Long Walk Home

LONG WALK HOME

1

Jo no soc un poeta i això no és cap poema

que brolla de les deus secretes de la llengua.

No; a tot estirar, jo intente recollir

el batec de les veus que pugen del carrer,

aquells crits i el desig que clama llibertat,

ja n'hi ha prou, ni un pas enrere, volem ser

la cançó compartida, el somni irrenunciable,

un poble viu i múltiple que resisteix encara.

Perquè sí: resistència, aquest és el gran mot,

el nom que ens agermana amb tot de dones i homes

a través d’anys i panys i de tots els paranys.

En nosaltres ressona el crit dels segadors,

dels qui varen lluitar contra tots els Borbons,

i dels antifranquistes i dels seus successors.

Nosaltres som la pell d’un somni que allibera.

I, sí, sí: resistència és el nom, resistents.

2

I ens van dir això és per fi la democràcia,

podem parlar de tot sense cap violència.

Podem somiar en tot, cap somni no està exclòs.

També ens van dir tenim un projecte comú,

lliurement podeu viure des de la vostra escola

la llengua mil·lenària i la vostra cultura

arreu reconeguda de treball i d’esforç.

I ens va dir tantes coses que vam voler-nos creure

que la nit escampava i la pluja i els llamps.

Però la llum mostrava poc a poc la brutícia,

l’engrut, la pols, el sutge, la ronya que s’hi arrapa.

Si diem consultem per reformar l’estat,

ens omplin de bastons i de tots els atacs,

de burles i d’escarnis, de mentides i enganys.

Si diem en veu alta volem una República,

no volem monarquia ni aquesta ni cap altra

i menys encara aquesta imposada per Franco,

l’assassí dels coloms i del garrote vil,

el botxí de les roses i la llengua que ens parla,

riuen sense vergonya i es pixen en l’arena

on un dia jugàvem i elevàvem castells

que l’onada besava amb la ginesta en flor.

Si els hi dèiem volem una justa justícia,

ens envien Lamela, Lesmes o el gran Llarena,

que troben violència, causa de rebel·lia

en qui anima la gent a marxar cap a casa.

I les nostres paraules es perden en un pou

d’odi planificat, de menyspreus i de ràbia.

Amb tot, seguim avant com l’home que retorna,

malgrat la nit, a casa. El camí s’ha fet llarg.

Recorda la cançó Long Walk Home i taral·leja encara:

Last night I stood at your… ‘Bove me the same night sky…

In the distance I could see the town where I was born...

El camí s’ha fet llarg i l’home està cansat.

Pro amb tot l’abatiment i la foscor regnant

l’home alça els ulls i troba en els estels llunyans

forces de nou i guies per retornar a casa,

Long Walk Home, endavant. Long Walk Home, que la mar

ens espera i la sorra, la muntanya, els amics,

els llibres i les flors, soldats d’aquesta brega.

3

Les armes són els cants, les armes són les lletres,

les armes són els cors, les armes són el somni

d’un poble que camina tot i que l’empresonen,

que l’empaiten i encerclen amb jutges, policies,

colps de porra, tertúlies, diaris i ministres.

La iaia porta el nen, la jove l’estimat,

i la vida flueix, la mar i el riu flueixen

i alcem els ulls cansats als estels que ens empenyen:

Do’nt give up, no et rendeixes, Junqueras i Cuixart,

Long Walk Home, Rull, Turull, Bassa, Sànchez, Romeva,

Serret, Forn, Forcadell, Rovira i Punsetí,

Do’nt give up, Puig, Comín, Puigdemont, Gabriel,

Valtònic i Hasél, titellaires, Carrasco,

alcaldes i alcaldesses, bombers, mossos d’esquadra,

Long Walk Home, tots aquells, més de mil quatre-cents,

que també han patit o pateixen la tralla.

Sota els ponts turbulents i entre l’aigua agitada

el riu sempre flueix. No esteu sols, no estem sols,

que tot comença encara i trobarem la riba,

resistiu, resistim, i arribarem a casa.

Manuel Molins

[València, 22-23. 08. 2018]

· Long Walk Home (Llarg camí a casa, 2005) fa referència a la lletra de la cançó de Bruce Springsteen. Do’nt give up (No et rendeixis, 1986), és un altre gran tema de Peter Gabriel.

· Es tracta d’alguns versos de la primera i segona estrofa de la cançó de B. Springsteen, Long Walk Home: Last night I stood at your... (Ahir a la nit vaig ser a la teua porta.) ‘Bove me the same night sky was glowin' / In the distance I could see the town where I was born. (Sobre mi brillava el mateix cel nocturn / En la distància vaig poder veure la ciutat on vaig nàixer.)