Translate

dimecres, 16 de maig de 2018

Avui fa 7 mesos que van empresonar els Jordis

Avui, quan es compleixen set mesos que Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, i Jordi Sànchez, expresident de l'Assemblea Nacional Catalana i actual diputat de Junts per Catalunya, van entrar a la presó acusats falsament de rebel·lió (delicte que implica forçosament l'ús de la violència). Avui aquestes persones honestes i de pau, que es van deixar la pell perquè la revolució democràtica de Catalunya transcorregués sempre dins els límits de la pau, la no-violència, la civilitat i el respecte escrupolós per les normes democràtiques, es troben injustament tancats a la presó de Soto del Real. Avui, una vegada més, contra el mur rabiós de la injustícia alcem la força de la solidaritat. Cauran les muralles de la repressió i tornaran a obrir-se les àmplies alberedes de la llibertat per a vosaltres i per als nostres pobles.


dimecres, 2 de maig de 2018

9 raons per la llibertat dels 9 presos polítics catalans


1. Un pres polític és algú que és privat de llibertat, a la presó o detingut d'una altra forma (sota arrest), a causa de les seues idees i per haver intentar portar-les a la pràctica, sense haver comès cap delicte tipificat, sinó perquè aquestes idees suposen un desafiament per al sistema polític establert, siga aquest de la naturalesa que siga.
2. La majoria de presos polítics han desenvolupat la seua activitat mitjançant mètodes pacífics i democràtics.
3. La presó per motius polítics és una violació dels drets humans de llibertat de consciència i expressió.
4. Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull són presoners polítics de l'Estat espanyol tancats perquè han lluitat per la independència de Catalunya per vies pacífiques i democràtiques i complint el mandat per al qual van ser elegits.
5. Els presos i preses polítics catalans són persones decents, honrades i pacífiques. Són acusats de rebel·lió, delicte inexistent en absència de violència.
6. El jutge que els manté en presó no ha aconseguit acreditar tampoc el delicte de malversació de què se'ls acusa. El mateix Govern espanyol afirma que l'1 d'octubre no es va pagar amb diners públics.
7. Ni a Bèlgica, ni a Alemanya, Suïssa o Escòcia han entregat els altres acusats dels mateixos delictes que són a l'exili. L'euroordre del jutge espanyol s'ha demostrat en aquests països mancada de tot fonament jurídic.
8. Tots ells són, a més, presos preventius tancats a més de 600 quilòmetres de casa amb la indissimulada voluntat de castigar-los doblement i també les seues famílies i amics.
9. Són presos i preses per ordre d'un jutge, Pablo Llarena, que ha explicitat la seua manca d'imparcialitat en els informes jurídics que ha emès i en els quals arriba a incloure's en la primera persona del plural («la estrategia que sufrimos»). Perquè no es pot ser part i jutge alhora.
· · ·



divendres, 27 d’abril de 2018

Estrela Roja. Manel Rodríguez-Castelló

ESTRELA ROJA

                   Al grup de dolçainers i tabaleters d'Estrela Roja
                       de Benimaclet en el seu 25è aniversari.


Sentíem els tabals
percudint els miralls de l'alba,
l'esquinç de la xirimita
pujant als cims amb perfums de rosa blanca.
Les mans que forgen i llauren
havien fet dolça la fusta de l'arbre
i tornat música del vent
les melodies de l'aigua i les canyes.
El crit indòmit, a ritme d'onada
nascut en sorrals de mar fonda,
ens convoca a la plaça
contra obscurs maleficis
ordits en paranys de por i recança.
Voleiaven estels d'antic combat
que agermana el foc amb la dansa,
la cullera i el plany, les nits a la llàntia,
el fruit de l'anhel
amb el pou
i la terra amb la saba.

Com el cor de la magrana
i un pa crescut amb llevat de paraules,
espenta horitzons
a força de puny i claredats d'alba,
aixeca esbarts i muixerangues
amb la tenacitat
de braços i cames que no es cansen
mentre brilla en el cel
la roja estelada
i dolçaina i tabal
revifen el cant, la lluita i la dansa.
És un poble unit per fi
en ferma llavor d'esperança.

Manel Rodríguez-Castelló 

(València, 23 de febrer de 2015. Publicat a Estrela Roja de Benimaclet, Editorial Denes S. L., Paiporta, octubre 2016)  





diumenge, 22 d’abril de 2018

Manifestació del 25 d'Abril

… I vam aportar la nostra alegria a l'onada groga de solidaritat i vam escampar els ecos de les nostres veus pels carrers de València, sumats a molts altres companyes i companyes de lluita, en un exercici de dignitat i memòria… La història continua i continuarà cap a noves fites.


I en aquest enllaç un reportatge en vídeo de la manifestació d'ahir realitzada pel company Rafa Pla:
 

http://alteritat.net/r/

Gregal groc. Josep Mir

GREGAL GROC

Tempestuosa avarícia del dia.
Rancúnia incontinent, malignitat
D'un oratge fosc i cavernós:
Ciclop monstruós i cec.

El brancam commogut serra, tanmateix, l'hàlit de la llum
I calla el secret aspre de l'escorça.
El temps es dol d'ésser temps:
Irat flux interminable.

Els segles s'arrapen als meus braços
I cride en les fredes mudances
De la nívia selenitat insomne
L'angoixa agra que m'incendia la gola.

Torna i torna el temps,
Giragonsa de la lluna,
Joguina de vori.

I ara m'inundeu de veus
Quan la tempesta esbojarrada
Em plou a sobre
Les seues agulles de por.

Torna i torna el temps,
Giragonsa de la lluna,
Joguina de vori.

Demà, però,
Quan m'allibere el lluent
Dels matins de nacre
Us besaré les galtes.

                                            (per la llibertat de les preses i els presos polítics,
                                            pel retorn dels exiliats.
                                            Solidaritat amb Catalunya)

Josep Mir 
(Mislata, 25 d'abril de 2018) 

 

dijous, 19 d’abril de 2018

Ja som un col·lectiu i convoquem a la Manifestació 21A

Les companyes i companys que hem estat treballant aquests darrers mesos des de la proposta fundacional del Manifest hem decidit constituir-nos en col·lectiu amb el nom 'Solidaritat i República País Valencià' i el logo que apareix en el cartell que hem improvisat per a la manifestació del dissabte 21 d'abril. En aquesta manifestació formarem un bloc amb la gent de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i tota la gent que s'hi sume, un bloc de color groc, el color de la solidaritat. A partir d'ara hem de fer créixer la solidaritat arreu dels nostres pobles i comarques i òbviament del cap i casal, hem de fer créixer el debat i els projectes per un País Valencià més solidari, més republicà, més sobirà. En les mans de tots i totes hi ha la possibilitat d'avançar cap a un país més lliure i més just. De sumar.


dilluns, 16 d’abril de 2018

Centenars d'assistents a la concentració del 15A

Diversos centenars de persones es van concentrar ahir diumenge 15 d'abril a l'Estació del Nord de València responent a la convocatòria que vam fer ('El País Valencià amb la democràcia i la llibertat. Solidaritat amb Catalunya. Llibertat preses i presos polítics') i que comptà amb el suport de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Escola Valenciana, Estrela Roja de Benimaclet, Amigues i Amics de la Universitat Catalana d'Estiu i l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà d'Alcoi. D'èxit podem qualificar la mobilització, no només per la quantitat de gent que s'hi va aplegar (aspecte òbviament sempre millorable) sinó per l'eficàcia organitzativa i el bon ambient que s'hi va respirar. També cal destacar el ressò mediàtic aconseguit i que ens ha d'ajudar a fer més i més visible la nostra solidaritat amb el poble de Catalunya i la seua revolta democràtica per la consecució de la República Catalana i a escampar més i més el compromís amb el País Valencià. Vilaweb, ara.cat, El Temps, Llibertat.Cat, El Nacional.cat, Nació Digital, TV3, entre d'altres mitjans, en van informar àmpliament. La presència i ressò de l'acte també va ser molt intens a les xarxes socials.
Després de deu minuts llargs d'un impressionant silenci, el crit "Llibertat Presos Polítics!" va ser intensament repetit pels assistents a l'acte. Vam llegir després la Declaració Abril 2018, el text de la qual podeu llegir ací, mentre la gent aplaudia i cridava algunes consignes en els moments més àlgids del discurs. Amb la cantada de L'estaca i la interpretació de La Muixeranga d'Algemesí, ambdues peces executades pel grup de dolçainers i tabaleters de Benimaclet Estrela Roja, va cloure l'acte, on es van veure, a més a més de les habituals, moltes cares noves, i es van arreplegar més de 50 signatures a favor del Manifest. A destacar també l'eficàcia visual dels cartells que hi vam enlairar, els llaços grocs (els grans i els de portar damunt) i la presència de gent de la Marina amb la qual vam confraternitzar. Ara hem de preparar bé la nostra presència, dins un ampli bloc solidari, republicà i sobiranista, en la manifestació del proper dissabte 21 d'abril, i amplificar la lluita contra la repressió, per la llibertat immediata de les preses i presos polítics i el lliure retorn dels exiliats, per la llibertat d'expressió, la deriva autoritària de l'Estat i la defensa de les llibertats i la democràcia. Des de baix, empenyent amb força!


[FOTOS DE CRISTINA GUZMAN]

Enllaços

No sé fer poesia. Francesc Mompó

NO SÉ FER POESIA

No sé fer poesia, ja no puc fer-ne,
he esbatanat els fulls dels diccionaris
que s'empolsegaven als vells prestatges
de l'entrecuix de la covardia,
he provat d'esporgar les paraules
que estructuren la gramàtica del dolor.
No n'he trobat, s'han avergonyit del poeta,
un blanc lluent cobreix el silenci
de tots els rostres de la neutralitat.
No sé fer poesia, ja no puc fer-ne,
només trobe en aquells sécs del paper
les deus d'on brollen els dicteris
que omplen els bassals de la ràbia,
aquella semàntica arestada i cantelluda
que descús les vores de la por.
No sé fer poesia, ja no puc fer-ne,
tots els substantius van en processó
a la plaça del poble,
als llavis del poble,
als braços del poble.
Ja no puc fer poesia,
ja creix en el crit del poble.

Francesc Mompó

dijous, 12 d’abril de 2018

Els nostres fonaments. Miquel De Renzi

[Obrim amb aquest poema de Miquel De Renzi una sèrie que titulem 'Poesia per la Solidaritat'. Animem a tots els i les poetes a participar-hi. Envieu-nos els vostres poemes.]


ELS NOSTRES FONAMENTS

Del que teníem, què ens en resta?
Terra i paraula, paisatge i color,
i, per damunt de tot,
nosaltres i la nostra voluntat.
Que el desordre del seu vent
no anorreï tanta claror!
Amb aquests carreus
bastirem la casa comuna.

Miquel De Renzi

dilluns, 9 d’abril de 2018

Declaració Abril 2018




EL PAÍS VALENCIÀ AMB LA DEMOCRÀCIA I LA LLIBERTAT.
SOLIDARITAT AMB CATALUNYA.
LLIBERTAT PRESES I PRESOS POLÍTICS

Estem vivint els últims anys un procés de degradació democràtica sense precedents des de la mort de Franco. A mesura que s'han desvelat més i més casos de corrupció, molts dels quals afecten el PP i altes institucions de l'Estat, i s'han endurit més i més les condicions de vida de la ciutadania s'han incrementat els atacs a les llibertats, en primer lloc a la d'expressió. Hem vist vulnerats molts dels drets que defineixen un estat democràtic: treball, habitatge digne, educació i sanitat de qualitat, pensions justes, informació veraç... Tot això no hauria estat possible sense el control implacable de l'aparell judicial, amb jutges afectes nomenats a dit i institucions com el Tribunal Constitucional o el Suprem que dicten sentències a partir de directrius polítiques i cada dia més desautoritzats internacionalment, com ho demostren recents informes d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch o de l'Alt Comissariat de l'ONU per als Drets Humans. La separació de poders necessària en un estat de dret ha desaparegut a l'Espanya dels nostres dies. El diàleg i el debat polític hi han estat substituïts per la persecució judicial a partir de la invenció de delictes, com el de rebel·lió sense violència, que desmenteixen jutges de Bèlgica, Suïssa, Gran Bretanya i més recentment, en el cas del president Puigdemont, d'Alemanya. Les mentides ordides amb la complicitat dels mitjans de comunicació afectes al règim i dependents d'ell van quedant a poc a poc al descobert a ulls d'Europa i del món. Han pretès justificar la violència desfermada contra el poble de Catalunya a partir sobretot del referèndum de l'1 d'octubre perquè prèviament han estimulat per terra, mar i aire la catalanofòbia i la causa general contra l'independentisme republicà i les seues legítimes, pacífiques i democràtiques aspiracions. En aquest sentit no han dubtat de vulnerar la pròpia Constitució amb l'aplicació de l'article 155, un colp d'estat en tota regla contra els principis constitutius de l'Estat. L'única resposta que Catalunya ha rebut a la seua voluntat majoritària reiteradament expressada a les urnes han estat multes, pallisses, insults, presó o exili i el segrest impune de les institucions d'autogovern. L'escalada de la repressió, amb Catalunya com a excusa necessària per a encobrir la corrupció sistemàtica, la crisi d'una monarquia inviable que ha disciplinat tots els poders de l'estat al servei del partit en el poder i un col·lapse generalitzat del règim nascut en 1978, s'ha estès arreu. A més dels presos polítics Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull i els exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Anna Gabriel i Marta Rovira, segons un informe d'Òmnium Cultural, hi ha hagut més de 20.000 sancionats o investigats per exercir les seues llibertats en 2017. Citem, a tall d'exemple, la censura d'una obra d'art, el segrest d'un llibre, la causa oberta contra el Major Trapero i altres comandaments dels Mossos d'Esquadra, l'empresonament d'uns titellaires a Madrid, la investigació sobre docents a Catalunya, la vulneració del dret de manifestació a Reus, les agressions feixistes que sovint no són ni tan sols investigades, la persecució de feministes a Valladolid o les càrregues policials a Múrcia i Catalunya. Adur, Jokin i Ohian, els xavals d'Altsasu, porten 517 dies en presó preventiva per una baralla de bar; el raper mallorquí Valtònyc ha estat condemnat a 3 anys i mig per les seues cançons; Cassandra Vera, processada per uns acudits a Twitter; el cantant Pablo Hasél, condemnat a 5 anys de presó per les seues cançons; Cristina Fallarás, multada per la Llei Mordassa per manifestar-se; Mercè Alcocer, multada per exercir el dret a la informació; César Strawberry, condemnat a 1 any de presó pels seus tuits; Helena Maleno, jutjada per salvar vides a la Frontera Sud; Jordi Pesarrodona, comediant imputat per protestar; els sindicalistes Andrés Bódalo, del SAT, i Ermengol Gassiot, de la CGT, han rebut represàlies i alguns altres anarquistes continuen en presó. 
En els últims dies Tamara Carrasco, de Viladecans, ha estat detinguda acusada de «terrorisme» per la seua participació en actes de protesta. L'acusació per delictes de terrorisme ja s'ha fet extensiva a les activitats i al conjunt del moviment dels Comitès de Defensa de la República.
Des del final de la guerra i el franquisme, amb la persecució despietada de republicans i antifeixistes, doncs, la repressió no havia estat tan generalitzada. Avui, l'endemà de l'aniversari de la proclamació de la II República, volem retre homenatge a tots els represaliats d'aquella barbàrie i a les víctimes del feixisme de la transició i els anys posteriors, en especial als joves valencians Miquel Grau i Guillem Agulló.
Al costat de la repressió i l'atac a les llibertats, hem assistit estupefactes al rescat públic de negocis privats irresponsables com els de la gran banca o d'empreses fracassades com el Castor de Florentino Pérez o a la construcció d'AVEs que no van enlloc (mentre es manté en la indigència els serveis ferroviaris de rodalies i proximitat valencians o el corredor mediterrani) o al finançament fraudulent de campanyes electorals del PP (mentre es buida la vidriola de les pensions) gràcies –ara ho sabem– a grans fastos com els que s'organitzaven fins fa poc al País Valencià. El règim nascut el 1978, amb el rei Felip VI al capdamunt i les altes instàncies del poder de l'Estat, fidels continuadores d'un franquisme mai no del tot qüestionat, ha entrat en crisi potser irreversible.
El País Valencià no pot restar passiu davant la vulneració constant de drets i llibertats perquè són també els seus, i si vol avançar cap a una democràcia de més qualitat i aprofundir en el seu autogovern. El silenci o la indiferència del País Valencià fóra, a més d'humanament i políticament reprovable, una irresponsabilitat de greus conseqüències per a la nostra salut com a poble i la defensa democràtica dels nostres drets i interessos. Per això, des de la necessària solidaritat amb Catalunya, fem una crida a la mobilització i l'organització de la ciutadania, en especial dels treballadors i treballadores i dels sectors més desfavorits del nostre poble, perquè des de la resistència pacífica, democràtica i no-violenta es pose dempeus per defensar les llibertats i els drets democràtics, contra totes les formes de repressió, l'abús autoritari del poder, l'alliberament de les preses i presos polítics i el lliure retorn d'exiliades i exiliats.
Avancem des de la base cap a un procés de ruptura democràtica, cap a la república i l'autodeterminació. Visca el poble treballador! Visca el País Valencià! Visca els Països Catalans!

País Valencià, 15 d'abril de 2018

Solidaritat amb Catalunya
en defensa de la democràcia

manifestsolcat@gmail.com
https://solidaritatambcatalunya.blogspot.com.es/


diumenge, 8 d’abril de 2018

Concentració el 15 d'abril a l'Estació del Nord de València

Coincidint amb la gran manifestació que les diverses entitats cíviques i sindicats aplegades en la plataforma Espai Democràcia i Convivència han convocat a Barcelona per al diumenge 15 d'abril, també nosaltres estem organitzant per al mateix dia a les 13.00 h. una nova concentració a l'Estació del Nord de València en solidaritat amb Catalunya, en defensa de la democràcia i per la llibertat de les preses i presos polítics. Ací teniu el cartell preparat per a l'ocasió. En les mans de totes i tots està moure la solidaritat entre més i més ciutadans del País Valencià, no només per una qüestió de fraternitat amb el poble germà de Catalunya i de suport a la seua lluita per la República Catalana, sinó perquè els valencians i valencianes necessitem aprofundir en la qualitat d'una democràcia avui greument amenaçada per l'Estat per poder aspirar a majors quotes de llibertat i de justícia social en el camí de la nostra pròpia autodeterminació. Entenem la solidaritat, doncs, en els seus efectes immediats, simpàtics diríem, de confraternització i de lluita, de defensa conjunt dels drets democràtics, però també com un pas necessari en la construcció de la pròpia llibertat. I, Fuster dixit, totes les llibertats són compatibles (o una cosa així), és a dir, solidàries. Salut, Solidaritat i República, tres bells femenins!


AMB EL SUPORT DE:

· PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR  ddecidir@gmail.com  www.peldretadecidir.cat/

· ESCOLA VALENCIANA  institucional@escolavalenciana.org  www.escolavalenciana.org

· ASSOCIACIÓ CULTURAL AMICS DE JOAN VALLS I JORDÀ
amicsjoanvalls@gmail.com
http://amicsdejoanvalls.blogspot.com

· ESTRELA ROJA DE BENIMACLET
info@benimacletentra.org
www.benimacletentra.org

· ASSOCIACIÓ D'AMICS I AMIGUES DE LA UNIVERSITAT CATALANA DE PRADA

dimecres, 28 de març de 2018

Creix la solidaritat del País Valencià amb Catalunya

Unes instantànies. Les dues primeres a Dénia, ahir 27 de març. Vegeu en la segona d'elles com la nostra pancarta va replicant-se, cosa que ens ompli d'orgull. La tercera foto correspon a la concentració que va tenir lloc a Alacant també ahir. I l'última, les Torres de Serrans en una imatge històrica, amb el llaç groc sobre fons negre. Des d'ací trobem oportuníssima l'acció, encara que la pancarta ha estat ràpidament despenjada, i animem a pensar i executar accions similars en d'altres punts del país. L'enhorabona per la iniciativa, siga qui siga que l'haja realitzada. Avant, a fer créixer l'onada solidària arreu del país, amb fermesa, continuïtat i imaginació.






dimarts, 27 de març de 2018

Un miler de manifestants a València. Avui concentracions a Dénia i Burjassot

Dilluns 26 de març un miler de manifestants es van concentrar a València davant la seu de la Delegació del Govern espanyol per reclamar la llibertat dels presos polítics, la solidaritat amb Catalunya i la defensa de la democràcia i les llibertats. Convocats per diverses entitats, partits i grups, la concentració comptà amb una nodrida presència de joves (remarquem aquest fet perquè l'absència de joves ha estat la tònica de les darreres mobilitzacions al País Valencià), la força de les dolçaines i els tabals d'Estrela Roja i un cor de joves d'Igualada que féu una bonica versió del Cant dels ocells. A més d'una extensa gamma de consignes, els assistents cantaren L'estaca en diverses ocasions i el Bella Ciao. L'acte tingué lloc entre les 19.00 i les 20.00 de la vesprada. Creix a totes llums la solidaritat del País Valencià amb Catalunya en defensa de les llibertats i la democràcia. Ara cal organitzar-la més bé, donar-li contingut, augmentar-ne el nombre i la qualitat i fer-la persistent en el temps. Avui hi ha convocats més actes a Burjassot i Dénia. De totes les imatges que han circulat per les xarxes, pengem ací aquesta foto panoràmica, amb la pancarta que més mans estan tocant i compartint aquests dies al País Valencià.




diumenge, 25 de març de 2018

Unes 300 persones es concentren a Castelló

Malgrat que la primera (i exitosa per a la nostra sorpresa) piulada parlava d'un parell de centenars de concentrats a la plaça de Maria Agustina, davant la Subdelegació del Gobierno, la ponderació posterior sobre el nombre dels assistents, sense pretensions d'exactitud matemàtica i establerta a ull i amb l'intercanvi de parers amb companyes i companys, n'apujava el càlcul en més d'un centenar d'ànimes animoses. Siga com vulga, una xifra a tenir molt en compte per la urgència amb què la Plataforma pel Dret a Decidir de Castelló havia mogut la convocatòria i tenint en compte el que teòricament costen les mobilitzacions dels valencians. Diem teòricament, perquè si una cosa demostra el bonic acte d'ahir a Castelló de la Plana, és una cosa que ja hem assenyalat en les nostres assemblees: que la gent té, tenim, ganes de lluitar, que ens en sobren motius, que estem farts d'aquest Estat i d'aquest estat de coses. Només cal (i no és poc, certament) organitzar-se, és a dir, reflexionar, debatre, marcar-se objectius, treballar amb esforç i alegria.
El que al principi, doncs, semblava una lacònica concentració més de quatre gats, va anar animant-se de mica en mica, fins i tot amb la novedosa presència d'un parell o tres de rogles de joves, de joves-joves volem dir. Els cinc del Manifest que hi vam anar des de València vam desplegar de seguida la pancarta i això va ser com oli en un cresol. Sembla mentida la força que pot tenir una pancarta: situar un focus d'atenció, dibuixar unes paraules ("Solidaritat amb Catalunya en defensa de la democràcia"), alçar una barricada simbòlica, animar el crit. I així fou com van començar els crits: "Llibertat presos polítics!", "Solidaritat amb Catalunya!". La pancarta era a més motiu fotogràfic i alguns dels manifestants hi posaven per a la posteritat en franca germanor. Un goig, una protesta tranquil·la i ferma (com al cronista li sembla en general la gent de les comarques de Castelló), una alegria de trobar-nos junts colze amb colze compartint aquest viatge, un impuls que és capaç d'ofegar tants motius per a la tristesa i la impotència com ens assetgen dia a dia, com ens provoquen els sàtrapes del poder i els seus sequaços. I dels crits, a la cançó. L'amic Maties Segura (amb Rafa Xambó els combatius cantants de les assemblees universitàries de mitjans setantes), a qui no veia des de feia anys i panys, em proposa de cantar L'estaca, i així fem a dues, a tres, a deu, a desenes de veus agermanades pel record de les lluites compartides, per tantes derrotes amargues, per tantes esperances entrevistes. Més amics, coneguts i saludats: l'incombustible i imprescindible Vicent Pitarch, el Toni Royo d'Acció Cultural, el poeta irredempt Antoni Albalat, i amics d'ara mateix, l'actor Miquel Àngel Prades, de Vilafranca del Maestrat, i la seua dona terrassenca, una petita família del Raval de Barcelona membres dels Comitès de Defensa de la República del seu barri originària de Castelló i que s'emocionen quan els expliquem que l'1 d'octubre nosaltres també vam ser a Barcelona, en una escola del Raval precisament. Intercanvi de números telefònics i comptes de Twitter ("Nosaltres estem molt ben organitzats", em diu la dona, "som la gent del poble, la d''Els carrers seran sempre nostres!'". Entesos a la primera).
Al cap d'una hora la concentració va disgregant-se amb la mateixa calma i tenacitat, aquella tranquil·litat d'estar com al saló de casa de la gent de Castelló que fa inútil fins la presència discreta d'algun municipal en algun racó de la plaça. Més intercanvis d'adreces abans de plegar amb cura la protagonista de la nit, la pancarta del Manifest, per desar-la a la motxilla. Informació per als darrers contertulis: estem preparant a València una mobilització per a la propera setmana. Somriures de complicitat. La lluita continua. I ja al cotxe, entre nosaltres tres, la consciència de la botella mig buida ens diu que potser hi hauria calgut –sempre cal en aquesta mena d'actes– la megafonia, la paraula, els deures per emportar-se a casa, la propera fita, el repte ben dibuixat, la propera passa a fer. I la botella mig plena ens l'anem bevent de tornada a València amb el bon gust de boca dels moments viscuts en tranquil·la plenitud. Demà més. I sempre.



[I LES FOTOS QUE SEGUEIXEN, GENTILESA DE C. GUZMÁN]





divendres, 23 de març de 2018

Prou de repressió!

El jutge Llarena acaba d'enviar a la presó Jordi Turull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Josep Rull, que se sumen així als altres quatre empresonats injustament. L'Estat espanyol sembla decidit a estimbar-se en l'autoritarisme més ferotge, la repressió cega (i ben calculada) i les pràctiques antidemocràtiques. Davant això no podem sinó continuar apel·lant els valencians i valencianes a organitzar-se i lluitar en solidaritat amb el poble de Catalunya i la defensa de les llibertats democràtiques, avui greument amenaçades. Prou de repressió! Llibertat presos polítics! Lliure retorn dels exiliats! Per una solució democràtica als conflictes polítics! Per la independència real de la justícia!



Us recomanem, per entendre les perversions judicials que està forçant el jutge Llanera, la lectura de l'article que avui publica a l'ara.cat el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo.