Estrela Roja. Manel Rodríguez-Castelló

ESTRELA ROJA

                   Al grup de dolçainers i tabaleters d'Estrela Roja
                       de Benimaclet en el seu 25è aniversari.


Sentíem els tabals
percudint els miralls de l'alba,
l'esquinç de la xirimita
pujant als cims amb perfums de rosa blanca.
Les mans que forgen i llauren
havien fet dolça la fusta de l'arbre
i tornat música del vent
les melodies de l'aigua i les canyes.
El crit indòmit, a ritme d'onada
nascut en sorrals de mar fonda,
ens convoca a la plaça
contra obscurs maleficis
ordits en paranys de por i recança.
Voleiaven estels d'antic combat
que agermana el foc amb la dansa,
la cullera i el plany, les nits a la llàntia,
el fruit de l'anhel
amb el pou
i la terra amb la saba.

Com el cor de la magrana
i un pa crescut amb llevat de paraules,
espenta horitzons
a força de puny i claredats d'alba,
aixeca esbarts i muixerangues
amb la tenacitat
de braços i cames que no es cansen
mentre brilla en el cel
la roja estelada
i dolçaina i tabal
revifen el cant, la lluita i la dansa.
És un poble unit per fi
en ferma llavor d'esperança.

Manel Rodríguez-Castelló 

(València, 23 de febrer de 2015. Publicat a Estrela Roja de Benimaclet, Editorial Denes S. L., Paiporta, octubre 2016)