«EL
POBLE ÉS EL QUI MÉS MANA»
CRIDA
A LA SOLIDARITAT INTERNACIONAL AMB EL POBLE DE CATALUNYA
La
revolta democràtica del poble de Catalunya pel dret a
l'autodeterminació està posant al descobert els dèficits
democràtics de l'Estat, immers en una deriva autoritària d'arrel
franquista que atempta greument contra drets i llibertats. Amb
l'excusa de la unitat d'Espanya, les elits institucionals –començant
per la Monarquia–, polítiques, jurídiques i econòmiques
promouen, per defensar els seus privilegis, la catalanofòbia i la
causa general contra l'independentisme escenificat en el judici als
líders republicans. Amb el control dels grans mitjans de comunicació
de masses, el règim del 78 intenta impedir, sovint a través de la
pura violència i vulnerant els principis democràtics més
elementals, el procés d'apoderament del poble de Catalunya per la
consecució d'una república lliure, democràtica i socialment
avançada a fi que el seu exemple de radicalitat democràtica i
civisme, resistència pacífica i desobediència civil no s'escampe.
Però aquesta mobilització, persistent en el temps, amb rècords de
participació i formes d'organització democràtica i apoderament
popular molt valuosos, no només interpel·la els demòcrates i els
pobles de l'Estat espanyol, especialment el valencià i el balear,
sinó que posa al dia els principis republicans de llibertat,
igualtat i fraternitat que són la base per a una
Europa dels treballadors i els pobles, oposada a
la burocràcia, exclusió i blindatge dels interessos del gran
capital, als quals
serveix la Unió Europea amb la destrucció de drets socials i
democràtics que crea les condicions per a l'existència
de partits populistes i feixistes. Front a l'actual involució
democràtica i
social, l'exemple de Catalunya ha
d'impulsar la consolidació de blocs democràtics on pobles,
treballadors i forces progressistes facen possible l'avanç
col·lectiu en drets socials i llibertats, en l'accés a la creació
cultural i l'ensenyament, en més democràcia, capacitat de decidir,
redistribució de riqueses i recursos i en l'exercici de
l'autodeterminació. Per caminar en aquest sentit, en
la lluita comuna dels treballadors i dels pobles pels drets
democràtics i socials, i articular
la solidaritat internacional amb
Catalunya en defensa de la democràcia,
cal en primer lloc reclamar la llibertat
de tots els presos i preses, encausats i exiliats polítics,
cal denunciar el judici del Tribunal Suprem, derogar
la Llei Mordassa, principal aparell
legal vigent de conculcació de llibertats, derogar
l'article 315.3, que criminalitza el
dret de vaga i és responsable de l'encausament de més de 300
treballadores i treballadors, i el 544
del Codi Penal sobre la sedició, que
ho fa amb el de manifestació. És per això que avui des del País
Valencià fem aquesta crida a la
solidaritat internacional amb Catalunya i pel dret a
l'autodeterminació i
la llibertat dels presos i preses, encausats i exiliats polítics
a tots els demòcrates i amants de la llibertat, al moviment
feminista, a les forces de la cultura, al
moviment obrer, als treballadors i
treballadores, als joves, a les organitzacions que treballen pels
drets humans. La causa de Catalunya és la causa de la llibertat, és
la causa de totes i tots. Per la solidaritat internacional, la
tendresa dels pobles! Per la radicalitat democràtica! Per
l'autodeterminació i la llibertat! Perquè ara com sempre el poble
és el qui més mana!
València,
País Valencià, 4
de maig
de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada