NO SÉ FER POESIA
No sé fer poesia, ja no puc fer-ne,
he esbatanat els fulls dels diccionaris
que s'empolsegaven als vells prestatges
de l'entrecuix de la covardia,
he provat d'esporgar les paraules
que estructuren la gramàtica del dolor.
No n'he trobat, s'han avergonyit del poeta,
un blanc lluent cobreix el silenci
de tots els rostres de la neutralitat.
No sé fer poesia, ja no puc fer-ne,
només trobe en aquells sécs del paper
les deus d'on brollen els dicteris
que omplen els bassals de la ràbia,
aquella semàntica arestada i cantelluda
que descús les vores de la por.
No sé fer poesia, ja no puc fer-ne,
tots els substantius van en processó
a la plaça del poble,
als llavis del poble,
als braços del poble.
Ja no puc fer poesia,
ja creix en el crit del poble.
Francesc Mompó
No sé fer poesia, ja no puc fer-ne,
he esbatanat els fulls dels diccionaris
que s'empolsegaven als vells prestatges
de l'entrecuix de la covardia,
he provat d'esporgar les paraules
que estructuren la gramàtica del dolor.
No n'he trobat, s'han avergonyit del poeta,
un blanc lluent cobreix el silenci
de tots els rostres de la neutralitat.
No sé fer poesia, ja no puc fer-ne,
només trobe en aquells sécs del paper
les deus d'on brollen els dicteris
que omplen els bassals de la ràbia,
aquella semàntica arestada i cantelluda
que descús les vores de la por.
No sé fer poesia, ja no puc fer-ne,
tots els substantius van en processó
a la plaça del poble,
als llavis del poble,
als braços del poble.
Ja no puc fer poesia,
ja creix en el crit del poble.
Francesc Mompó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada