Actualitzacions del Manifest 1

La velocitat amb què se succeeixen els fets en la política del Principat de Catalunya exigeix l'actualització d'un Manifest que va ser redactat i fet públic en un moment molt precís: un parell de dies abans de les eleccions del 21D. Tot el que s'ha esdevingut després, doncs, sobretot la victòria independentista i la retirada de les forces policíaques que el govern espanyol havia desplaçat a Catalunya, demana actualitzar el Manifest, no òbviament en els seus aspectes essencials, la solidaritat amb el poble de Catalunya, la defensa de la democràcia i el dret d'autodeterminació, entre d'altres, però sí en els punts reivindicatius més concrets del final. En aquest sentit, ja no té sentit ara demanar la retirada de la policia ni especular sobre un resultat electoral que avui ja coneixem i que situa la realitat política en una altra fase del procés. En canvi, avui sembla més necessari que mai exigir el respecte a la llibertat d'expressió i a tota pràctica política, institucional o no, canalitzada a través de vies democràtiques i pacífiques, la separació efectiva de poders i la independència de la justícia com a condicions indispensables d'un estat de dret. La causa general oberta contra l'independentisme, lluny de minvar i desaparèixer després dels resultats del 21D, amenaça amb nous episodis repressius sobre cada vegada més persones. Tot això no és més que el fracàs polític dels representants de l'Estat espanyol i la seua deriva autoritària. Contra aquesta deriva i contra la conculcació dels més elementals drets ens hem de conjurar totes les persones demòcrates.

- El President Carles Puigdemont fou detingut per la policia alemanya quan tornava a la seua residència de Brussel·les després d'haver impartit una conferència a Finlàndia en atenció a l'euroordre cursada pel jutge Llarena. Al cap d'uns dies la justícia alemanya el va posar en llibertat concloent que no se'ls podia acusar del delicte de rebel·lió (ja que en cap moment no hi havia hagut violència) i li va imposar una fiança de 75.000 mentre es resol si se l'acusa per malversació (l'altre delicte per què fou reclamat per Llarena). El President ha traslladat la seua residència a Berlín. 

SOLIDARITAT AMB CATALUNYA EN DEFENSA DE LA DEMOCRÀCIA. MANIFEST

                                                                               

El procés d'independència de Catalunya està posant al descobert una profunda crisi de l'Estat espanyol. La negació de diàleg sobre el dret d'autodeterminació que vol exercir una gran majoria del poble de Catalunya ha donat pas a l'autoritarisme més agressiu, tot i que aquesta voluntat s'expressa per vies estrictament democràtiques i pacífiques. La imposició de multes milionàries, les denúncies contra la Presidenta i membres de la Mesa del Parlament i gran nombre d'electes municipals, la detenció de funcionaris, i sobretot la brutal repressió que les forces policials van descarregar contra ciutadans pacífics en el referèndum de l'1O, palesen el fracàs democràtic de l'Estat i ens retrotrauen als anys del franquisme. L'empresonament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC i l'aplicació de l'article 155, que és de fet un colp d'estat que ha destituït el govern legítim, segrestat les institucions d'autogovern i empresonat la Presidenta del Parlament, el Vicepresident i cinc Consellers, són fets d'una gravetat extrema i evidències de la falta de garanties jurídiques d'un Estat que està soscavant els fonaments de la democràcia. L'exili del President i de quatre Consellers busca preservar la continuïtat del govern legítim, les garanties jurídiques que ací els són negades i la internacionalització d'un conflicte que Europa ja no pot ignorar. La retirada espanyola de l'euroordre contra els exiliats per la pressió de la justícia belga, la manifestació a Brussel·les de més de 45.000 persones, el manteniment en presó preventiva dels acusats a més de 600 km de casa pels delictes inexistents de rebel·lió (que ha negat la justícia alemanya amb l'alliberament de Puigdemont) i de malversació de diners públics per a la celebració del referèndum (que nega el mateix Govern espanyol), són fets que no poden deixar indiferents els ciutadans i pobles d'Europa.

      La violència de l'Estat s'emmarca en una crisi política, social i econòmica estimulada pels nombrosos casos de corrupció que assenyalen el PP com una organització delictiva. La intervenció de Felip VI justificant i alentant la repressió enfonsa en el descrèdit una institució greument tacada també per la corrupció. Segrestant les llibertats de Catalunya l'Estat intenta amagar els greus problemes que l'afecten, amb l'ajuda d'uns mitjans de comunicació dependents i d'un PSOE i un C's entossudits a salvar el règim de 1978 i els propis privilegis. Contra les aspiracions de llibertat i l'exemple democràtic de Catalunya tot s'hi val, el boicot, l'ofec econòmic i l'estímul a la fuga d'empreses, la intoxicació i la mentida, la guerra bruta, l'ús de les hordes feixistes, l'amenaça a l'escola pública o la promoció d'un nacionalisme espanyol supremacista i agressiu. Això està enfonsant l'Estat espanyol en una misèria política i moral, econòmica i social, que serà molt difícil superar. La repressió contra el poble de Catalunya i la seua aposta de radicalitat democràtica ja té efectes col·laterals en la mordassa a la lliure expressió i en la persecució de la dissidència. Amb l'excusa de los catalanes el govern del PP i els seus còmplices estan forçant una regressió democràtica que afecta ja el conjunt dels ciutadans i pobles de l'Estat.

En aquest escenari, el País Valencià i la resta dels Països Catalans no podem mirar cap a un altre costat procurant que el conflicte no ens esquitxe. Hem vist com des de Madrid es retalla i vulnera la capacitat i voluntat d'autogovern. L'anul·lació de lleis valencianes contra els desnonaments, la pobresa energètica o el Decret de Plurilingüisme o la intervenció financera de la Generalitat a través del FLA són algunes mostres de l'hostilitat amb què l'Estat ens tracta. La consciència de l'injust finançament que el País Valencià pateix ja té un ampli ressò social i fou clamor al carrer el passat 18 de novembre. La inhibició i el silenci no faran sinó donar ales a un feixisme que sempre ha gaudit d'especial impunitat a casa nostra i que ara reviscola al caliu de l'autoritarisme desfermat per l'Estat. Mobilitzar i organitzar la solidaritat dels valencians amb el poble de Catalunya i els seus anhels republicans de justícia, democràcia i llibertat és un deure de responsabilitat fraterna i també una defensa eficaç dels propis drets i interessos legítims, una aposta de futur i un clam d'esperança per la democràcia. Per tot això els sotasignats, homes i dones, fem una crida al poble valencià perquè faça seues les següents exigències:

> Per la llibertat immediata dels presos polítics Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Josep Rull i l'anul·lació de les multes i causes judicials obertes contra ciutadans i entitats per raons polítiques. 

> Per la supressió a tots els efectes de l'article 155 i el restabliment de les institucions de l'autogovern de Catalunya. Pel lliure retorn del President Carles Puigdemont i els Consellers, Conselleres i Diputades exiliats Toni Comín, Meritxell Serrell, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Anna Gabriel i Marta Rovira. 

> Per l'obertura de diàleg i negociacions, a través de la mediació internacional, per a la solució política i pactada del conflicte i el reconeixement per part de l'Estat del dret de Catalunya a l'autodeterminació.

> Per la llibertat d'expressió i el lliure exercici de l'activitat política per vies pacífiques i democràtiques.

> Per la separació efectiva de poders i la independència de la justícia.

> Per l'enfortiment dels lligams lingüístics, culturals, i econòmics del País Valencià amb les Illes Balears i el Principat de Catalunya i la defensa coordinada dels nostres drets democràtics, nacionals i socials.

[Actualitzat el 8 de maig de 2018.]