Translate

dimecres, 4 de setembre de 2019

Tots a Barcelona l'11S!




11S: PER L'AUTODETERMINACIÓ I LA REPÚBLICA, LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

La Diada de l'11 de setembre d'enguany ve marcada per la sentència del Tribunal Suprem espanyol al judici pels fets d'octubre de 2017. Tot indica que els presos polítics seran condemnats a penes molt altes i que l'Estat espanyol exercirà –amb un govern del PP o amb un del PSOE, en aquest sentit no hi ha diferències– més i més repressió contra el moviment idependentista i contra tota dissidència que qüestione els fonaments de la monarquia borbònica i d'un poder hereu directe del franquisme. L'Estat continuarà enrocant-se i negant la naturalesa política del conflicte, continuarà pervertint una democràcia ja molt deficitària i amagant els greus problemes estructurals que pateix –i que si les previsions de noves eleccions es compleixen n'haurà tingudes quatre en quatre anys, cas insòlit en el món– amb desinformació, exclusió i pràctiques antidemocràtiques. En aquest context la repressió contra el poble de Catalunya, els seus representants i institucions ens afecta a tots com un atac directe a les llibertats democràtiques i els drets socials. La condemna als presos polítics determinarà no solament la situació dels exiliats i represaliats catalans sinó del conjunt de la ciutadania, que avui veu constrenyides les seues llibertats amb mecanismes tan espuris com la Llei Mordassa. Situar-se al costat del poble de Catalunya i la seua voluntat d'emancipació nacional i social, de la construcció de la República Catalana, és abans que res defensar els valors democràtics i republicans, és defensar la democràcia.
És per això que les valencianes i els valencians hem de fer costat al poble de Catalunya i manifestar-nos massivament aquest 11 de setembre a Barcelona, en defensa de la democràcia i del dret d'autodeterminació, les llibertats i els drets socials, per la llibertat de les preses i presos, exiliats i represaliats polítics, per empényer la construcció de la República Catalana, primer pas necessari per a la futura República del País Valencià i de la República Confederada dels Països Catalans. Una vegada més hem d'alçar la nostra veu al costat del poble de Catalunya en el camí de la ruptura democràtica amb un estat que ens espolia, ens nega drets i llibertats i amenaça greument la nostra pervivència com a poble.

SOLIDARITAT I REPÚBLICA PAÍS VALENCIÀ
País Valencià, 4 de setembre de 2019

divendres, 30 d’agost de 2019

Cal que sincronitzem els passos


L'any 2006 la premsa donava notícia d'una enquesta sobre fílies i fòbies dels espanyols envers els altres pobles de l'estat. Desconec els aspectes tècnics d'aquella enquesta, les preguntes, metodologia, representativitat de la mostra seleccionada i tot això, de manera que no puc dir res sobre el rigor amb què fou fet el sondatge ni sobre la poca o molta fiabilitat de les seues conclusions. En tot cas, les dades que aportava, tan distintes i distants del que era la idea més comunament acceptada pels valencians sobre ells mateixos (o més aviat sobre la imatge d'ells mateixos que creien que projectaven en els altres), em venien de perles per amanir la columneta sabàtica d'aquell 14 de gener que vaig titular «Amor no correspost». Perquè que els catalans (en l'accepció convencional del terme, ço és, els ciutadans de Catalunya) fossen els pitjor valorats pels altres era absolutament previsible, però que els valencians els seguíssem immediatament en l'oprobiós llistat de les fòbies rebentava tots els esquemes amb què havíem fet mans i mànigues per integrar-nos de ple i amb totes les conseqüències, i amb la inestimable ajuda de coaccions de tota mena, en la hispanitat. Tan simpàtics, dòcils i oberts com ens pensàvem, tan disposats a continuar ofrenant glòries i riqueses al tresor d'Espanya perquè en disposés a discreció, tan reblanits o muelles com la història ens havia fet, i resultava que encara se'ns devia veure el llautó de la catalanitat, que amb prou feines i escàs èxit havíem tractar de dissimular, corregir, ofegar i substituir per una més lluïdora espanyolitat que ens assegurés un puesto en el pervindre de la modernitat. Perquè a què es podia deure aquesta mania sinó a la identitat que l'ull aliè establia entre valencians i catalans del Principat? Valga l'anècdota –que d'això es tracta a fi de comptes– per il·lustrar la idea que per a la determinació de la identitat i la consciència de pertànyer a un poble no n'hi ha prou amb un espill on mirar-se. Sobretot quan aquest espill és dissenyat per distorsionar la imatge que projecta. A El tercer home, la pel·lícula dirigida per Carol Reed en 1949 sobre la novel·la homònima de Graham Green i protagonitzada per Orson Welles, hi ha la cèlebre seqüència a la galeria d'espills d'una fira d'atraccions. Em fa l'efecte que els valencians sempre estem disparant a l'objectiu equivocat, entre imatges distorsionades. Em fa l'efecte que no l'encertem mai.
És veritat que del 2006 ençà ha plogut, però no gaire tampoc. I en el tema que ens ocupa, la poca pluja no sempre ha estat benigna. No cal sinó observar quina ha sigut i és la resposta de la societat valenciana en termes de solidaritat activa amb el poble de Catalunya en la seua lluita per la democràcia i l'autodeterminació per constatar fins a quins nivells d'afluixament dels llaços comuns (de consciència nacional) hem arribat. El règim autonòmic en què descansa –o semblava descansar, veurem què tarden a desmantellar-lo– l'edifici constitucional espanyol no sembla haver facilitat, sinó tot el contrari, la «natural» (per raons de llengua, història, cultura i contingüitat geogràfica però també d'economia pura i dura) connectivitat dels Països Catalans. Bé que ho van deixar lligat i ben lligat, els pares de la «transició». El principal mecanisme per al mutu (re)coneixement que va significar la recepció de TV3 al País Valencià va ser tallat de soca-rel. «Ells» no disparaven enmig d'una fosca sala d'espills sinó a la llum del dia del seu objectiu uniformitzador sempre inacabat (són molt fartons). Sense televisió on «veure'ls» i «veure'ns» i tots els grans mitjans de formació de masses al servei del projecte centrípet espanyol, amb la primera entitat civil valenciana greument tocada i escarmentada per les multes pels repetidors de TV3 i els partits institucionals maldant també perquè el mal exemple de Catalunya no s'encomane als valencians, ara que estem en la cresta de l'ona però no sabem per a què, dels Països Catalans només en queda l'autopista (de peatge, això sí), la bossa de treball de professores i professors que van amunt i avall, una xarxa universitària i un mercat cultural compartit que resisteix amb penes i treballs. Sí, també ens queda una economia que va a la d'ella, tan discretament fent que no se la sent quasibé mai. I ens queda, sobretot, la necessitat que la voluntat de la gent ha de fer possible.
Perquè malgrat tots els entrebancs interns i externs, estic segur que els Països Catalans, en tant que projecte compartit, és una realitat dinàmica que anirà imposant-se per la tossudesa dels fets i la realitat, i per la voluntat de les seues gents. Mentrestant ja sabem que la casa no es comença a alçar per la teulada, perquè això va contra les lleis de la gravetat i perquè a més la casa, encara que de vegades no ho semble, té bona part dels fonaments fets i són més sòlids que no ens pensem, tot i que encara no és apta per viure-hi. El dilema País Valencià o Països Catalans és un fals dilema. Centrar-nos preferentment en l'àmbit del país on vivim, amb els seus problemes específics i el seu tempo històric, no solament no pot negar la necessitat i la voluntat de construcció nacional dels Països Catalans, sinó que és l'única forma d'escometre-la, de continuar escometent-la. I a l'inrevés. En la mesura que fem i farem País Valencià, fem i farem Països Catalans. I a l'inrevés. Com les recomanacions que Pompeu Fabra feia als valencians en el procés de normativització del català: com més aprofundireu en les pròpies variants, com més depurareu l'idioma, més trobareu i consolidarem el català de tots.
La solidaritat del País Valencià amb Catalunya és avui, en ple procés d'autodeterminació, més necessària que mai. És una pura il·lusió, en el millor dels casos, pensar que els valencians tenim la mínima possibilitat d'avançar socialment i nacionalment sense Catalunya, que el que està passant a l'altre costat de la Sènia no ens afectarà, que si el poble germà és doblegat per l'autoritarisme de l'estat a nosaltres ens deixaran estar. La solidaritat és gratuïta, sí, però també necessària, un préstec sense terminis, concedit per la força de l'estima i la raó, el primer recurs d'autodefensa que tenen els pobles sotmesos a un mateix poder. La solidaritat del País Valencià envers Catalunya, en les actuals circumstàncies, podria ser motor d'apoderament democràtic del nostre poble, escola de democràcia, presa de consciència col·lectiva, ens ajudaria a afrontar els nostres problemes específics i els reptes compartits. Si Catalunya reïx en el seu projecte de construcció republicana, l'horitzó serà per a nosaltres molt més nítid. Hauríem d'acabar amb el fals dilema expressat més amunt perquè el dilema real és acabar sent integrats plenament al projecte espanyol, malgrat que no ens puguen veure ni en pintura, o continuar construint un País Valencià més lliure, més democràtic, més just. La més que probable i més o menys propera implosió del Regne d'Espanya, el règim del 78, no ens pot agafar, als valencians, amb el pas canviat de nou, sense un projecte propi més o menys sòlid i consolidat, i en aquest sentit com en tants d'altres tenim molt a aprendre de Catalunya i el procés d'apoderament democràtic del seu poble.
Les tendències hegemòniques actuals, almenys en quotes de poder polític i social, tant les decididament partidàries del projecte espanyol com les que diuen voler construir el país –com més va més comunitat– al marge de Catalunya, combatran el projecte dels Països Catalans en nom d'un realisme que mai no s'acaba de demostrar amb els fets. Els altres, però, faríem bé de sincronitzar els passos cap a la unitat en la diversitat, sense exagerar similituds ni diferències, i sempre de baix cap a dalt, assajant un munt de propostes que encara no hem posat en marxa, guanyant en l'objectiu de situar el País Valencià com a autèntic subjecte polític i el procés d'apoderament popular autodeterminista i republicà en el centre del debat i l'acció política.

[Manel Rodríguez-Castelló, article publicat a la revista Passos l'11 d'abril de 2019.] 


diumenge, 28 de juliol de 2019

Els valencians a la Diada de l'11S. Assemblea el 4S


> DES DE SOLIDARITAT I REPÚBLICA PAÍS VALENCIÀ CONVIDEM LES VALENCIANES I VALENCIANS A APUNTAR-SE AL TRAM 3 (AV. MARIA CRISTINA) DE LA MANIFESTACIÓ DE L'11S CONVOCADA A BARCELONA PER L'ANC (https://diada.assemblea.cat/index.php/ca/m-apunto-al-tram) PER PARTICIPAR-HI UNITÀRIAMENT I MASSIVAMENT EN SOLIDARITAT AMB EL POBLE DE CATALUNYA, PER LA DEFENSA DE LES LLIBERTATS DEMOCRÀTIQUES I EL DRET DEL PAÍS VALENCIÀ I DELS PAÏSOS CATALANS A L'AUTODETERMINACIÓ.

> PER DISSENYAR LA PARTICIPACIÓ VALENCIANA EN AQUESTA DIADA I AVANÇAR EN LA COORDINACIÓ A NIVELL DE PAÍS VALENCIÀ DE LES MOBILITZACIONS EN RESPOSTA A LA SENTÈNCIA (PREVISIBLEMENT) CONDEMNATÒRIA DELS PRESOS I PRESES POLÍTICS, LA DEFENSA DE LES LLIBERTATS DEMOCRÀTIQUES I ELS DRETS SOCIALS I EL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ DEL PAÍS VALENCIÀ,
                    CONVOQUEM LES PERSONES, ENTITATS CIVILS, COL·LECTIUS, SINDICATS I PARTITS A UNA ASSEMBLEA QUE TINDRÀ LLOC A LA SOCIETAT CORAL EL MICALET EL DIMECRES 4 DE SETEMBRE A LES 19.00 h.

> FINALMENT, US ANIMEM A FER EXTENSIU AQUEST CORREU ENTRE ELS VOSTRES AMICS I CONTACTES I LES ORGANITZACIONS EN QUÈ  PARTICIPEU I A COL·LABORAR ACTIVAMENT AMB AQUESTA INICIATIVA DE LA MANERA COM CONSIDEREU OPORTUNA.

SALUT, SOLIDARITAT I REPÚBLICA!!!!

dilluns, 6 de maig de 2019

Petit reportatge d'un dia gran

[D'esquerra a dreta en primera fila Guillem Agulló, Joan Tardà, Jon Inarritu, Consol Barberà, Pep Guia, Vicent Partal, Àngels Pujol, Encarna Canet i Antoni Infante.]
 

















 [D'esquerra a dreta en primera fila Guillem Agulló, Joan Tardà, Jon Inarritu, Consol Barberà, Josep Guia i Vicent Partal, cinc dels ponents.]


 [José Emilio Vicente, representant del Bloque Nacionalista Galego.]

 
 [Un moment de la intervenció de Joan Tardà.]

[Enric Casassús i Tomàs de los Santos.]
 


















[Últimes 6 fotos. Ernest Orduña.]

dijous, 2 de maig de 2019

El poble és el qui més mana. Manifest


«EL POBLE ÉS EL QUI MÉS MANA»
CRIDA A LA SOLIDARITAT INTERNACIONAL AMB EL POBLE DE CATALUNYA

La revolta democràtica del poble de Catalunya pel dret a l'autodeterminació està posant al descobert els dèficits democràtics de l'Estat, immers en una deriva autoritària d'arrel franquista que atempta greument contra drets i llibertats. Amb l'excusa de la unitat d'Espanya, les elits institucionals –començant per la Monarquia–, polítiques, jurídiques i econòmiques promouen, per defensar els seus privilegis, la catalanofòbia i la causa general contra l'independentisme escenificat en el judici als líders republicans. Amb el control dels grans mitjans de comunicació de masses, el règim del 78 intenta impedir, sovint a través de la pura violència i vulnerant els principis democràtics més elementals, el procés d'apoderament del poble de Catalunya per la consecució d'una república lliure, democràtica i socialment avançada a fi que el seu exemple de radicalitat democràtica i civisme, resistència pacífica i desobediència civil no s'escampe. Però aquesta mobilització, persistent en el temps, amb rècords de participació i formes d'organització democràtica i apoderament popular molt valuosos, no només interpel·la els demòcrates i els pobles de l'Estat espanyol, especialment el valencià i el balear, sinó que posa al dia els principis republicans de llibertat, igualtat i fraternitat que són la base per a una Europa dels treballadors i els pobles, oposada a la burocràcia, exclusió i blindatge dels interessos del gran capital, als quals serveix la Unió Europea amb la destrucció de drets socials i democràtics que crea les condicions per a l'existència de partits populistes i feixistes. Front a l'actual involució democràtica i social, l'exemple de Catalunya ha d'impulsar la consolidació de blocs democràtics on pobles, treballadors i forces progressistes facen possible l'avanç col·lectiu en drets socials i llibertats, en l'accés a la creació cultural i l'ensenyament, en més democràcia, capacitat de decidir, redistribució de riqueses i recursos i en l'exercici de l'autodeterminació. Per caminar en aquest sentit, en la lluita comuna dels treballadors i dels pobles pels drets democràtics i socials, i articular la solidaritat internacional amb Catalunya en defensa de la democràcia, cal en primer lloc reclamar la llibertat de tots els presos i preses, encausats i exiliats polítics, cal denunciar el judici del Tribunal Suprem, derogar la Llei Mordassa, principal aparell legal vigent de conculcació de llibertats, derogar l'article 315.3, que criminalitza el dret de vaga i és responsable de l'encausament de més de 300 treballadores i treballadors, i el 544 del Codi Penal sobre la sedició, que ho fa amb el de manifestació. És per això que avui des del País Valencià fem aquesta crida a la solidaritat internacional amb Catalunya i pel dret a l'autodeterminació i la llibertat dels presos i preses, encausats i exiliats polítics a tots els demòcrates i amants de la llibertat, al moviment feminista, a les forces de la cultura, al moviment obrer, als treballadors i treballadores, als joves, a les organitzacions que treballen pels drets humans. La causa de Catalunya és la causa de la llibertat, és la causa de totes i tots. Per la solidaritat internacional, la tendresa dels pobles! Per la radicalitat democràtica! Per l'autodeterminació i la llibertat! Perquè ara com sempre el poble és el qui més mana!
València, País Valencià, 4 de maig de 2019


dijous, 25 d’abril de 2019

Acte en solidaritat amb Catalunya, per la llibertat dels presos polítics: 4 de maig a València


DONEN SUPORT A L'ACTE I AL MANIFEST

Estat Valencià
Intersindical Valenciana
Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs
Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
Bloc d'Estudiants Agermanats
Estrela Roja de Benimaclet
Esquerra Republicana del País Valencià
Poble Lliure
Partit Obrer Socialista Internacionalista
Esquerra Unida del País Valencià
Ca Revolta
Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà
Pruna Llibres
CIEMEN Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
Información Obrera
Acció Cultural del País Valencià
Escola Valenciana

diumenge, 14 d’abril de 2019

Manifestació del 13 d'abril a València

 La pancarta unitària de la PDaDPV, Assemblea Nacional Catalana i Assemblea Sobiranista de Mallorca.



La pancarta viatgera de Solidaritat i República País Valencià.

dilluns, 8 d’abril de 2019

Manifest i acte 25 d'Abril


Manifest pel 25 d'Abril
AVANCEM UNITS EN L'AUTODETERMINACIÓ

El 25 d'Abril les valencianes i valencians no celebrem una derrota, com alguns s'entesten a retraure'ns, sinó una memòria que es projecta en el present avançant victòries futures. Enguany la nostra diada arriba, a més, en ple període electoral, enmig d'un paisatge d'incerteses però també d'expectatives i oportunitats per a l'avanç efectiu del País Valencià en qualitat democràtica, millores socials i cotes de llibertat, autogovern i sobirania en tots els àmbits de la nostra vida. I malgrat que l'esquerra valenciana hi compareix una vegada més dividida i mancada d'un projecte sòlid i engrescador per al nostre poble, és important que ens conjurem per impedir l'avanç de la dreta en vots, influència social i formes directes o indirectes de govern tant a nivell municipal com estatal, valencià i europeu. Per això hem de mobilitzar el vot cap a les opcions d'esquerra que facen possible avançar units en l'autodeterminació. La crisi del règim del 78 que la revolta democràtica de Catalunya ha posat al descobert, amb la involució autoritària i repressiva que se'n deriva, també afecta les valencianes i els valencians. Front al replegament reaccionari de l'espanyolisme d'arrel franquista, el País Valencià necessita guanyar espais de llibertat i, a través de les diverses formes d'apoderament popular, avançar en l'aprofundiment dels drets socials i polítics i en la construcció nacional d'un país per a totes i tots, més net, més culte, més just i lliure. En aquest camí, l'exemple de Catalunya és avui més valuós que mai. Lluny de la imitació mecànica i més enllà de la solidaritat immediata, les valencianes i valencians hi hem de treballar coordinadament, exigint amb major determinació la llibertat dels presos i preses, encausats i exiliats polítics, denunciant el judici farsa a què l'estat està sotmetent els líders independentistes i defensant com a propi el dret del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur.
El País Valencià necessita ajustar el pas al ritme del moment històric que vivim, entre perills d'involució democràtica que amenacen Europa i extenses zones del planeta i expectatives de solucions novedoses i radicals als grans reptes que avui té plantejats la humanitat i que passen per processos d'apoderament de la ciutadania, amb l'extensió del dret a decidir sobre tots els aspectes que afecten les pròpies vides i la posada al dia dels valors republicans, avançant en l'autodeterminació de pobles solidaris i lliures. El País Valencià necessita situar-se davant el repte que suposa la crisi de la monarquia i la possibilitat i necessitat d'una ruptura democràtica que òbriga processos constituents republicans. Per això cal en primer lloc enfortir la societat civil valenciana per tal que, ben organitzada per tot el teixit social, siga capaç de garantir, definir i impulsar l'aprofundiment democràtic en una perspectiva sobiranista colze amb colze amb institucions, partits i altres organitzacions socials. I cal que entre totes i tots siguem capaços de situar el País Valencià com a subjecte polític del canvi i el dret a decidir en la centralitat política del poble valencià. Aquesta tasca urgent no es podrà escometre, però, si alhora no sabem caminar cap a la necessària coordinació i convergència amb la resta de territoris amb els quals ens uneix la llengua, la cultura i la història i també uns mateixos valors, interessos, formes de vida i de producció i anhels de llibertat. Tot i ser conscients de les diferents circumstàncies que viu cada país, el futur immediat del País Valencià està estretament lligat a aquest procés de construcció i reconeixement que són els Països Catalans. Forts en la diversitat, units en les diferències, avancem junts en l'autodeterminació.










dijous, 14 de febrer de 2019

dilluns, 11 de febrer de 2019

Independència. Jaume Pérez Montaner

INDEPENDÈNCIA

Escriure, dir, pensar.
He volgut arranjar el meu jardí,
el tros de terra que he fet meu i m'ha fet
entre el blau de la mar i la muntanya.
Dir amb tota la meua llibertat
que és vingut el moment
d'escriure independència.
Pensar, escriure i dir en la tardor
que vessa de cançons i oblida vells
presagis i antics fats.
És ara o mai, és l'hora assenyalada,
tan plena de futur i d'incerteses.
La meua pàtria és la meua llengua.
Pensar, escriure i dir independència.

Jaume Pérez Montaner


[Dins Punt de fuga, 2017, Defensa d'una forma. Poesia completa 1976-2018. Institució Alfons el Magnànim, Centre Valencià d'Estudis i d'Investigacions, Col·lecció Poesia–Obres Completes, València, 2018.]



dimecres, 30 de gener de 2019

Justícia i llibertat. Hannah Arendt

[23] [Sense títol]

Justícia i llibertat
Germans no temeu
Davant nostre llueix l'aurora.
Justícia i llibertat
Atreviu-vos germans
Demà matarem el diable

Vinguts des de les muntanyes
Arribats des de les valls
En el peu arrossegueu el llast;
Justícia i llibertat
Germans no pregunteu
Nosaltres som ara el Judici Final.

Vastos països
Estrets carrerons
Aquesta és la nostra marxa germans.
Plorem, riem
Estimem i odiem
Tots els déus convoquem.

Hannah Arendt (1906-1975)

[Poemes, "Poemes 1942-1961". Traducció de Lola Andrés i Anacleto Ferrer. Introducció i notes d'Anacleto Ferrer. Edicions del Buc_Poesia, núm. 16. La Pobla de Farnals, octubre 2018]

dijous, 24 de gener de 2019

Fotos del pas de Jordi Puig per València

El passat diumenge 20 de gener, procedent de Torrent, arribava a València l'amic Jordi Puig. Organitzat per Solidaritat i República País Valencià hi va haver un petit acte de benvinguda a les Torres de Quart de la ciutat, si no molt massiu (sempre es pot veure la botella mig plena o mig buida) sí prou perquè el treball de denúncia que l'activista està realitzant de sud a nord (i est) dels Països Catalans trobés a la capital valenciana l'escalfor que un exemple com el d'ell es mereix. Després, a la vesprada-nit, sopar a la Societat Coral el Micalet, plena –aquesta sí– a vessar de companyes i companys que vam voler retre-li el merescut homenatge. Josep Guia va fer boca amb la projecció i comentari de documents històrics de premsa sobre la detenció del militant independentista i els diversos judicis que va haver d'afrontar i  sobre la solidaritat que la seua causa va concitar. També va dirigir unes paraules Guillem Agulló, el pare del jove assassinat fa vint-i-sis anys a mans d'uns feixistes a Montanejos, i uns pocs dies abans que el Senat espanyol aprovés, a partir d'una iniciativa d'Esquerra Republicana de Catalunya defensada per Bernat Picornell i votada per ERC, Bildu, Podem i el grup parlamentari nacionalista i les abstencions del PSOE, PP i PNB, homenatjar el jove independentista assassinat l'11 d'abril de 1993. La moció aprovada insta el govern espanyol a fer un acte d'homenatge de caràcter anual en record de les víctimes de delictes d'odi i a crear un fons per indemnitzar-les. En el sopar del Micalet, per últim, prengué la paraula en Jordi Puig qui, amb la seua habitual facilitat comunicativa, va reclamar la llibertat de tots els presos i preses, encausats i exiliats polítics, i va transmetre als present el seu convenciment que treballant-hi molts democràticament i pacífica seríem capaços de fer realitat la República Catalana. Tant al dematí com a la vesprada els amics d'Estrela Roja hi posaren les notes més altes i més alegres amb les seues xirimites i tabals,

I aquestes són algunes de les fotos que l'ull de la nostra companya Cristina Guzman, amb l'ajuda de la seua càmera, captà de la memorable jornada.