Un miler de manifestants a València. Avui concentracions a Dénia i Burjassot

Dilluns 26 de març un miler de manifestants es van concentrar a València davant la seu de la Delegació del Govern espanyol per reclamar la llibertat dels presos polítics, la solidaritat amb Catalunya i la defensa de la democràcia i les llibertats. Convocats per diverses entitats, partits i grups, la concentració comptà amb una nodrida presència de joves (remarquem aquest fet perquè l'absència de joves ha estat la tònica de les darreres mobilitzacions al País Valencià), la força de les dolçaines i els tabals d'Estrela Roja i un cor de joves d'Igualada que féu una bonica versió del Cant dels ocells. A més d'una extensa gamma de consignes, els assistents cantaren L'estaca en diverses ocasions i el Bella Ciao. L'acte tingué lloc entre les 19.00 i les 20.00 de la vesprada. Creix a totes llums la solidaritat del País Valencià amb Catalunya en defensa de les llibertats i la democràcia. Ara cal organitzar-la més bé, donar-li contingut, augmentar-ne el nombre i la qualitat i fer-la persistent en el temps. Avui hi ha convocats més actes a Burjassot i Dénia. De totes les imatges que han circulat per les xarxes, pengem ací aquesta foto panoràmica, amb la pancarta que més mans estan tocant i compartint aquests dies al País Valencià.

Unes 300 persones es concentren a Castelló

Malgrat que la primera (i exitosa per a la nostra sorpresa) piulada parlava d'un parell de centenars de concentrats a la plaça de Maria Agustina, davant la Subdelegació del Gobierno, la ponderació posterior sobre el nombre dels assistents, sense pretensions d'exactitud matemàtica i establerta a ull i amb l'intercanvi de parers amb companyes i companys, n'apujava el càlcul en més d'un centenar d'ànimes animoses. Siga com vulga, una xifra a tenir molt en compte per la urgència amb què la Plataforma pel Dret a Decidir de Castelló havia mogut la convocatòria i tenint en compte el que teòricament costen les mobilitzacions dels valencians. Diem teòricament, perquè si una cosa demostra el bonic acte d'ahir a Castelló de la Plana, és una cosa que ja hem assenyalat en les nostres assemblees: que la gent té, tenim, ganes de lluitar, que ens en sobren motius, que estem farts d'aquest Estat i d'aquest estat de coses. Només cal (i no és poc, certament) organitzar-se, és a dir, reflexionar, debatre, marcar-se objectius, treballar amb esforç i alegria.
El que al principi, doncs, semblava una lacònica concentració més de quatre gats, va anar animant-se de mica en mica, fins i tot amb la novedosa presència d'un parell o tres de rogles de joves, de joves-joves volem dir. Els cinc del Manifest que hi vam anar des de València vam desplegar de seguida la pancarta i això va ser com oli en un cresol. Sembla mentida la força que pot tenir una pancarta: situar un focus d'atenció, dibuixar unes paraules ("Solidaritat amb Catalunya en defensa de la democràcia"), alçar una barricada simbòlica, animar el crit. I així fou com van començar els crits: "Llibertat presos polítics!", "Solidaritat amb Catalunya!". La pancarta era a més motiu fotogràfic i alguns dels manifestants hi posaven per a la posteritat en franca germanor. Un goig, una protesta tranquil·la i ferma (com al cronista li sembla en general la gent de les comarques de Castelló), una alegria de trobar-nos junts colze amb colze compartint aquest viatge, un impuls que és capaç d'ofegar tants motius per a la tristesa i la impotència com ens assetgen dia a dia, com ens provoquen els sàtrapes del poder i els seus sequaços. I dels crits, a la cançó. L'amic Maties Segura (amb Rafa Xambó els combatius cantants de les assemblees universitàries de mitjans setantes), a qui no veia des de feia anys i panys, em proposa de cantar L'estaca, i així fem a dues, a tres, a deu, a desenes de veus agermanades pel record de les lluites compartides, per tantes derrotes amargues, per tantes esperances entrevistes. Més amics, coneguts i saludats: l'incombustible i imprescindible Vicent Pitarch, el Toni Royo d'Acció Cultural, el poeta irredempt Antoni Albalat, i amics d'ara mateix, l'actor Miquel Àngel Prades, de Vilafranca del Maestrat, i la seua dona terrassenca, una petita família del Raval de Barcelona membres dels Comitès de Defensa de la República del seu barri originària de Castelló i que s'emocionen quan els expliquem que l'1 d'octubre nosaltres també vam ser a Barcelona, en una escola del Raval precisament. Intercanvi de números telefònics i comptes de Twitter ("Nosaltres estem molt ben organitzats", em diu la dona, "som la gent del poble, la d''Els carrers seran sempre nostres!'". Entesos a la primera).
Al cap d'una hora la concentració va disgregant-se amb la mateixa calma i tenacitat, aquella tranquil·litat d'estar com al saló de casa de la gent de Castelló que fa inútil fins la presència discreta d'algun municipal en algun racó de la plaça. Més intercanvis d'adreces abans de plegar amb cura la protagonista de la nit, la pancarta del Manifest, per desar-la a la motxilla. Informació per als darrers contertulis: estem preparant a València una mobilització per a la propera setmana. Somriures de complicitat. La lluita continua. I ja al cotxe, entre nosaltres tres, la consciència de la botella mig buida ens diu que potser hi hauria calgut –sempre cal en aquesta mena d'actes– la megafonia, la paraula, els deures per emportar-se a casa, la propera fita, el repte ben dibuixat, la propera passa a fer. I la botella mig plena ens l'anem bevent de tornada a València amb el bon gust de boca dels moments viscuts en tranquil·la plenitud. Demà més. I sempre.

 

[I LES FOTOS QUE SEGUEIXEN, GENTILESA DE C. GUZMÁN]

 

Prou de repressió!

El jutge Llarena acaba d'enviar a la presó Jordi Turull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Josep Rull, que se sumen així als altres quatre empresonats injustament. L'Estat espanyol sembla decidit a estimbar-se en l'autoritarisme més ferotge, la repressió cega (i ben calculada) i les pràctiques antidemocràtiques. Davant això no podem sinó continuar apel·lant els valencians i valencianes a organitzar-se i lluitar en solidaritat amb el poble de Catalunya i la defensa de les llibertats democràtiques, avui greument amenaçades. Prou de repressió! Llibertat presos polítics! Lliure retorn dels exiliats! Per una solució democràtica als conflictes polítics! Per la independència real de la justícia!

Us recomanem, per entendre les perversions judicials que està forçant el jutge Llanera, la lectura de l'article que avui publica a l'ara.cat el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo.

Nous manifestos per la llibertat i la República catalana

· El diumenge passat es presentava a Barcelona la Crida per la Llibertat a través d'un manifest que podeu llegir ací. Hereva directa d'aquella Crida a la Solidaritat en defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana que va nàixer precisament el 18 de març de 1981 i que va ser activa durant una quinzena d'anys. El conegut logotip de Genovés tornarà a acompanyar la nova entitat, que aposta per la lluita no-violenta a fi d'aconseguir "l’alliberament dels empresonats del procés sobiranista, la recuperació de les institucions catalanes i el desplegament de la república fent accions de ‘defensa civil del país’". Entre els presentadors de l'acte hi havia els mateixos que van fer el tret d'eixida de l'antiga Crida, Carles Riera (avui diputat de la CUP) i Àngel Colom (activista que va passar per ERC i CDC, que fou fundador del PI i ha tingut diversos càrrecs en representació de l'antiga Convergència). Només hi faltava Jordi Sánchez, expresident de l'ANC avui encara a la presó, número dos de Junts per Catalunya, recent candidat a la presidència de la Generalitat i que finalment ha fet pública la seua renúncia a l'acta de diputat.

· L'altre manifest és el que ha redactat el Col·lectiu Pere Quart i es titula Declaració conjunta contra la repressió i a favor de la República catalana. El manifest està obert a entitats, institucions i col·lectius i també a persones vinculades al món de la cultura i les lletres.

Convocades concentracions per a aquest divendres 16M

Divendres es compleixen 5 mesos de l'entrada a presó de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Per tal motiu l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Omnium Cultural han convocat concentracions a les places dels ajuntaments el proper divendres 16 de març a les 19.00 h. S'hi demanarà la llibertat d'aquests dos presos polítics i també d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Es dóna la circumstància, a més, que Jordi Sánchez, número 2 per Junts per Catalunya, és el candidat a la Presidència de la Generalitat, tot i que el jutge Pablo Llarena Conde ha denegat el permís perquè el pres, expresident d'ANC, puga assistir a la sessió d'investidura, en un nou episodi de prevaricació, segons l'acreditada opinió del catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo en aquest article.

La repressió cas per cas: els Jordis

Jordi Cuixart i Jordi Sánchez

100 dies sense els Jordis

els Jordis. 3 mesos a la presó

Els Consellers empresonats i els Jordis demanen eixir de la presó

Junqueras, Forn i els Jordis restaran empresonats

Noves concentracions 3 mesos després de l'empresonament dels Jordis

Llibertat per als presos polítics catalans

Retiren la pancarta dels presos polítics a la plaça Catalunya

Presos polítics, noticies, articles i informacions d'última hora

Llibertat: Catalunya demana l'alliberament dels presos polítics

Presos polítics: l'Ajuntament de Barcelona demana acostar a Catalunya els presos

Presos polítics: El País

Els 10 presos del procés. La Vanguardia

Presos polítics: VilaWeb

Imatges de presos polítics, polítics catalans presos

Presos Polítics: Nació Digital

Us volem a casa - Us volem a casa. Llibertat presos polítics catalans

El Museu de Lleida Inaugura l'exposició vetada en Arco

La repressió cas per cas: els joves d'Altsasu

Ens proposem de recopilar en aquestes pàgines tots els casos "afectats" per la repressora llei Mordassa aprovada pel govern del PP en aquella legislatura en què tingué majoria absoluta.

Ara ens venen al cap casos com el dels joves d'Altsasu, en presó preventiva acusats per la llei antiterrorista; els titellaires de Madrid, tancats ipso facto arran d'una denúncia per enaltiment del terrorisme; el raper de Lleida Pablo Hasel, condemnat a 5 anys per cantar criticant la monarquia espanyola i l'estat, i tants d'altres que aniran eixint, a poc a poc.

Us proposem que aporteu denúncies de repressió en persones i col·lectius a fi que mostrem el nostre rebuig envers aquesta llei mordassa injusta i antidemocràtica... que, d'altra banda tot i que més tard que aviat, els tribunals de la Unió Europea de segur que s'encarregaran de derogar.

Els Joves d'Altsasu

Cas Altsasu Viquipèdia

El cas d'Altsasu és un muntatge sense cap base jurídica

Altsasu un any de presó que ha canviat el poble

Altsasu: Més d'un any ja de presó preventiva

La versió oficial sobre la baralla és una invenció

Els advocats dels joves d'Altsasu denuncien l'Audiència nacional

Crònica prohibida del cas Altsasu

El rastre de destrucció de Lamela i l'Audiencia Nacional

Concentració a València 4M

Avui a l'Estació del Nord de València companyes i companys signataris del Manifest hem assistit a la convocatòria que la Plataforma València Sense Mordassa havia convocat en defensa dels drets i llibertats democràtics, la llibertat d'expressió i l'alliberament dels presos polítics, entre d'altres. Un parell de centenars de persones –la majoria pertanyents al col·lectiu Iaioflautes Valencians– hem corejats diverses consignes durant prop d'una hora de concentració. Nosaltres, com podeu veure en les fotografies, hem desplegat la nostra pancarta. Bé, sí, ateses les circumstàncies sociopolítiques, realment poca gent (també s'ha de dir que la convocatòria a penes si ha comptat amb tres o quatre dies per poder ser difosa). Pensem, però, que el cas ara com ara és persistir, ser presents allà on puguem coincidir amb d'altres col·lectius en la defensa de les llibertats, aportar-hi el nostre granet d'arena, la nostra sensibilitat i el nostre trellat. La convocatòria sembla que ha animat la Plataforma València Sense Mordassa per començar a organitzar una manifestació més ambiciosa. També hi serem, sens dubte.

 

Nova Germania - Hora 0 - Lluís M. Xirinacs

Encetem amb aquest interessant escrit de Lluís Maria Xirinacs que ens ha enviat la Núria Roig des de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs la secció Opinió del nostre blog. El text, en forma d'apunts presos a rajaploma des de l'agilitat i profunditat de pensament que caracteritzà el seu autor, està datat, com veureu, al poble de Massalfassar el dijous 22 d'octubre de 1998 i està ple de referències a les Germanies valencianes i a un dels seus capdavanters, en Joan Llorenç, motiu que fa reflexionar Xirinacs sobre la naturalesa de la revolució i les formes organitzatives que ha d'adoptar fins a la constitució, "en cada lloc i nivell de l'assemblea sobirana". 

· · ·

Massalfassar, Horta Nord, País Valencià. Dijous, 22 d’octubre de 1998.

0.- Record del míting apoteòsic a la Plaça de bous de València, en la celebració de la Diada Nacional del País Valencià el 9 d’octubre de 1978. Ens cal una segona transició més valenta que aquella primera.

1.- La tercera revolució: la fraternitat, l’agermanament. El domini públic, entre el privat i l’oficial o estatal. La república. La sobirania. A) Subjecte: la comunitat agermanada del poble segons pacte (acte de conjura) lliure i igualitari entre els seus membres. L’antic soviet eslau. El comtat dels països celtes i anglosaxons. B) Ànima: l’ideal, l’amor, la festa, més enllà dels enfrontaments. Ni negar l’Estat, contra anarquistes, ni assaltar l’Estat contra socialistes. Mantenir l’autoritat - no el poder- de l’Estat amb els seus dos braços: el legislatiu i l’executiu amb la seva administració. Controlar el servei (ministeri) estatal amb poder propi (democràcia) des de la font de la sobirania. Recordem el líder agermanat Joan Llorenç, que es mantingué sempre al marge de tot càrrec. Recordem la Junta agermanada dels Tretze, constituïda, per elecció, amb total independència de les autoritats reials i municipals existents i reconeguda per aquestes a 28 de desembre de 1519.

2.- C) La institució fonamental: l’Assemblea oberta: territorial, de base, no electoralista, suprapartidista. La boulé atenesa. El lloc: la Sala, el temple? El palau de Cnosos. El kahal jueu. La mesquita àrab. L’alqueria islàmica de St. Llorenç. D) Patrimoni: els béns comunals, la plusvàlua comunitària.

3.- El “castell” social bàsic o les comunitats troncals o les nacions en sentit ampli etimològic. Comunitats de convivència, de barri, municipal, comarcal, regional, de país, nacional, etc. Sobirania plena de baix a dalt. Principi de subsidiarietat.

4.- La salut radical: fonamentats en l’individu vivent, en la seua salut corporal i en la seua terra fins a l’arrel més profunda de la realitat on s’ajunten el temps i els valors absoluts, la matèria i l’esperit. Dades de la física quàntica.5.- Control troncal de totes les entitats i actuacions transversals.

6.- El greu problema entre poble troncal i plebs massiva. Els sobrevinguts. A) Causes profundes a atacar: Lleis de drets humans, de democràcia, d’autoinversió, en el país d’origen? B) Efectes a tractar: Lleis d’estrangeria: immigració moderada (hospitalitat per al transeünt, integració per al resident que estima la comunitat, expulsió o resistència davant l’invasor, pedagogia per a l’ignorant), invasió (refús o resistència), superació prudent i tenaç dels problemes històrics pendents.

7.- Moviment popular (no polític) dels Països Catalans: recuperació de l’estructura troncal de la comunitat. Estratègia elàstica de desmassificació a tots els nivells i en tots els territoris possibles. Exportació del moviment. Finalitat última: l’establiment permanent, democràtic i consolidat, a cada lloc i nivell, de l’assemblea sobirana.

8.- Grups provisionals, en xarxa, promotors del moviment popular: les Germanies. S’autodissoldran en assolir-se la finalitat última, la majoria d’edat social del poble.

9.- Podríem esmentar abundants romanalles confirmatòries de democràcies ancestrals recuperables per tota la geografia i la història mundials. Un exemple: les Germanies als Països Catalans del segle XVI, de les quals manllevem el nostre nom.

Lluís M. Xirinacs i Damians

 

[Una foto de la Plaça de Bous de València del 9 d'octubre de 1978.]

La concentració del 24F en fotos (2)

 

 

 

 

 

 

 

[REPORTATGE DE CRISTINA GUZMAN]

Vídeo de la lectura del manifest el 24F

[Lectura del manifest 'Solidaritat amb Catalunya en defensa de la democràcia' feta Maria Josep Escrivà i Manel Rodríguez-Castelló.

Vídeo realitzat per Rafa Pla. Plaça de la Seu de València, 24 de febrer de 2018.]

La concentració a València del 24F en fotos (1)

[Fotos de Rafa Pla,  Felip Berbegal, Begonya Mezquita, Ximo Graña...]

Un manifest obert: nota bene

Algunes persones, davant la possibilitat de subscriure el nostre Manifest, han dubtat si fer-ho, tot i estar-hi d'acord, de fora del País Valencià estant. Hem d'aclarir, doncs, que el manifest Solidaritat amb Catalunya en defensa de la democràcia és obert i el pot signar qui vulga (també des de Catalunya, òbviament), qui s'hi senta interpel·lat, qui crega en la necessitat d'expressar la solidaritat amb la majoria del poble català que està empenyent un procés per a la creació de la República Catalana des de la radicalitat democràtica. Ser 'solidaris i solidàries amb Catalunya' inclou la possibilitat de ser-ho també des del Principat, perquè ben mirat la solidaritat ben entesa és abans que res un solidaritat interna, amb els propis conciutadans, amb el propi poble. El Manifest parteix, a més, d'una idea clara de pertinença als Països Catalans de valencians, catalans i balears, i d'una aposta per enfortir-ne els lligams. Més enllà de les circumstàncies per què cada un dels nostres països travessa, del moment històric que cada un d'ells viu, creiem que ara més que mai l'exemple de Catalunya i la seua empenta ha de servir el conjunt de la nació, ara més que mai hem d'organitzar la solidaritat, l'enfortiment de la unitat des del reconeixement de la diversitat i de les múltiples vies que van obrint-se en el camí de la llibertat.
Signeu el Manifest, doncs, tots els qui en subscriviu els principis. Una de les raons d'aquesta iniciativa, si aconsegueix un suport significatiu, és convertir-se en eina de reivindicació i pressió davant els diversos poders (autonòmic, estatal, europeu). Per la nostra banda, però, també ens interessa saber quants i quins valencians i valencianes hi donen suport. Omplir en part el buit que el procés de Catalunya i la consegüent repressió de la maquinària institucional han obert al País Valencià és també un propòsit clar dels qui promovem aquesta iniciativa, així com el d'obrir vies directes a la coordinació estable i útil del moviment per l'autodeterminació i la República a nivell dels Països Catalans.

Convocada la primera concentració al carrer el 24F

Els promotors del manifest 'Solidaritat amb Catalunya en defensa de la democràcia' hem convocat el primer acte al carrer. Es tracta d'una concentració que tindrà lloc el proper dissabte 24 de febrer a la Plaça de la Mare de Déu de València a les 12.00 h. Pretenem així, mentre avancem en la recollida de signatures i suport al Manifest per vies telemàtiques, començar a fer visible al carrer la solidaritat del País Valencià amb el poble de Catalunya. Hem pensat en un acte senzill amb recollida de signatures, solta de globus grocs, lectura del Manifest i potser alguna altra acció vistosa, per reclamar la llibertat dels presos polítics, la llibertat d'expressió, el lliure exercici de l'activitat política que s'expressa per vies pacífiques i democràtiques i la independència de la justícia, entre els altres punts del Manifest. Pengem ací la convocatòria de l'acte i us demanem d'estendre-la tant com pugueu.

Solidaritat sindical amb l'ANC i Òmnium

Des d'ací saludem la mostra de suport que el sindicalisme de classe i combatiu –entre d'altres la Intersindical Valenciana– dels Països Catalans i d'altres llocs de l'estat ha expressat amb l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, els seus representants empresonats i els altres presos polítics de Catalunya. Cal esperar (i fomentar) que aquesta solidaritat vaja materialitzant-se en mobilitzacions de més ampli abast i més decidides en favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya i dels altres països, el trencament amb el règim monàrquic i l'obertura de processos constituents per a la creació de repúbliques plenament democràtiques que fomenten la justícia social, la llibertat, la pau i la solidaritat entre tots els treballadors i els pobles del món. Salut i República!