'organització d'ERPV)
Vicent Mauri (mestre i sindicalista)
Sergi Rodríguez (secretari d'organització d'EUPV)
Josep Mora (Compromís)
María José Máñez (Compromís)
Robert Company (Compromís)
Roc Senent (regidor de Compromís a Burjassot)
Cristina Guzman (artista)
Josep Guia (matemàtic i escriptor)
Rafael Pla (matemàtic, PCPV)
Rosanna Cantavella (Univ. de València)
Isidre Crespo (professor de valencià)
Jesús March
Alfons Vidal (bomber jubilat)
Manuel Colomer (economista)
Salomé Tormo (professora de valencià)
Xavier Piris (professor de valencià)
Joanjo Tormo (professor de valencià)
Ximo Gómez (professor de secundària)
Josep Duart (Compromís)
Francesc Collador i Soler (poeta i escriptor)
Conxa Delgado (mestra)
Àngels Martínez Bonafé (professora d'història)

dimecres, 12 de desembre de 2018

Dos actes solidaris i de denúncia organitzats per ERPV

A Dénia, dijous 13, un debat organitzat per fer front a la repressió i on hi haurà representació del nostre col·lectiu,



i el dissabte 22 de desembre a Castelló de la Plana, un sopar groc per la llibertat dels presos polítics.


diumenge, 2 de desembre de 2018

El 31è Aplec de la Marina

Aprofitant la celebració del 31è Aplec de la Marina, que d'uns anys ençà ha agafat nova i renovada embranzida, el nostre col·lectiu va celebrar a la Casa de Cultura de Dénia una assemblea conjunta amb el col·lectiu germà de la Marina (Solidaritat i República Marina Alta). Amb la presència d'una vintena de persones, tot i la brevetat de temps de què disposàvem, i moderats per la companya Dolors Aleixandre, s'hi van tractar diverses temes relatius a les formes d'organitzar-nos, difondre la nostra lluita i plantejar-nos objectius: la utilitat, de vegades imprescindible, de les denominades xarxes socials, que en cap cas no poden substituir les assemblees i debats reals i el cara a cara; la necessitat d'incrementar els intercanvis d'experiències i organitzatius entre el País Valencià i Catalunya i la resta de Països Catalans; la necessitat d'anar avançant en la creació de nous col·lectius i la constitució d'una futura Coordinadora a nivell de País Valencià. Es tractava, sobretot, d'establir entre tots dos col·lectius sintonies i coneixements, de manera que l'objectiu, tot i l'absència de propostes concretes i pràctiques, hi quedava assolit amb escreix. Acabada l'Assemblea, vam adreçar-nos al lloc de concentració dels Miquelets, comandats pel General Basset (o el seu retrat fidel), als peus del taulell que commemora al carrer Loreto l'inici de la sublevació contra Felip V i per la defensa de les llibertats dels valencians i els pobles germans de la Corona d'Aragó. Un parlament de Basset (o de l'historiador abillat com a tal) en què explicava sucosos detalls d'aquella Guerra de Successió va precedir la desfilada de les forces austracistes, ben acompanyades pels músics d'Estrela Roja, pels organitzadors de l'Aplec amb una pancarta al·lusiva a la convocatòria i la pancarta viatgera de Solidaritat i República País Valencià i membres dels nostres col·lectius. Un parell de paradetes, al carrer Sant Narcís, on es va interpretar la Muixeranga i les tropes van retre honors a la Senyera, i una altra a la porta principal del castell. Una volta al pla on hi ha el monument als maulets que van defensar la ciutat contra els borbons, i després de la benvinguda, van desfilar pel micròfon representants de diverses entitats i pobles de la comarca, l'Institut d'Estudis de la Marina Alta, Escola Valenciana, grups per la memòria històrica, assemblea feminista, casals autogestionats, associacions culturals, entre d'altres. Després dels diversos parlaments, tots de molt d'interès i altura, que coincidien en la voluntat de 'teixir comarca', crits de llibertat per als presos polítics, processats i exiliats, i de la felicitació i homenatge a Vicent Balaguer, històric activista de Dénia que ahir feia 89 anys, les notes de la Muixeranga omplint l'aire límpid, la llum esplendorosa de la Marina. Després, dinar multitudinari a la Mistelera, i a les postres poemes i cançons. I tot seguit el magnífic reportatge de la companya Cristina Guzman.