Gregal groc. Josep Mir

GREGAL GROC

Tempestuosa avarícia del dia.
Rancúnia incontinent, malignitat
D'un oratge fosc i cavernós:
Ciclop monstruós i cec.

El brancam commogut serra, tanmateix, l'hàlit de la llum
I calla el secret aspre de l'escorça.
El temps es dol d'ésser temps:
Irat flux interminable.

Els segles s'arrapen als meus braços
I cride en les fredes mudances
De la nívia selenitat insomne
L'angoixa agra que m'incendia la gola.

Torna i torna el temps,
Giragonsa de la lluna,
Joguina de vori.

I ara m'inundeu de veus
Quan la tempesta esbojarrada
Em plou a sobre
Les seues agulles de por.

Torna i torna el temps,
Giragonsa de la lluna,
Joguina de vori.

Demà, però,
Quan m'allibere el lluent
Dels matins de nacre
Us besaré les galtes.

                                            (per la llibertat de les preses i els presos polítics,
                                            pel retorn dels exiliats.
                                            Solidaritat amb Catalunya)

Josep Mir 
(Mislata, 25 d'abril de 2018)