EL PAÍS VALENCIÀ AMB LA DEMOCRÀCIA I LA LLIBERTAT.
SOLIDARITAT
AMB CATALUNYA.
LLIBERTAT
PRESES I PRESOS POLÍTICS
Estem
vivint els últims anys un procés de degradació democràtica sense
precedents des de la mort de Franco. A mesura que s'han desvelat més
i més casos de corrupció, molts dels quals afecten el PP i altes
institucions de l'Estat, i s'han endurit més i més les condicions de
vida de la ciutadania s'han incrementat els atacs a les llibertats,
en primer lloc a la d'expressió. Hem vist vulnerats molts dels drets
que defineixen un estat democràtic: treball, habitatge digne, educació
i sanitat de qualitat, pensions justes, informació veraç... Tot
això no hauria estat possible sense el control implacable de
l'aparell judicial, amb jutges afectes nomenats a dit i institucions
com el Tribunal Constitucional o el Suprem que dicten sentències a
partir de directrius polítiques i cada dia més desautoritzats
internacionalment, com ho demostren recents informes d'Amnistia
Internacional, Human Rights Watch o de l'Alt Comissariat de l'ONU per
als Drets Humans. La separació de poders necessària en un estat de
dret ha desaparegut a l'Espanya dels nostres dies. El diàleg i el
debat polític hi han estat substituïts per la persecució judicial
a partir de la invenció de delictes, com el de rebel·lió sense
violència, que desmenteixen jutges de Bèlgica, Suïssa, Gran
Bretanya i més recentment, en el cas del president Puigdemont,
d'Alemanya. Les mentides ordides amb la complicitat dels mitjans de
comunicació afectes al règim i dependents d'ell van quedant a poc a
poc al descobert a ulls d'Europa i del món. Han pretès justificar
la violència desfermada contra el poble de Catalunya a partir
sobretot del referèndum de l'1 d'octubre perquè prèviament han
estimulat per terra, mar i aire la catalanofòbia i la causa general
contra l'independentisme republicà i les seues legítimes,
pacífiques i democràtiques aspiracions. En aquest sentit no han
dubtat de vulnerar la pròpia Constitució amb l'aplicació de
l'article 155, un colp d'estat en tota regla contra els principis
constitutius de l'Estat. L'única resposta que Catalunya ha rebut a
la seua voluntat majoritària reiteradament expressada a les urnes
han estat multes, pallisses, insults, presó o exili i el segrest
impune de les institucions d'autogovern. L'escalada de la repressió,
amb Catalunya com a excusa necessària per a encobrir la corrupció
sistemàtica, la crisi d'una monarquia inviable que ha disciplinat
tots els poders de l'estat al servei del partit en el poder i un
col·lapse generalitzat del règim nascut en 1978, s'ha estès arreu.
A més dels presos polítics Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol
Junqueras, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva,
Jordi Turull i Josep Rull i els exiliats Carles Puigdemont, Toni
Comín, Lluís Puig, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Anna Gabriel
i Marta Rovira, segons un informe d'Òmnium Cultural, hi ha hagut més
de 20.000 sancionats o investigats per exercir les seues llibertats
en 2017. Citem, a tall d'exemple, la censura d'una obra d'art, el
segrest d'un llibre, la causa oberta contra el Major Trapero i altres
comandaments dels Mossos d'Esquadra, l'empresonament d'uns
titellaires a Madrid, la investigació sobre docents a Catalunya, la
vulneració del dret de manifestació a Reus, les agressions
feixistes que sovint no són ni tan sols investigades, la persecució
de feministes a Valladolid o les càrregues policials a Múrcia i
Catalunya. Adur, Jokin i Ohian, els xavals d'Altsasu, porten 517 dies
en presó preventiva per una baralla de bar; el raper mallorquí
Valtònyc ha estat condemnat a 3 anys i mig per les seues cançons;
Cassandra Vera, processada per uns acudits a Twitter; el cantant
Pablo Hasél, condemnat a 5 anys de presó per les seues cançons;
Cristina Fallarás, multada per la Llei Mordassa per manifestar-se;
Mercè Alcocer, multada per exercir el dret a la informació; César
Strawberry, condemnat a 1 any de presó pels seus tuits; Helena
Maleno, jutjada per salvar vides a la Frontera Sud; Jordi
Pesarrodona, comediant imputat per protestar; els sindicalistes
Andrés Bódalo, del SAT, i Ermengol Gassiot, de la CGT, han rebut represàlies
i alguns altres anarquistes continuen en presó.
En
els últims dies Tamara Carrasco, de Viladecans, ha estat detinguda acusada de «terrorisme» per la seua participació en actes de protesta. L'acusació
per delictes de terrorisme ja s'ha fet extensiva a les activitats i al conjunt del moviment dels Comitès de Defensa de la República.
Des del final de la
guerra i el franquisme, amb la persecució despietada de
republicans i antifeixistes, doncs, la repressió no havia estat tan
generalitzada. Avui, l'endemà de l'aniversari de la proclamació de
la II República, volem retre homenatge a tots els represaliats
d'aquella barbàrie i a les víctimes del feixisme de la transició i
els anys posteriors, en especial als joves valencians Miquel Grau i
Guillem Agulló.
Al costat de la repressió i
l'atac a les llibertats, hem assistit estupefactes al rescat públic
de negocis privats irresponsables com els de la gran banca o
d'empreses fracassades com el Castor de Florentino Pérez o a la
construcció d'AVEs que no van enlloc (mentre es manté en la
indigència els serveis ferroviaris de rodalies i proximitat
valencians o el corredor mediterrani) o al finançament fraudulent de
campanyes electorals del PP (mentre es buida la vidriola de les
pensions) gràcies –ara ho sabem– a grans fastos com els que
s'organitzaven fins fa poc al País Valencià. El règim nascut el
1978, amb el rei Felip VI al capdamunt i les altes instàncies del
poder de l'Estat, fidels continuadores d'un franquisme mai no del tot
qüestionat, ha entrat en crisi potser irreversible.
El País Valencià no pot
restar passiu davant la vulneració constant de drets i llibertats
perquè són també els seus, i si vol avançar cap a una democràcia
de més qualitat i aprofundir en el seu autogovern. El silenci o la
indiferència del País Valencià fóra, a més d'humanament i
políticament reprovable, una irresponsabilitat de greus
conseqüències per a la nostra salut com a poble i la defensa
democràtica dels nostres drets i interessos. Per això, des de la
necessària solidaritat amb Catalunya, fem una crida a la
mobilització i l'organització de la ciutadania, en especial dels
treballadors i treballadores i dels sectors més desfavorits del
nostre poble, perquè des de la resistència pacífica, democràtica
i no-violenta es pose dempeus per defensar les llibertats i els drets
democràtics, contra totes les formes de repressió, l'abús
autoritari del poder, l'alliberament de les preses i presos polítics
i el lliure retorn d'exiliades i exiliats.
Avancem des de la base cap a
un procés de ruptura democràtica, cap a la república i
l'autodeterminació. Visca el poble treballador! Visca el País
Valencià! Visca els Països Catalans!
País Valencià, 15 d'abril
de 2018
Solidaritat
amb Catalunya
en
defensa de la democràcia
manifestsolcat@gmail.com
https://solidaritatambcatalunya.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada