Translate
divendres, 8 de març del 2019
dimecres, 20 de febrer del 2019
dijous, 14 de febrer del 2019
dimarts, 12 de febrer del 2019
dilluns, 11 de febrer del 2019
Independència. Jaume Pérez Montaner
INDEPENDÈNCIA
Escriure, dir, pensar.
He volgut arranjar el meu jardí,
el tros de terra que he fet meu i m'ha fet
entre el blau de la mar i la muntanya.
Dir amb tota la meua llibertat
que és vingut el moment
d'escriure independència.
Pensar, escriure i dir en la tardor
que vessa de cançons i oblida vells
presagis i antics fats.
És ara o mai, és l'hora assenyalada,
tan plena de futur i d'incerteses.
La meua pàtria és la meua llengua.
Pensar, escriure i dir independència.
Jaume Pérez Montaner
[Dins Punt de fuga, 2017, Defensa d'una forma. Poesia completa 1976-2018. Institució Alfons el Magnànim, Centre Valencià d'Estudis i d'Investigacions, Col·lecció Poesia–Obres Completes, València, 2018.]
Escriure, dir, pensar.
He volgut arranjar el meu jardí,
el tros de terra que he fet meu i m'ha fet
entre el blau de la mar i la muntanya.
Dir amb tota la meua llibertat
que és vingut el moment
d'escriure independència.
Pensar, escriure i dir en la tardor
que vessa de cançons i oblida vells
presagis i antics fats.
És ara o mai, és l'hora assenyalada,
tan plena de futur i d'incerteses.
La meua pàtria és la meua llengua.
Pensar, escriure i dir independència.
Jaume Pérez Montaner
[Dins Punt de fuga, 2017, Defensa d'una forma. Poesia completa 1976-2018. Institució Alfons el Magnànim, Centre Valencià d'Estudis i d'Investigacions, Col·lecció Poesia–Obres Completes, València, 2018.]
dilluns, 4 de febrer del 2019
dimecres, 30 de gener del 2019
Justícia i llibertat. Hannah Arendt
[23] [Sense títol]
Justícia i llibertat
Germans no temeu
Davant nostre llueix l'aurora.
Justícia i llibertat
Atreviu-vos germans
Demà matarem el diable
Vinguts des de les muntanyes
Arribats des de les valls
En el peu arrossegueu el llast;
Justícia i llibertat
Germans no pregunteu
Nosaltres som ara el Judici Final.
Vastos països
Estrets carrerons
Aquesta és la nostra marxa germans.
Plorem, riem
Estimem i odiem
Tots els déus convoquem.
Hannah Arendt (1906-1975)
[Poemes, "Poemes 1942-1961". Traducció de Lola Andrés i Anacleto Ferrer. Introducció i notes d'Anacleto Ferrer. Edicions del Buc_Poesia, núm. 16. La Pobla de Farnals, octubre 2018]
Justícia i llibertat
Germans no temeu
Davant nostre llueix l'aurora.
Justícia i llibertat
Atreviu-vos germansDemà matarem el diable
Vinguts des de les muntanyes
Arribats des de les valls
En el peu arrossegueu el llast;
Justícia i llibertat
Germans no pregunteu
Nosaltres som ara el Judici Final.
Vastos països
Estrets carrerons
Aquesta és la nostra marxa germans.
Plorem, riem
Estimem i odiem
Tots els déus convoquem.
Hannah Arendt (1906-1975)
[Poemes, "Poemes 1942-1961". Traducció de Lola Andrés i Anacleto Ferrer. Introducció i notes d'Anacleto Ferrer. Edicions del Buc_Poesia, núm. 16. La Pobla de Farnals, octubre 2018]
dijous, 24 de gener del 2019
Fotos del pas de Jordi Puig per València
El passat diumenge 20 de gener, procedent de Torrent, arribava a València l'amic Jordi Puig. Organitzat per Solidaritat i República País Valencià hi va haver un petit acte de benvinguda a les Torres de Quart de la ciutat, si no molt massiu (sempre es pot veure la botella mig plena o mig buida) sí prou perquè el treball de denúncia que l'activista està realitzant de sud a nord (i est) dels Països Catalans trobés a la capital valenciana l'escalfor que un exemple com el d'ell es mereix. Després, a la vesprada-nit, sopar a la Societat Coral el Micalet, plena –aquesta sí– a vessar de companyes i companys que vam voler retre-li el merescut homenatge. Josep Guia va fer boca amb la projecció i comentari de documents històrics de premsa sobre la detenció del militant independentista i els diversos judicis que va haver d'afrontar i sobre la solidaritat que la seua causa va concitar. També va dirigir unes paraules Guillem Agulló, el pare del jove assassinat fa vint-i-sis anys a mans d'uns feixistes a Montanejos, i uns pocs dies abans que el Senat espanyol aprovés, a partir d'una iniciativa d'Esquerra Republicana de Catalunya defensada per Bernat Picornell i votada per ERC, Bildu, Podem i el grup parlamentari nacionalista i les abstencions del PSOE, PP i PNB, homenatjar el jove independentista assassinat l'11 d'abril de 1993. La moció aprovada insta el govern espanyol a fer un acte d'homenatge de caràcter anual en record de les víctimes de delictes d'odi i a crear un fons per indemnitzar-les. En el sopar del Micalet, per últim, prengué la paraula en Jordi Puig qui, amb la seua habitual facilitat comunicativa, va reclamar la llibertat de tots els presos i preses, encausats i exiliats polítics, i va transmetre als present el seu convenciment que treballant-hi molts democràticament i pacífica seríem capaços de fer realitat la República Catalana. Tant al dematí com a la vesprada els amics d'Estrela Roja hi posaren les notes més altes i més alegres amb les seues xirimites i tabals,
I aquestes són algunes de les fotos que l'ull de la nostra companya Cristina Guzman, amb l'ajuda de la seua càmera, captà de la memorable jornada.
I aquestes són algunes de les fotos que l'ull de la nostra companya Cristina Guzman, amb l'ajuda de la seua càmera, captà de la memorable jornada.
dijous, 10 de gener del 2019
Jordi Puig arriba a València
L'activista Jordi Puig Panella va eixir de Mallorca fa unes setmanes
per recórrer en cadira de rodes els Països Catalans demanant la
llibertat dels presos i preses, encausats i exiliats polítics i la
implementació de la República Catalana. Detingut en 1980 arran de
l'assalt frustrat a una caserna de Berga, va passar més de quatre anys a
la presó i molts anys després, en 2005, el Tribunal Europeu dels Drets
Humans d'Estrasburg va declarar nul·la la causa contra ell perquè el tribunal militar que el va jutjar no va respectar el seu dret a la presumpció d'innocència i va
condemnar l'Estat espanyol a indemnitzar-lo.
El camí l'ha portat ja a Dénia, Pego, Pedreguer, Crevillent, Mutxamel i altres pobles valencians i el proper dissabte 12 de gener serà a Alcoi. L'acte de recepció a l'activista sol tenir el mateix format: una xarrada oberta en què Jordi explica les seues experiències a la carretera i parla sobre els motius que l'han dut a emprendre aquest viatge reivindicatiu arreu dels Països Catalans, aventura que finalitzarà d'ací a uns mesos en terres de la Catalunya Nord. En aquesta entrevista podreu informar-vos de més detalls sobre la seua iniciativa.
Un parell de coses, de ferma i elemental filosofia, se'ns van quedar gravades arran de la trobada a Dénia. Explicava el Jordi Puig que el que està fent és convertir la seua feblesa, el fet de no poder caminar perquè no té cames, en la fortalesa que l'empeny a rodar per la llibertat i la república. Amb la tenacitat del militant que ha dedicat tota la seua vida a la llibertat del seu país i la lluita per la justícia social, i que n'ha pagat un alt preu, el Jordi Puig lleva mèrit a la seua gesta i afirma allà on va que el mèrit de veritat el tenen les persones que, especialment al País Valencià, mantenen la seua lluita des de fa anys i panys i que el seu patiment no és res comparat amb el de les persones privades injustament de la seua llibertat. La segona reflexió que fa, i que té a veure amb la pràctica del judo que va fer quan era jove, és que per vèncer l'estat no has d'enfrontar de manera directa els seus colps (raó per la qual avui dia es declara pacifista militant), sinó ser flexible per saber-los esquivar i aprofitar la inèrcia de la seua força per fer-lo caure. Tota una lliçó d'humanitat que podreu seguir el diumenge 20 de gener, dia en què Jordi Puig té prevista l'arribada a València.
Ací teniu alguns dels cartells i fotos que han acompanyat el seu camí. Quant a les activitats diàries del seu periple, podeu seguir-lo via Twitter a @Cami_Republica.
El cartell de Dénia i la primera foto de benvinguda al País Valencià amb companyes i companys de Solidaritat i República Marina Alta:
Cartell i foto de l'acte a Mutxamel:
I finalment l'anunci de l'acte d'aquest dissabte a Alcoi:
El camí l'ha portat ja a Dénia, Pego, Pedreguer, Crevillent, Mutxamel i altres pobles valencians i el proper dissabte 12 de gener serà a Alcoi. L'acte de recepció a l'activista sol tenir el mateix format: una xarrada oberta en què Jordi explica les seues experiències a la carretera i parla sobre els motius que l'han dut a emprendre aquest viatge reivindicatiu arreu dels Països Catalans, aventura que finalitzarà d'ací a uns mesos en terres de la Catalunya Nord. En aquesta entrevista podreu informar-vos de més detalls sobre la seua iniciativa.
Un parell de coses, de ferma i elemental filosofia, se'ns van quedar gravades arran de la trobada a Dénia. Explicava el Jordi Puig que el que està fent és convertir la seua feblesa, el fet de no poder caminar perquè no té cames, en la fortalesa que l'empeny a rodar per la llibertat i la república. Amb la tenacitat del militant que ha dedicat tota la seua vida a la llibertat del seu país i la lluita per la justícia social, i que n'ha pagat un alt preu, el Jordi Puig lleva mèrit a la seua gesta i afirma allà on va que el mèrit de veritat el tenen les persones que, especialment al País Valencià, mantenen la seua lluita des de fa anys i panys i que el seu patiment no és res comparat amb el de les persones privades injustament de la seua llibertat. La segona reflexió que fa, i que té a veure amb la pràctica del judo que va fer quan era jove, és que per vèncer l'estat no has d'enfrontar de manera directa els seus colps (raó per la qual avui dia es declara pacifista militant), sinó ser flexible per saber-los esquivar i aprofitar la inèrcia de la seua força per fer-lo caure. Tota una lliçó d'humanitat que podreu seguir el diumenge 20 de gener, dia en què Jordi Puig té prevista l'arribada a València.
Ací teniu alguns dels cartells i fotos que han acompanyat el seu camí. Quant a les activitats diàries del seu periple, podeu seguir-lo via Twitter a @Cami_Republica.
El cartell de Dénia i la primera foto de benvinguda al País Valencià amb companyes i companys de Solidaritat i República Marina Alta:
Cartell i foto de l'acte a Mutxamel:
I finalment l'anunci de l'acte d'aquest dissabte a Alcoi:
dilluns, 24 de desembre del 2018
Long Walk Home
LONG WALK HOME
1
Jo no soc un poeta i això no és cap poema
que brolla de les deus secretes de la llengua.
No; a tot estirar, jo intente recollir
el batec de les veus que pugen del carrer,
aquells crits i el desig que clama llibertat,
ja n'hi
ha prou, ni un pas enrere, volem ser
la cançó compartida, el somni irrenunciable,
un poble viu i múltiple que resisteix encara.
Perquè sí: resistència,
aquest és el gran mot,
el nom que ens agermana amb tot de dones i homes
a través d’anys i panys i de tots els paranys.
En nosaltres ressona el crit dels segadors,
dels qui varen lluitar contra tots els Borbons,
i dels antifranquistes i dels seus successors.
Nosaltres som la pell d’un somni que allibera.
I, sí, sí: resistència
és el nom, resistents.
2
I ens van dir això és per fi la democràcia,
podem parlar de tot sense cap violència.
Podem somiar en tot, cap somni no està exclòs.
També ens van dir tenim un projecte comú,
lliurement podeu viure des de la vostra escola
la llengua mil·lenària i la vostra cultura
arreu reconeguda de treball i d’esforç.
I ens va dir tantes coses que vam voler-nos creure
que la nit escampava i la pluja i els llamps.
Però la llum mostrava poc a poc la brutícia,
l’engrut, la pols, el sutge, la ronya que s’hi
arrapa.
Si diem consultem per reformar l’estat,
ens omplin de bastons i de tots els atacs,
de burles i d’escarnis, de mentides i enganys.
Si diem en veu alta volem una República,
no volem monarquia ni aquesta ni cap altra
i menys encara aquesta imposada per Franco,
l’assassí dels coloms i del garrote
vil,
el botxí de les roses i la llengua que ens parla,
riuen sense vergonya i es pixen en l’arena
on un dia jugàvem i elevàvem castells
que l’onada besava amb la ginesta en flor.
Si els hi dèiem volem una justa justícia,
ens envien Lamela, Lesmes o el gran Llarena,
que troben violència, causa de rebel·lia
en qui anima la gent a marxar cap a casa.
I les nostres paraules es perden en un pou
d’odi planificat, de menyspreus i de ràbia.
Amb tot, seguim avant com l’home que retorna,
malgrat la nit, a casa. El camí s’ha fet llarg.
Recorda la cançó Long
Walk Home i taral·leja encara:
Last night I stood at your… ‘Bove me the
same night sky…
In the distance I could see the town where I
was born...
El camí s’ha fet llarg i l’home està cansat.
Pro amb tot l’abatiment i la foscor regnant
l’home alça els ulls i troba en els estels
llunyans
forces de nou i guies per retornar a casa,
Long Walk Home,
endavant. Long Walk Home,
que la mar
ens espera i la sorra, la muntanya, els amics,
els llibres i les flors, soldats d’aquesta
brega.
3
Les
armes són els cants, les armes són les lletres,
les
armes són els cors, les armes són el somni
d’un
poble que camina tot i que l’empresonen,
que
l’empaiten i encerclen amb jutges, policies,
colps
de porra, tertúlies, diaris i ministres.
La
iaia porta el nen, la jove l’estimat,
i
la vida flueix, la mar i el riu flueixen
i
alcem els ulls cansats als estels que ens empenyen:
Do’nt
give up, no et rendeixes, Junqueras i
Cuixart,
Long
Walk Home, Rull, Turull, Bassa,
Sànchez, Romeva,
Serret,
Forn, Forcadell, Rovira i Punsetí,
Do’nt
give up, Puig, Comín, Puigdemont,
Gabriel,
Valtònic
i Hasél, titellaires, Carrasco,
alcaldes
i alcaldesses, bombers, mossos d’esquadra,
Long
Walk Home, tots aquells, més de mil
quatre-cents,
que
també han patit o pateixen la tralla.
Sota
els ponts turbulents i entre l’aigua agitada
el
riu sempre flueix. No
esteu sols, no estem sols,
que
tot comença encara i trobarem la riba,
resistiu,
resistim, i arribarem a casa.
Manuel Molins
[València,
22-23. 08. 2018]
· Long Walk Home
(Llarg camí a casa, 2005) fa referència a la lletra de la cançó
de Bruce Springsteen. Do’nt give up
(No et rendeixis,
1986),
és un altre gran tema de Peter Gabriel.
· Es
tracta d’alguns versos de la primera i segona estrofa de la cançó
de B. Springsteen, Long
Walk Home:
Last
night I stood at your... (Ahir
a la nit vaig ser a la teua porta.) ‘Bove
me the same night sky was glowin' / In the distance I could see the
town where I was born.
(Sobre mi brillava el mateix cel nocturn / En la distància vaig
poder veure la ciutat on vaig nàixer.)
divendres, 21 de desembre del 2018
Comunicat Dejuni Solidari 20 desembre 2018
DEJUNI SOLIDARI PER LA
LLIBERTAT DE TOTS ELS PRESOS I PRESES, ENCAUSATS I EXILIATS POLÍTICS
EN SOLIDARITAT AMB
LA VAGA DE FAM
L'1 de desembre els presos
polítics Jordi Sánchez i Jordi Turull van iniciar una vaga de fam a
la qual es van sumar tres dies després Josep Rull i Joaquim Forn. Amb
aquesta acció extrema, digna i admirable, els presos reclamen que el
Tribunal Constitucional no obstaculitze els recursos que van
presentar fa un any i poder així acudir al Tribunal d'Estrasburg.
Acusats dels delictes de rebel·lió i sedició, que impliquen per
força l'ús de la violència, els presos saben que els tribunals
europeus hi respondran amb el rigor de la justícia que l'Estat
espanyol els nega ara com ara, com ja ha passat amb les sentències
absolutòries dels polítics exiliats acusats dels mateixos delictes
dictades per tribunals d'Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa i en
el cas d'Arnaldo Otegi, després de sis anys de presó injusta.
La vulneració de drets
democràtics, pel camí de judicialització de la política i la
repressió generalitzada del moviment per la democràcia i la
independència de Catalunya, situa ja l'Estat espanyol en una deriva
autoritària molt allunyada dels ideals europeus, com han denunciat
reiteradament Amnistia Internacional, Human Rights Watch, l'Alt
Comissariat de l'ONU per als Drets Humans o Rights Internacional
Spain i nombrosos parlamentaris europeus, professionals de la
justícia o parlaments de diversos països, entre d'altres. L'atac a
les llibertats, però, no afecta exclusivament l'independentisme
català, que té més de 20.000 persones investigades, sinó que s'ha
estès a cantants, militants anarquistes, artistes i titellaires,
sindicalistes, feministes i fins als joves d'Altsasu, que porten 765
dies en presó per una baralla de bar.
A la vaga de fam dels presos
s'ha sumat fa uns dies l'alcalde de Montblanc Josep Andreu i
nombrosos grups de dejuni a Catalunya com els de la Universitat de
Girona i a les Illes Balears. L'alemany Uwe P. Tesch porta 20 dies en
vaga de fam solidària amb els presos polítics catalans.
El País Valencià també ha
de dir no a la vulneració constant de drets i llibertats perquè són
els seus, i si vol avançar cap a una democràcia de més qualitat i
aprofundir en el propi autogovern. El silenci o la indiferència és,
a més d'humanament i políticament reprovable, una irresponsabilitat
de greus conseqüències per a la nostra salut com a poble. Per això,
des de la necessària solidaritat amb el poble de Catalunya, amb el
petit gest del nostre dejuni solidari fem una crida a la mobilització
del poble valencià per la defensa de les llibertats i drets
democràtics, contra totes les formes de repressió, l'abús
autoritari del poder, l'alliberament de tots els presos i preses, el
sobreseïment de les causes per raons polítiques i el lliure retorn
d'exiliades i exiliats polítics, així com el respecte al dret a
decidir que reclama més del 80% dels ciutadans de Catalunya, dret
que les valencianes i els valencians també hem de poder exercir.
P
aís
Valencià, 20 de desembre de 2018
dimecres, 19 de desembre del 2018
Horari del Dejuni Solidari i suports
HI DONEN SUPORT
(DE MOMENT, 19/12/2018, 16.30 h.)
PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR DEL PAÍS VALENCIÀ
ASSOCIACIÓ CULTURAL AMICS DE JOAN VALLS I JORDÀ (ALCOI)
FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS M. XIRINACHS
CASAL DE DEBAT ELS4 GATS (MELIANA)
VALÈNCIA SENSE MORDASSA
ESPAI ALTERNATIU
PRUNA LLIBRES
ESQUERRA REPUBLICANA DEL PAÍS VALENCIÀ
ESTRELA ROJA DE BENIMACLET
REVISTA RAÓ
CA REVOLTA
BLOC D'ESTUDIANTS AGERMANATS
REPÚBLICA VALENCIANA/PARTIT VALENCIANISTA EUROPEU
SOLIDARITAT I REPÚBLICA (LA MARINA ALTA)
ESCOLA VALENCIANA
SINDICAT D'ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANS
ASSOCIACIÓ CULTURAL INSTITUT OBRER DE VALÈNCIA
FUNDACIÓ SALVADOR SEGUÍ
GUANYAR ALCOI
ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ
ESCOLA VALENCIANA
SINDICAT D'ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANS
ASSOCIACIÓ CULTURAL INSTITUT OBRER DE VALÈNCIA
FUNDACIÓ SALVADOR SEGUÍ
GUANYAR ALCOI
ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ
Guillem Agulló i Carme Salvador (pares de Guillem Agulló)
Isabel Robles (poeta i escriptora)
Manuel Molins (dramaturg i escriptor)
Josepa Montagut Mariner (Univ. de València)
Jaume Pérez Montaner (poeta i escriptor)
Antoni Albalat Salanova (poeta i artista)
Felip Berbegal (professor de francès)
Àngels Garcia Cunyat (Mallorca)
Eugènia Mascaró
Anna Garcia Pitarch
Àlex Agulló (poeta)
Maria Conca (lingüista i escriptora)
Francesc Aguilar Cortina
Josep Martínez (editor)
Enric Jordà (psiquiatre)
Laia Puig Olives
Francesc Sanxis (secretari d'organització d'ERPV)
Vicent Mauri (mestre i sindicalista)
Sergi Rodríguez (secretari d'organització d'EUPV)
Josep Mora (Compromís)
María José Máñez (Compromís)
Robert Company (Compromís)
Roc Senent (regidor de Compromís a Burjassot)
Cristina Guzman (artista)
Josep Guia (matemàtic i escriptor)
Rafael Pla (matemàtic, PCPV)
Rosanna Cantavella (Univ. de València)
Isidre Crespo (professor de valencià)
Jesús March
Alfons Vidal (bomber jubilat)
Manuel Colomer (economista)
Salomé Tormo (professora de valencià)
Xavier Piris (professor de valencià)
Joanjo Tormo (professor de valencià)
Ximo Gómez (professor de secundària)
Josep Duart (Compromís)
Francesc Collador i Soler (poeta i escriptor)
Conxa Delgado (mestra)
Àngels Martínez Bonafé (professora d'història)
dissabte, 15 de desembre del 2018
dimecres, 12 de desembre del 2018
Dos actes solidaris i de denúncia organitzats per ERPV
i el dissabte 22 de desembre a Castelló de la Plana, un sopar groc per la llibertat dels presos polítics.
diumenge, 2 de desembre del 2018
El 31è Aplec de la Marina
Aprofitant la celebració del 31è Aplec de la Marina, que d'uns anys ençà ha agafat nova i renovada embranzida, el nostre col·lectiu va celebrar a la Casa de Cultura de Dénia una assemblea conjunta amb el col·lectiu germà de la Marina (Solidaritat i República Marina Alta). Amb la presència d'una vintena de persones, tot i la brevetat de temps de què disposàvem, i moderats per la companya Dolors Aleixandre, s'hi van tractar diverses temes relatius a les formes d'organitzar-nos, difondre la nostra lluita i plantejar-nos objectius: la utilitat, de vegades imprescindible, de les denominades xarxes socials, que en cap cas no poden substituir les assemblees i debats reals i el cara a cara; la necessitat d'incrementar els intercanvis d'experiències i organitzatius entre el País Valencià i Catalunya i la resta de Països Catalans; la necessitat d'anar avançant en la creació de nous col·lectius i la constitució d'una futura Coordinadora a nivell de País Valencià. Es tractava, sobretot, d'establir entre tots dos col·lectius sintonies i coneixements, de manera que l'objectiu, tot i l'absència de propostes concretes i pràctiques, hi quedava assolit amb escreix. Acabada l'Assemblea, vam adreçar-nos al lloc de concentració dels Miquelets, comandats pel General Basset (o el seu retrat fidel), als peus del taulell que commemora al carrer Loreto l'inici de la sublevació contra Felip V i per la defensa de les llibertats dels valencians i els pobles germans de la Corona d'Aragó. Un parlament de Basset (o de l'historiador abillat com a tal) en què explicava sucosos detalls d'aquella Guerra de Successió va precedir la desfilada de les forces austracistes, ben acompanyades pels músics d'Estrela Roja, pels organitzadors de l'Aplec amb una pancarta al·lusiva a la convocatòria i la pancarta viatgera de Solidaritat i República País Valencià i membres dels nostres col·lectius. Un parell de paradetes, al carrer Sant Narcís, on es va interpretar la Muixeranga i les tropes van retre honors a la Senyera, i una altra a la porta principal del castell. Una volta al pla on hi ha el monument als maulets que van defensar la ciutat contra els borbons, i després de la benvinguda, van desfilar pel micròfon representants de diverses entitats i pobles de la comarca, l'Institut d'Estudis de la Marina Alta, Escola Valenciana, grups per la memòria històrica, assemblea feminista, casals autogestionats, associacions culturals, entre d'altres. Després dels diversos parlaments, tots de molt d'interès i altura, que coincidien en la voluntat de 'teixir comarca', crits de llibertat per als presos polítics, processats i exiliats, i de la felicitació i homenatge a Vicent Balaguer, històric activista de Dénia que ahir feia 89 anys, les notes de la Muixeranga omplint l'aire límpid, la llum esplendorosa de la Marina. Després, dinar multitudinari a la Mistelera, i a les postres poemes i cançons. I tot seguit el magnífic reportatge de la companya Cristina Guzman.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


























