El
procés d'independència de Catalunya està posant al descobert una
profunda crisi de l'Estat espanyol. La negació de diàleg sobre el
dret d'autodeterminació que demana d'exercir una gran majoria del
poble de Catalunya ha donat pas a l'autoritarisme més agressiu
malgrat que aquesta demanda s'expressa per vies estrictament
democràtiques i pacífiques. La imposició de multes milionàries
per la consulta del 9N, les denúncies contra la Presidenta Carme
Forcadell –i el seu pas per Alcalá-Meco– i membres de la Mesa
del Parlament i un gran nombre d'electes municipals, la detenció de
funcionaris de la Generalitat, i sobretot la brutal repressió que
les forces policials van descarregar contra ciutadans pacífics en el
referèndum de l'1O i que va ferir més de 1.000 persones de totes
edats i condicions, palesen el fracàs democràtic de l'Estat i ens
retrotrauen als anys del franquisme. L'empresonament de Jordi Cuixart
i Jordi Sànchez, presidents d'Òmnium i de l'ANC, acusats de
delictes no comesos, i l'aplicació de l'article 155, que sota una
fórmula d'aparent legalitat representa de fet un colp d'estat amb la
destitució del govern legítim, el segrest de les institucions
d'autogovern i l'empresonament del Vicepresident Oriol Junqueras i
els consellers Dolors Bassa, Mertixell Borràs, Lluís Forn, Carles
Mundó, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, són fets d'una
gravetat extrema i símptomes clars de la manca de garanties
jurídiques d'un estat que està soscavant els fonaments mateixos de
la democràcia i desplegant una via autoritària que sembla no tenir
fi. L'exili del President Carles Puigdemont i els consellers Toni
Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret, assetjats per
una justícia al servei del govern del PP, cerca preservar la
continuïtat institucional del govern legítim de Catalunya, les
garanties jurídiques que a Espanya els són negades i la
internacionalització d'un conflicte davant el qual Europa ja no pot
desentendre-se'n. Que la justícia belga haja forçat la retirada
espanyola de l'euroordre contra el President i els Consellers
exiliats, que Brussel·les haja vist la manifestació més gran de la
seua història com a capital europea amb més de 45.000 catalans
reclamant la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats
i l'anul·lació del 155, i que Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol
Junqueras i Joaquim Forn encara siguen a la presó acusats dels
mateixos delictes que els consellers en llibertat provisional, cosa
que els converteix en autèntics ostatges de l'arbitrarietat judicial
i la causa general de l'Estat espanyol contra l'independentisme, són
realitats palmàries que no poden deixar indiferents els ciutadans i
pobles europeus.
La
violència de l'Estat, emparada en la interpretació esbiaixada de
les pròpies lleis i la manipulació de la justícia, s'emmarca a més
en una crisi política, social i econòmica estimulada pels nombrosos
casos de corrupció que assenyalen des de fa molts anys el PP com una
autèntica organització delictiva. La intervenció televisada de
Felip VI justificant la repressió contra Catalunya ha allunyat la
monarquia del seu paper arbitral i enfonsa en el descrèdit una
institució greument tacada també per la corrupció. Segrestant les
llibertats de Catalunya i aplicant-hi la raó de la força sense
titubejos l'Estat intenta ocultar els greus problemes que l'afecten,
ocultació a què contribueixen uns mitjans de comunicació
majoritàriament submisos, dependents i còmplices i uns partits
majoritaris, PSOE i C's, entossudits a salvar el govern del PP i el
règim de 1978 mirant de salvaguardar també els propis privilegis.
Contra les aspiracions de llibertat i l'exemple democràtic de
Catalunya tot s'hi val, fins i tot el boicot i l'ofec econòmic i
l'estímul a la fuga d'empreses, l'imperi de la intoxicació i la
mentida, la guerra bruta a compte de l'erari públic, la
instrumentalització de les hordes feixistes, l'amenaça sobre
l'escola pública o l'excitació de les baixes passions del
nacionalisme espanyol més supremacista i agressiu. Tots aquests fets
estan enfonsant l'Estat espanyol en una misèria política i moral, a
més d'econòmica i social, de la qual no serà gens fàcil
recuperar-se. La guerra d'aires colonials contra el poble de
Catalunya i la seua aposta de radicalitat democràtica ja té efectes
col·laterals en la mordassa que sovint s'imposa a la lliure
expressió i en la persecució de la dissidència. Amb l'excusa de
los
catalanes
el govern del PP i els seus còmplices estan forçant una regressió
democràtica i un retorn als temps del «Santiago
y cierra España»
que afecta ja el conjunt dels ciutadans i pobles de l'Estat.
En
aquest escenari, la resta dels Països Catalans no podem mirar cap a
un altre costat procurant que el conflicte no ens esquitxe. Hem vist
com des de Madrid es retalla i vulnera tothora la capacitat i
voluntat d'autogovern. L'anul·lació de lleis valencianes contra els
desnonaments, la pobresa energètica i el Decret de Plurilingüisme o
la intervenció financera de la Generalitat a través del FLA són
algunes mostres de l'hostilitat amb què l'Estat tracta els
valencians. La consciència de l'injust finançament que el país
pateix ja té un ampli ressò social i fou un clamor al carrer el
proppassat 18 de novembre. La inhibició i el silenci, d'altra banda,
no faran sinó donar ales a un feixisme que sempre ha gaudit
d'especial impunitat a casa nostra i que ara reviscola al caliu de
l'autoritarisme desfermat per l'Estat. Mobilitzar i organitzar la
solidaritat dels valencians amb el poble de Catalunya i els seus
anhels republicans de més justícia, democràcia i llibertat no és
només un deure de responsabilitat fraterna sinó també una defensa
eficaç dels propis drets i interessos legítims, una aposta de futur
i un clam d'esperança en defensa de la democràcia. Per tot això
els sotasignats, homes i dones, conscients que el nostre silenci ens
faria còmplices de la injustícia, fem una crida al poble valencià
perquè faça seues les següents exigències:
>
Per la llibertat immediata dels presos polítics i l'anul·lació de
les multes i causes judicials obertes contra ciutadans i entitats per
raons polítiques.
>
Per la retirada de les forces policials desplaçades a Catalunya.
>
Per la supressió de l'article 155, el restabliment de les
institucions de l'autogovern de Catalunya i la reposició dels
càrrecs legítims en els seus llocs en tant el vot dels ciutadans no
legitime un altre govern.
>
Pel compromís efectiu de respectar el veredicte de les urnes del 21D
i l'obertura de diàleg i negociacions, a través de la mediació
internacional, per a la solució pactada del conflicte i el
reconeixement per part de l'Estat del dret de Catalunya a la lliure
determinació.
>
Per l'enfortiment dels lligams lingüístics, culturals i econòmics
del País Valencià amb les Illes Balears i el Principat de Catalunya
i la defensa coordinada dels nostres drets democràtics, nacionals i
socials.
Així
mateix animem el poble valencià a participar en tots aquells actes i
iniciatives que en solidaritat amb Catalunya i en defensa dels drets
democràtics dels valencians siguen convocats.
País
Valencià, 19 de desembre de 2017
·
· ·
ADHESIONS
INDIVIDUALS (nom, professió, localitat)
I
COL·LECTIVES (nom de l'entitat i localitat):
·
· ·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada