Translate

dimarts, 3 de desembre de 2019

Un clam de silenci per la llibertat


UN CLAM DE SILENCI PER LA LLIBERTAT

      L’ONU, a través del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries, i Amnistia Internacional, a més d’una cinquantena de les més rellevants organitzacions del món en matèria de drets humans, han exigit la llibertat immediata dels presos polítics catalans. L’Estat espanyol, però, continua menystenint els drets humans i incomplint els seus compromisos internacionals. No solament això, sinó que el llistat d’empresonats, represaliats i perseguits no ha parat de créixer des de la sentència pel referèndum i els fets d’octubre de 2017. L’única resposta de l’Estat a un conflicte de naturalesa política ha estat fins ara repressió i només repressió. La violència indiscriminada de les forces de seguretat, la pervivència de la Llei Mordassa, els abusos de la Reforma Laboral, i el nou decret de la que ja és coneguda com la Mordassa Digital juntament amb l’auge del feixisme i la deriva autoritària a què s’han lliurat els grans partits institucionals espanyols, ha de mobilitzar tots els demòcrates i tots els amants de la llibertat.

     És per això que fent nostres els principis de la resistència civil i la lluita no-violenta convoquem de nou la ciutadania a manifestar la nostra solidaritat amb el poble de Catalunya i totes les víctimes de la repressió de l’Estat, per la llibertat de totes les preses i presos polítics, el lliure retorn d’exiliats i exiliades, el sobreseïment de les causes obertes per raons polítiques i l’anul·lació de la sentència pels fets de l’1 d’octubre de 2017. Per la solució política als conflictes polítics a través d’un diàleg sense vets. Per la llibertat d’expressió i manifestació, contra les Lleis Mordassa i la Reforma Laboral. Per la LLIBERTAT, l’AMNISTIA i el dret d’AUTODETERMINACIÓ.

Dimecres 4 de desembre de 2019, 19.30 h.
#UnClamDeSilenciPerLaLlibertat
Concentració silenciosa a l’esplanada de la Plaça de Bous de València

País Valencià, 2 de desembre de 2019


SOLIDARITAT I REPÚBLICA PAÍS VALENCIÀ
https://t.me/solidaritatirepublica_pv


dijous, 24 d’octubre de 2019

26 d'Octubre: manifestació a Barcelona

L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, més una àmplia representació d'entitats cíviques del Principat, han convocat per a aquest dissabte 26 d'octubre una gran manifestació a Barcelona sota el lema "Llibertat". La capçalera de la manifestació, convocada a les 17.00 h., se situarà a la cruïlla del carrer de la Marina amb Ramon Turró i marxarà per buscar l'avinguda d'Icària. Es preveu una assistència massiva després de dues setmanes d'intenses mobilitzacions contra la sentència que han posat de nou el conflicte polític que viu el poble germà en la primera plana de l'actualitat. Europa, com aquell 1 d'octubre de 2017, torna a mirar Catalunya. Un autèntic salt endavant en el procés d'independència que ha fet agitar-se l'endormiscat món polític i institucional. Exhausta o ves a saber què, la Policia Nacional i els Mossos, davant la tenacitat de la resistència, han rebut ordres de retirar-se dels carrers, per la qual cosa la violència desfermada i provocada per ells aquests dies s'ha feliçment esvaït. Veurem fins quan. Els empresonaments, ferits, apallissats i mutilats són molts. Però també és molta l'energia i moral acumulada, la fermesa de la gent, la sensació que alguna cosa es mou per fi en el bon sentit. Des de l'ocupació de l'aeroport del Prat organitzada des de les xarxes per un Tsunami Democràtic que l'Estat s'ha pres com l'enemic públic número 1 i que fa dies que no piula o no el deixen piular, passant pels durs enfrontaments a Urquinaona, les paraules del president Quim Torra i el canvi d'actitud del Parlament, fins a la constitució de MAR (Mares i Àvies per la República), un col·lectiu de dones grans disposades a posar-se en primera línia del combat per defensar els seus joves, l'escenari polític ha canviat de dalt a baix. I no només a Catalunya. Mentre a l'Estat espanyol estiren el guió de l'exhumació de la mòmia de Franco com la gran victòria post mortem de la mateixa democràcia i l'espectacle neofeixista, digne dels pitjors NO-DOs del franquisme, envaeix tot l'univers mediàtic espanyol, el País Valencià també sembla moure's. Des de l'1 d'octubre en què Solidaritat i República País Valencià va convocar "Un clam de silenci en blanc i negre per la llibertat" a la plaça de la Mare de Déu de València, tres concentracions-manifestacions més a la capital i una bona colla d'altres actes a Castelló, Elx, Dénia, Benicarló o Pedreguer han donat expressió a la creixent solidaritat del poble valencià amb el Principat de Catalunya i la seua lluita per la democràcia i l'autodeterminació. Assenyalem també el feliç retorn de Va de democràcia, el primer col·lectiu que va convocar manifestacions de protesta pels empresonaments dels líders independentistes. Acció Cultural del País Valencià sembla també espolsar-se la mandra dels últims anys amb crides a manifestar-se per la llibertat. Celebrem des d'ací el retorn a la raó i la dignitat democràtica. També el Bloc Nacionalista Valencià, per fi, ha condemnat la sentència del Suprem i ha demanat la llibertat dels presos polítics. Quan des de baix es fa força, a dalt procuren espavilar-se. Excepte a ca la senyora Mónica Oltra, que es deu pensar que vivim en el millor dels mons possibles i que en una democràcia com l'espanyola la justícia funciona perfectament, o una cosa així, i que s'ha apressat a corregir els seus companys de coalició dient que els d'ella (que encara es diu Iniciativa pel País Valencià) no demanen la llibertat dels presos, sinó el compliment de les condemnes. I de pas ens alliçonen perquè en un Estat de Dret [sic] tots complim la llei com déu mana. Cosas veredes amb el temps i l'acomodació d'alguns culs a les poltrones del poder. O, en rigor, poderet.









Manel Rodríguez-Castelló

dilluns, 14 d’octubre de 2019

Llibertat per a les preses i presos polítics, amnistia!


LLIBERTAT PER A LES PRESES I PRESOS POLÍTICS, AMNISTIA!


La sentència que avui dilluns 14 d’octubre de 2019 s’ha fet pública i amb la qual el Tribunal Suprem dicta condemnes d’entre 9 i 13 anys de presó pels delictes de sedició i malversació a les preses i presos independentistes és la culminació d’una llarga llista de despropòsits contra drets i llibertats i una vulneració dels més elementals principis de la democràcia. La raó d’Estat, la que dicten les minories que controlen a benefici propi unes estructures hereves directes del franquisme, ha prevalgut per damunt les raons democràtiques i els drets humans. Perquè votar no pot ser, no és, cap delicte; perquè fer un referèndum no és cap delicte; perquè exercir el dret d’autodeterminació no és un crim. Però les raons d’Estat i la unitat per la força d’Espanya han construït una causa general contra el poble de Catalunya i el dret a decidir el seu futur, dret que s’ha pogut exercir en democràcies consolidades com el Canadà o la Gran Bretanya. Per justificar aquesta vulneració de drets i llibertats l’Estat ha construït el relat d’una violència que només han exercit les forces policials per reprimir brutalment els votants del 1r d’octubre de 2017, repressió que causà els més de 1.000 ferits que van haver de ser atesos aquell dia i una fractura social i una humiliació col·lectiva difícils de reparar. Les imatges de la violència indiscriminada contra població pacífica van fer la volta al món. Perquè diguen el que diguen el moviment per la llibertat de Catalunya ha estat i és impecablement democràtic, transversal i inclusiu i es troba fermament arrelat en els principis de la no-violència i la resistència civil pacífica. El judici que presidí el jutge Marchena es revelà com una farsa ordida per justificar un empresonament preventiu desproporcionat i una sentència ja dictada amb antelació com a venjança per l’èxit del referèndum i càstig exemplar per inhibir tota protesta. El fals relat de rebel·lió («alçament violent i públic»), substituït finalment pel de sedició («alçament tumultuari que impedeix per la força l’aplicació de les lleis o l’exercici legítim de les funcions de qualsevol autoritat») i malversació de cabals públics sense proves vistes i exposades en el judici, la negació d’exhibició de vídeos i altres proves documentals de la defensa, les mentides sistemàtiques de policies i funcionaris ben alliçonats, amb afirmacions delirants que insulten la raó, ens parlen de la naturalesa política del judici. I del fracàs de la política –amb el PP tant com amb el PSOE, del bloc monàrquic en conjunt– com a forma deliberativa d’encarar els conflictes socials. L’orquestra de la immensa majoria dels mitjans de comunicació espanyols s’ha mogut al ritme de la mateixa batuta que intenta criminalitzar l’independentisme català i qualsevol dissidència contra el discurs neofranquista emparat per una Constitució que és una tapadora democràtica inservible per acarar els problemes i reptes dels nostres dies.
Per això la legítima denúncia contra la sentència i les vulneracions de drets que estem patint amb especial virulència en els últims anys és abans que res una qüestió de justícia i de democràcia. Demanar avui l’amnistia per a totes les preses i presos polítics és una exigència de dignitat democràtica i civil, una resistència a les regressions autoritàries de l’Estat espanyol, on els màxims responsables polítics han dimitit de les seues obligacions en favor de jutges i tribunals, on la monarquia anomenada parlamentària ha abandonat la seua funció arbitral per erigir-se en part interessada contra grans masses de ciutadans, on es permet que alts comandaments policials i militars facen proclames polítiques i amenacen els drets democràtics de la població, on la Junta Electoral s’ha convertit en una maquinària per a la censura d’expressions com «presos i exiliats polítics», «Consell per la República» o «Assemblea de Càrrecs Electes» i on els parlaments i altres institucions democràtiques es veuen sotmesos a un control per limitar i impedir determinats debats i deliberacions. Espanya es troba immersa en una greu crisi institucional on les eleccions, les mocions de censura i la provisionalitat de governs i pressupostos s’hi han succeït durant quatre anys sense que ara com ara s’albire una solució raonable a un conflicte polític que ni sap ni vol identificar com a tal; una Espanya sumida en la perpetuació agònica d’un règim que fa trontollar els avanços democràtics dels darrers decennis, sense horitzons ni projectes engrescadors, una Espanya paralitzada en els seus tòpics i enrocada en els seus fracassos històrics que ven la retirada de la mòmia de Franco com un èxit democràtic mentre obvia la mateixa existència del despropòsit feixista del Valle de los Caídos i l’oblit a què són condemnats milers i milers d’assassinats pel franquisme a les cunetes, murs i descampats de la història. Una Espanya, en fi, que un dia haurà de retre comptes davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans pels seus dèficits democràtics i els atemptats contra els drets humans, com l’hi retrà tard o d’hora Turquia pel nou genocidi kurd.
Per això i més raons, en aquest dia atziac en què hem conegut la sentència del Tribunal Suprem, demanem la llibertat dels avui condemnats i de totes les preses i presos polítics que veuen segrestats els seus drets i llibertats, que són al capdavall els drets i llibertats de tots: Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, Carme Forcadell i Dolors Bassa, Oriol Junqueras i Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn; pels detinguts dels CDRs Germinal Tomàs, Ferran Jolis, Guillem Xavier Duch, Alexis Codina, Jordi Ros, Xavier Buigas, Eduardo Garzón; pels joves d’Altsasu que porten més de 1.000 dies en presó per una baralla de bar, Adur Ramírez de Alda, Jokin Unamuno, Ohian Arnanz; per les més de mil causes obertes contra ciutadans i representants electes de Catalunya, entre ells Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, condemnats per desobediència; contra la imputació al jove del PAH d’Oliva Joan Cogollons; per la llibertat de Pablo Hasél i Valtònyc; pel lliure retorn del president Carles Puigdemont i els conselllers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig; per la llibertat dels exiliats Adrià Carrasco, Anna Gabriel i Marta Rovira.
Les valencianes i valencians restarem passius davant la injustícia i les traves a la democràcia plena, perquè també són els nostres drets i les nostres llibertats els que avui són qüestionats, la llibertat d’expressió, manifestació i participació política. Avui fem una crida perquè en cada comarca del País Valencià s’organitzen comitès de solidaritat amb el poble de Catalunya en defensa de drets i llibertats, de la democràcia i l’autogovern, i a fer activa i extensiva la lluita per la dignitat de les persones a través de la no-violència i, si cal, la desobediència civil, i a no votar el proper 10-N aquells partits que no tenen més proposta als conflictes nacionals i socials que la repressió i l’aplicació de maniobres dubtosament legals com la de l’article 155. Instem així mateix el Govern d’Espanya a complir les resolucions d’institucions internacionals com les del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU, Amnistia Internacional i diversos grups de parlamentaris europeus, entre d’altres, per a una posada en llibertat immediata de les preses i presos polítics, el sobreseïment de les causes obertes per raons polítiques i el lliure retorn d’exiliats i exiliades.
 
 
País Valencià, 14 d’octubre de 2019
 

 
S'ADHEREIXEN AL MANIFEST


Intersidincal Valenciana
Esquerra Republicana del País Valencià
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
República Valenciana/Partit Valencianista Europeu
Poble Lliure - País Valencià

dissabte, 12 d’octubre de 2019

Concentracions al País Valencià contra la sentència del TS

Per al dia que es farà pública la sentència del Tribunal Suprem contra els presos i preses independentistes, probablement dilluns 14 d'octubre segons tots els indicis, Solidaritat i República País Valencià, amb les persones i entitats que estem participant en l'assemblea per a la coordinació de les mobilitzacions, hem convocat una concentració, de 19.00 h. a 21.00 h., a la Plaça de l'Ajuntament de València. Fem extensiva aquesta crida, a la qual s'ha sumat Esquerra Republicana del País Valencià, la Plataforma pel Dret a decidir del País Valencià, Ca Revolta i República Valenciana (que ja havien participat en la susdita assemblea) i també Acció Cultural del País Valencià, a tots els pobles i ciutats del país. A Alacant hi ha convocat l'Espai de Trobada per la Llibertat, a les 19.00 h. a l'estació de Renfe, i a Castelló hi ha una altra concentració convocada a la Plaça Major a les 20.00.

Pel que fa a la concentració de València, es tractava de fer visible la protesta en les millors condicions i per això vam pensar convocar a la plaça principal de la capital. La concentració, doncs, no té res a veure amb cap pressió ni res de semblant a unes autoritats municipals que no hi tenen res a veure, òbviament, per bé que des del nostre punt de vista haurien d'haver pres partit per la causa de la justícia i la democràcia en uns moments en què ningú que es diga d'esquerra i que siga mínimament sensible al país no se'n pot inhibir, perquè el silenci ara és una mena de complicitat amb un estat de coses que no s'aguanta per cap banda.

Fem també una crida a portar a les diverses concentracions cartells per la llibertat dels presos i preses i per l'amnistia. Aclarim també que l'amnistia no té res a veure amb l'indult, que implicaria el reconeixement d'un delicte que no existeix més que com a excusa del poder per a coartar tota llibertat, i és una exigència democràtica de llarg abast i l'única manera possible de començar a situar el conflicte en vies de solució. I com que no creiem que la sentència siga absolutòria per als presos i preses independentistes, demanem l'amnistia.










divendres, 11 d’octubre de 2019

Reportatge de la manifestació del 9 d'Octubre 2019

TOTES LES PANCARTES
                     TOTES LES VEUS
                                           TOTES LES VOLUNTATS

PER DEFENSAR I EIXAMPLAR
                     LES LLIBERTATS I ELS DRETS DEMOCRÀTICS
                                            DEL PAÍS VALENCIÀ

PER DENUNCIAR L'ESTAT DEMOFÒBIC I OPRESSOR
                              PER SUPERAR EL RÈGIM DEL 78 I LA MONARQUIA
                                                       PER AVANÇAR EN EL CAMÍ DE LA LLIBERTAT

PER LA LLIBERTAT,
PER L'AMNISTIA,
PER L'AUTODETERMINACIÓ DEL PAÍS VALENCIÀ!

[Reportatge fotogràfic de Cristina Guzmán.]

















  
                     

dilluns, 7 d’octubre de 2019

Comunicat i Cartell 9 d'Octubre 2019

   

9 D’OCTUBRE

PER LA LLIBERTAT, L’AMNISTIA
I EL DRET D’AUTODETERMINACIÓ DEL PAÍS VALENCIÀ

La Diada del 9 d’Octubre és per als valencians i valencianes la festa en què commemorem la conquista de Jaume I de la ciutat de València, capital del regne que acabaria configurant-se dins la confederació catalano-aragonesa i moment fundacional del nostre poble. És un dia de festa i celebració jovial, però també de lluita i reivindicació. Perquè si malgrat tots els entrebancs que històricament hem hagut de patir per a la nostra pervivència com a poble i per a les nostres expectatives de futur encara som ací, ho devem en bona part a la capacitat col·lectiva de resistència. Els reptes que el País Valencià té plantejats als nostres dies són grans i nombrosos. De res no servirà la gestió més o menys eficaç de les institucions autònomes si els propis recursos, a fi de comptes, són controlats per Madrid per servir els interessos del règim monàrquic. Per establir la reciprocitat de l’espai comunicatiu en la pròpia llengua o exercir en plenitud els drets lingüístics i culturals, per exemple, necessitem eixamplar els marges de la nostra llibertat, enfortir-nos com a societat civil i apoderar-nos com a poble.

Perquè avui a l’Estat espanyol les llibertats civils i polítiques són més amenaçades que mai. Expressar-se o manifestar-se lliurement pot eixir molt car amb la Llei Mordassa. Han deixat la política en mans de jutges nomenats a dit per quotes de poder. La `democràcia´ espanyola és comparada internacionalment a la de règims com el de Turquia. El judici als presos independentistes catalans pel referèndum de l’1 d’octubre ha estat ple de vulneracions del dret, una autèntica burla. LLIBERTAT!

Perquè cal ser solidàriament actius amb el poble de Catalunya i el seu dret a decidir el futur. L’única resposta a la demanda pacífica, multitudinària, cívica i sostinguda en el temps de Catalunya ha estat la repressió, la guerra bruta i la intoxicació mediàtica. Es criminalitza tota dissidència i el moviment civil pels drets i les llibertats més important d’Europa. Hi ha persones a la presó i a l’exili i perseguides en milers de causes judicials per les seues idees i activitats polítiques. AMNISTIA!

Perquè també el País Valencià, com tots els pobles, té dret a decidir lliurement sobre tots els aspectes de la seua vida col·lectiva, a triar entre monarquia o república, a exercir plenament els drets culturals i lingüístics, a construir un futur d’igualtat real entre homes i dones i una societat que bandege la violència masclista, l’autoritarisme i el patriarcat, a vetlar per un món en pau i una cultura de la noviolència, a fomentar un nou model econòmic que acabe amb l’espoli i l’infrafinançament sistemàtic del País Valencià i garantesca el dret de tothom a una vida digna. Perquè necessitem eines per enfrontar-nos a l’emergència climàtica i definir un nou model territorial i mediambientalment sostenible i respectuós amb la natura. Perquè tenim dret a rebel·lar-nos i desobeir les injustícies. AUTODETERMINACIÓ!


SOLIDARITAT I REPÚBLICA PAÍS VALENCIÀ 
País Valencià, 7 d'octubre de 2019


diumenge, 6 d’octubre de 2019

Dret a decidir. Rafael Casanova

DRET A DECIDIR

El matí s’agrisa cendra sense pluja.

Als terrats
el vent deixa el seu nom i es desfà absència.

Tot tendiria a ser un vel de la tristesa.

Però tu decideixes, encara,
una calma alegria que és home i esdevenir.

Decideixes les mans, la paraula amb què mires,
i aquella relació amb el temps i amb l’amor.

I estimes
els arbres al seu cos, la lluna al seu silenci,
i aquell blau de la pau que embarca cel i terra.

La dignitat dels llocs.

En la pell que ajunta el cor a la persona,

decideixes.


Rafael Casanova



dimecres, 2 d’octubre de 2019

Unes 150 assistents a l'acte del 1r d'Octubre a València

Convocades pel nostre col·lectiu, a la concentració a la qual donaven suport Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) i la Plataforma Pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaDPV), unes 150 persones ens aplegàrem a la Plaça de la Mare de Déu de València. Es tractava –podeu consultar el cartell i manifest de més avall– de realitzar-hi una concentració silenciosa, vestits de negre i exhibint cartells amb les paraules llibertat, amnistia i autodeterminació. S'hi van repartir pamflets als passavolants i curiosos que s'hi acostaren –turistes en la major part dels casos, cosa que ens fa pensar en la necessitat de traduir els nostres comunicats a d'altres llengües, especialment l'anglès (a l'altra serà!). La performance (que al capdavall d'això es tracta) política és la primera d'aquest tipus que organitzem des de Solidaritat i República País Valencià amb la idea posada a repetir l'experiència amb variacions que les circumstàncies i la imaginació dels `actors i actrius´(per continuar amb la metàfora teatral, en temps tan dramàtics com els que vivim segons es mire i amb l'Estat espanyol desenvolupant la seua trista farsa per intentar imposar un argument de violència inexistent en el moviment independentista de Catalunya).
Se'n van fer ressò Vilaweb, Ara.cat o El Temps.
 
Tenim de moment la Diada del 9 d'Octubre convocada per la Comissió pertinent sota el lema `El país que volem´. Com que això ens sembla massa vague, nosaltres hi assistirem darrere la pancarta unitària que aprovà l'assemblea oberta amb diversos col·lectius i entitats que vam celebrar al Micalet el proppassat 25 de setembre: "LLIBERTAT, AMNISTIA, AUTODETERMINACIÓ DEL PAÍS VALENCIÀ!". I tenim per endavant un llarg camí per eixamplar la consciència crítica dels valencians i les valencians i per construir el País Valencià –sí– que volem i necessitem.

Fi de l'enèsim acte. Cau el teló que prompte es tornarà a aixecar.














[Fotos de Cristina Guzmán. Agraïm que Erik estigués també al peu del canó fotogràfic i que fes algunes instantànies que han publicat diversos mitjans.]

dissabte, 28 de setembre de 2019

1 d'Octubre: un clam de silenci per la llibertat



Perquè avui a l’Estat espanyol les llibertats civils i polítiques són més amenaçades que mai. Expressar-se o manifestar-se lliurement pot eixir molt car amb la Llei Mordassa. Han deixat la política en mans de jutges nomenats a dit per quotes de poder. La qualitat de la democràcia espanyola ja és equiparada internacionalment a la de règims com el de Turquia. El judici als presos independentistes catalans pel referèndum de l’1 d’octubre ha estat ple d’irregularitats, una autèntica burla. LLIBERTAT!

Perquè cal ser solidàriament actius amb el poble de Catalunya i el seu dret democràtic a decidir el futur. L’única resposta de l’estat i els partits monàrquics a la demanda pacífica, multitudinària, cívica i sostinguda en el temps de Catalunya ha estat la repressió, la guerra bruta i la intoxicació mediàtica. Es criminalitza sistemàticament tota dissidència i el moviment civil pels drets i les llibertats més important d’Europa. Perquè hi ha persones a la presó i a l’exili i perseguides en milers de causes judicials per les seues idees i activitats polítiques, per haver fet possible el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i defensat el vot de milions de ciutadans. AMNISTIA!

Perquè també els valencians i valencianes, com tots els pobles, tenim dret a decidir lliurement sobre tots els aspectes de la nostra vida col·lectiva, a triar entre monarquia o república, a exercir plenament els nostres drets culturals i lingüístics, a construir un futur d’igualtat real entre homes i dones i una societat que bandege la violència masclista, l’autoritarisme i el patriarcat, a vetlar per un món en pau i una cultura de la noviolència, a fomentar un nou model econòmic que acabe amb l’espoli i l’infrafinançament sistemàtic del País Valencià i garantesca el dret de tothom a una vida digna. Perquè necessitem eines per enfrontar-nos a l’emergència climàtica i definir un nou model territorial i mediambientalment sostenible i respectuós amb la natura. Perquè tenim dret a rebel·lar-nos i desobeir les injustícies. AUTODETERMINACIÓ!

SOLIDARITAT I REPÚBLICA PAÍS VALENCIÀ
@SolidaritatD #UnClamDeSilenciPerLaLlibertat

dimecres, 4 de setembre de 2019

Tots a Barcelona l'11S!




11S: PER L'AUTODETERMINACIÓ I LA REPÚBLICA, LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

La Diada de l'11 de setembre d'enguany ve marcada per la sentència del Tribunal Suprem espanyol al judici pels fets d'octubre de 2017. Tot indica que els presos polítics seran condemnats a penes molt altes i que l'Estat espanyol exercirà –amb un govern del PP o amb un del PSOE, en aquest sentit no hi ha diferències– més i més repressió contra el moviment idependentista i contra tota dissidència que qüestione els fonaments de la monarquia borbònica i d'un poder hereu directe del franquisme. L'Estat continuarà enrocant-se i negant la naturalesa política del conflicte, continuarà pervertint una democràcia ja molt deficitària i amagant els greus problemes estructurals que pateix –i que si les previsions de noves eleccions es compleixen n'haurà tingudes quatre en quatre anys, cas insòlit en el món– amb desinformació, exclusió i pràctiques antidemocràtiques. En aquest context la repressió contra el poble de Catalunya, els seus representants i institucions ens afecta a tots com un atac directe a les llibertats democràtiques i els drets socials. La condemna als presos polítics determinarà no solament la situació dels exiliats i represaliats catalans sinó del conjunt de la ciutadania, que avui veu constrenyides les seues llibertats amb mecanismes tan espuris com la Llei Mordassa. Situar-se al costat del poble de Catalunya i la seua voluntat d'emancipació nacional i social, de la construcció de la República Catalana, és abans que res defensar els valors democràtics i republicans, és defensar la democràcia.
És per això que les valencianes i els valencians hem de fer costat al poble de Catalunya i manifestar-nos massivament aquest 11 de setembre a Barcelona, en defensa de la democràcia i del dret d'autodeterminació, les llibertats i els drets socials, per la llibertat de les preses i presos, exiliats i represaliats polítics, per empényer la construcció de la República Catalana, primer pas necessari per a la futura República del País Valencià i de la República Confederada dels Països Catalans. Una vegada més hem d'alçar la nostra veu al costat del poble de Catalunya en el camí de la ruptura democràtica amb un estat que ens espolia, ens nega drets i llibertats i amenaça greument la nostra pervivència com a poble.

SOLIDARITAT I REPÚBLICA PAÍS VALENCIÀ
País Valencià, 4 de setembre de 2019