Translate

dilluns, 6 de maig de 2019

Petit reportatge d'un dia gran

[D'esquerra a dreta en primera fila Guillem Agulló, Joan Tardà, Jon Inarritu, Consol Barberà, Pep Guia, Vicent Partal, Àngels Pujol, Encarna Canet i Antoni Infante.]
 

















 [D'esquerra a dreta en primera fila Guillem Agulló, Joan Tardà, Jon Inarritu, Consol Barberà, Josep Guia i Vicent Partal, cinc dels ponents.]


 [José Emilio Vicente, representant del Bloque Nacionalista Galego.]

 
 [Un moment de la intervenció de Joan Tardà.]

[Enric Casassús i Tomàs de los Santos.]
 


















[Últimes 6 fotos. Ernest Orduña.]

dijous, 2 de maig de 2019

El poble és el qui més mana. Manifest


«EL POBLE ÉS EL QUI MÉS MANA»
CRIDA A LA SOLIDARITAT INTERNACIONAL AMB EL POBLE DE CATALUNYA

La revolta democràtica del poble de Catalunya pel dret a l'autodeterminació està posant al descobert els dèficits democràtics de l'Estat, immers en una deriva autoritària d'arrel franquista que atempta greument contra drets i llibertats. Amb l'excusa de la unitat d'Espanya, les elits institucionals –començant per la Monarquia–, polítiques, jurídiques i econòmiques promouen, per defensar els seus privilegis, la catalanofòbia i la causa general contra l'independentisme escenificat en el judici als líders republicans. Amb el control dels grans mitjans de comunicació de masses, el règim del 78 intenta impedir, sovint a través de la pura violència i vulnerant els principis democràtics més elementals, el procés d'apoderament del poble de Catalunya per la consecució d'una república lliure, democràtica i socialment avançada a fi que el seu exemple de radicalitat democràtica i civisme, resistència pacífica i desobediència civil no s'escampe. Però aquesta mobilització, persistent en el temps, amb rècords de participació i formes d'organització democràtica i apoderament popular molt valuosos, no només interpel·la els demòcrates i els pobles de l'Estat espanyol, especialment el valencià i el balear, sinó que posa al dia els principis republicans de llibertat, igualtat i fraternitat que són la base per a una Europa dels treballadors i els pobles, oposada a la burocràcia, exclusió i blindatge dels interessos del gran capital, als quals serveix la Unió Europea amb la destrucció de drets socials i democràtics que crea les condicions per a l'existència de partits populistes i feixistes. Front a l'actual involució democràtica i social, l'exemple de Catalunya ha d'impulsar la consolidació de blocs democràtics on pobles, treballadors i forces progressistes facen possible l'avanç col·lectiu en drets socials i llibertats, en l'accés a la creació cultural i l'ensenyament, en més democràcia, capacitat de decidir, redistribució de riqueses i recursos i en l'exercici de l'autodeterminació. Per caminar en aquest sentit, en la lluita comuna dels treballadors i dels pobles pels drets democràtics i socials, i articular la solidaritat internacional amb Catalunya en defensa de la democràcia, cal en primer lloc reclamar la llibertat de tots els presos i preses, encausats i exiliats polítics, cal denunciar el judici del Tribunal Suprem, derogar la Llei Mordassa, principal aparell legal vigent de conculcació de llibertats, derogar l'article 315.3, que criminalitza el dret de vaga i és responsable de l'encausament de més de 300 treballadores i treballadors, i el 544 del Codi Penal sobre la sedició, que ho fa amb el de manifestació. És per això que avui des del País Valencià fem aquesta crida a la solidaritat internacional amb Catalunya i pel dret a l'autodeterminació i la llibertat dels presos i preses, encausats i exiliats polítics a tots els demòcrates i amants de la llibertat, al moviment feminista, a les forces de la cultura, al moviment obrer, als treballadors i treballadores, als joves, a les organitzacions que treballen pels drets humans. La causa de Catalunya és la causa de la llibertat, és la causa de totes i tots. Per la solidaritat internacional, la tendresa dels pobles! Per la radicalitat democràtica! Per l'autodeterminació i la llibertat! Perquè ara com sempre el poble és el qui més mana!
València, País Valencià, 4 de maig de 2019


dijous, 25 d’abril de 2019

Acte en solidaritat amb Catalunya, per la llibertat dels presos polítics: 4 de maig a València


DONEN SUPORT A L'ACTE I AL MANIFEST

Estat Valencià
Intersindical Valenciana
Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs
Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
Bloc d'Estudiants Agermanats
Estrela Roja de Benimaclet
Esquerra Republicana del País Valencià
Poble Lliure
Partit Obrer Socialista Internacionalista
Esquerra Unida del País Valencià
Ca Revolta
Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà
Pruna Llibres
CIEMEN Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
Información Obrera
Acció Cultural del País Valencià
Escola Valenciana

diumenge, 14 d’abril de 2019

Manifestació del 13 d'abril a València

 La pancarta unitària de la PDaDPV, Assemblea Nacional Catalana i Assemblea Sobiranista de Mallorca.



La pancarta viatgera de Solidaritat i República País Valencià.

dilluns, 8 d’abril de 2019

Manifest i acte 25 d'Abril


Manifest pel 25 d'Abril
AVANCEM UNITS EN L'AUTODETERMINACIÓ

El 25 d'Abril les valencianes i valencians no celebrem una derrota, com alguns s'entesten a retraure'ns, sinó una memòria que es projecta en el present avançant victòries futures. Enguany la nostra diada arriba, a més, en ple període electoral, enmig d'un paisatge d'incerteses però també d'expectatives i oportunitats per a l'avanç efectiu del País Valencià en qualitat democràtica, millores socials i cotes de llibertat, autogovern i sobirania en tots els àmbits de la nostra vida. I malgrat que l'esquerra valenciana hi compareix una vegada més dividida i mancada d'un projecte sòlid i engrescador per al nostre poble, és important que ens conjurem per impedir l'avanç de la dreta en vots, influència social i formes directes o indirectes de govern tant a nivell municipal com estatal, valencià i europeu. Per això hem de mobilitzar el vot cap a les opcions d'esquerra que facen possible avançar units en l'autodeterminació. La crisi del règim del 78 que la revolta democràtica de Catalunya ha posat al descobert, amb la involució autoritària i repressiva que se'n deriva, també afecta les valencianes i els valencians. Front al replegament reaccionari de l'espanyolisme d'arrel franquista, el País Valencià necessita guanyar espais de llibertat i, a través de les diverses formes d'apoderament popular, avançar en l'aprofundiment dels drets socials i polítics i en la construcció nacional d'un país per a totes i tots, més net, més culte, més just i lliure. En aquest camí, l'exemple de Catalunya és avui més valuós que mai. Lluny de la imitació mecànica i més enllà de la solidaritat immediata, les valencianes i valencians hi hem de treballar coordinadament, exigint amb major determinació la llibertat dels presos i preses, encausats i exiliats polítics, denunciant el judici farsa a què l'estat està sotmetent els líders independentistes i defensant com a propi el dret del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur.
El País Valencià necessita ajustar el pas al ritme del moment històric que vivim, entre perills d'involució democràtica que amenacen Europa i extenses zones del planeta i expectatives de solucions novedoses i radicals als grans reptes que avui té plantejats la humanitat i que passen per processos d'apoderament de la ciutadania, amb l'extensió del dret a decidir sobre tots els aspectes que afecten les pròpies vides i la posada al dia dels valors republicans, avançant en l'autodeterminació de pobles solidaris i lliures. El País Valencià necessita situar-se davant el repte que suposa la crisi de la monarquia i la possibilitat i necessitat d'una ruptura democràtica que òbriga processos constituents republicans. Per això cal en primer lloc enfortir la societat civil valenciana per tal que, ben organitzada per tot el teixit social, siga capaç de garantir, definir i impulsar l'aprofundiment democràtic en una perspectiva sobiranista colze amb colze amb institucions, partits i altres organitzacions socials. I cal que entre totes i tots siguem capaços de situar el País Valencià com a subjecte polític del canvi i el dret a decidir en la centralitat política del poble valencià. Aquesta tasca urgent no es podrà escometre, però, si alhora no sabem caminar cap a la necessària coordinació i convergència amb la resta de territoris amb els quals ens uneix la llengua, la cultura i la història i també uns mateixos valors, interessos, formes de vida i de producció i anhels de llibertat. Tot i ser conscients de les diferents circumstàncies que viu cada país, el futur immediat del País Valencià està estretament lligat a aquest procés de construcció i reconeixement que són els Països Catalans. Forts en la diversitat, units en les diferències, avancem junts en l'autodeterminació.










dijous, 14 de febrer de 2019

dilluns, 11 de febrer de 2019

Independència. Jaume Pérez Montaner

INDEPENDÈNCIA

Escriure, dir, pensar.
He volgut arranjar el meu jardí,
el tros de terra que he fet meu i m'ha fet
entre el blau de la mar i la muntanya.
Dir amb tota la meua llibertat
que és vingut el moment
d'escriure independència.
Pensar, escriure i dir en la tardor
que vessa de cançons i oblida vells
presagis i antics fats.
És ara o mai, és l'hora assenyalada,
tan plena de futur i d'incerteses.
La meua pàtria és la meua llengua.
Pensar, escriure i dir independència.

Jaume Pérez Montaner


[Dins Punt de fuga, 2017, Defensa d'una forma. Poesia completa 1976-2018. Institució Alfons el Magnànim, Centre Valencià d'Estudis i d'Investigacions, Col·lecció Poesia–Obres Completes, València, 2018.]



dimecres, 30 de gener de 2019

Justícia i llibertat. Hannah Arendt

[23] [Sense títol]

Justícia i llibertat
Germans no temeu
Davant nostre llueix l'aurora.
Justícia i llibertat
Atreviu-vos germans
Demà matarem el diable

Vinguts des de les muntanyes
Arribats des de les valls
En el peu arrossegueu el llast;
Justícia i llibertat
Germans no pregunteu
Nosaltres som ara el Judici Final.

Vastos països
Estrets carrerons
Aquesta és la nostra marxa germans.
Plorem, riem
Estimem i odiem
Tots els déus convoquem.

Hannah Arendt (1906-1975)

[Poemes, "Poemes 1942-1961". Traducció de Lola Andrés i Anacleto Ferrer. Introducció i notes d'Anacleto Ferrer. Edicions del Buc_Poesia, núm. 16. La Pobla de Farnals, octubre 2018]

dijous, 24 de gener de 2019

Fotos del pas de Jordi Puig per València

El passat diumenge 20 de gener, procedent de Torrent, arribava a València l'amic Jordi Puig. Organitzat per Solidaritat i República País Valencià hi va haver un petit acte de benvinguda a les Torres de Quart de la ciutat, si no molt massiu (sempre es pot veure la botella mig plena o mig buida) sí prou perquè el treball de denúncia que l'activista està realitzant de sud a nord (i est) dels Països Catalans trobés a la capital valenciana l'escalfor que un exemple com el d'ell es mereix. Després, a la vesprada-nit, sopar a la Societat Coral el Micalet, plena –aquesta sí– a vessar de companyes i companys que vam voler retre-li el merescut homenatge. Josep Guia va fer boca amb la projecció i comentari de documents històrics de premsa sobre la detenció del militant independentista i els diversos judicis que va haver d'afrontar i  sobre la solidaritat que la seua causa va concitar. També va dirigir unes paraules Guillem Agulló, el pare del jove assassinat fa vint-i-sis anys a mans d'uns feixistes a Montanejos, i uns pocs dies abans que el Senat espanyol aprovés, a partir d'una iniciativa d'Esquerra Republicana de Catalunya defensada per Bernat Picornell i votada per ERC, Bildu, Podem i el grup parlamentari nacionalista i les abstencions del PSOE, PP i PNB, homenatjar el jove independentista assassinat l'11 d'abril de 1993. La moció aprovada insta el govern espanyol a fer un acte d'homenatge de caràcter anual en record de les víctimes de delictes d'odi i a crear un fons per indemnitzar-les. En el sopar del Micalet, per últim, prengué la paraula en Jordi Puig qui, amb la seua habitual facilitat comunicativa, va reclamar la llibertat de tots els presos i preses, encausats i exiliats polítics, i va transmetre als present el seu convenciment que treballant-hi molts democràticament i pacífica seríem capaços de fer realitat la República Catalana. Tant al dematí com a la vesprada els amics d'Estrela Roja hi posaren les notes més altes i més alegres amb les seues xirimites i tabals,

I aquestes són algunes de les fotos que l'ull de la nostra companya Cristina Guzman, amb l'ajuda de la seua càmera, captà de la memorable jornada.
























dijous, 10 de gener de 2019

Jordi Puig arriba a València

L'activista Jordi Puig Panella va eixir de Mallorca fa unes setmanes per recórrer en cadira de rodes els Països Catalans demanant la llibertat dels presos i preses, encausats i exiliats polítics i la implementació de la República Catalana. Detingut en 1980 arran de l'assalt frustrat a una caserna de Berga, va passar més de quatre anys a la presó i molts anys després, en 2005, el Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg va declarar nul·la la causa contra ell perquè el tribunal militar que el va jutjar no va respectar el seu dret a la presumpció d'innocència i va condemnar l'Estat espanyol a indemnitzar-lo.
El camí l'ha portat ja a Dénia, Pego, Pedreguer, Crevillent, Mutxamel i altres pobles valencians i el proper dissabte 12 de gener serà a Alcoi. L'acte de recepció a l'activista sol tenir el mateix format: una xarrada oberta en què Jordi explica les seues experiències a la carretera i parla sobre els motius que l'han dut a emprendre aquest viatge reivindicatiu arreu dels Països Catalans, aventura que finalitzarà d'ací a uns mesos en terres de la Catalunya Nord. En aquesta entrevista podreu informar-vos de més detalls sobre la seua iniciativa.
Un parell de coses, de ferma i elemental filosofia, se'ns van quedar gravades arran de la trobada a Dénia. Explicava el Jordi Puig que el que està fent és convertir la seua feblesa, el fet de no poder caminar perquè no té cames, en la fortalesa que l'empeny a rodar per la llibertat i la república. Amb la tenacitat del militant que ha dedicat tota la seua vida a la llibertat del seu país i la lluita per la justícia social, i que n'ha pagat un alt preu, el Jordi Puig lleva mèrit a la seua gesta i afirma allà on va que el mèrit de veritat el tenen les persones que, especialment al País Valencià, mantenen la seua lluita des de fa anys i panys i que el seu patiment no és res comparat amb el de les persones privades injustament de la seua llibertat. La segona reflexió que fa, i que té a veure amb la pràctica del judo que va fer quan era jove, és que per vèncer l'estat no has d'enfrontar de manera directa els seus colps (raó per la qual avui dia es declara pacifista militant), sinó ser flexible per saber-los esquivar i aprofitar la inèrcia de la seua força per fer-lo caure. Tota una lliçó d'humanitat que podreu seguir el diumenge 20 de gener, dia en què Jordi Puig té prevista l'arribada a València.

Ací teniu alguns dels cartells i fotos que han acompanyat el seu camí. Quant a les activitats diàries del seu periple, podeu seguir-lo via Twitter a @Cami_Republica.

El cartell de Dénia i la primera foto de benvinguda al País Valencià amb companyes i companys de Solidaritat i República Marina Alta:








Cartell i foto de l'acte a Mutxamel:


I finalment l'anunci de l'acte d'aquest dissabte a Alcoi: